Els experts nutricionistes d'Eroski Consumer responen

1 Desembre de 2012
Img alimentacion 2 listado 232

Els experts nutricionistes d'Eroski Consumer responen

Tinc entès que hi ha fruites no aconsellades en la dieta de les persones diabètiques perquè contenen massa sucre, com ara el raïm, tan típic durant aquesta temporada i també durant el Nadal. Això és cert?

/imgs/20121201/nutricionistas1.jpg
El raïm, el plàtan, les figues, les magranes, el caqui i la xirimoia són fruites que han estat durant temps en el punt de mira en la dieta de les persones amb diabetis. És cert que contenen, a igualtat de pes, més quantitat de sucre (15-17 g/100 g) en comparació amb la resta de fruites (7-10 g/100 g).

Tot i això, amb la finalitat de no limitar sense cap raó la dieta en la diabetis, el consell és que es poden menjar tota mena de fruites, incloses les més dolces, encara que convé ajustar-ne la quantitat. Per a les fruites més dolces, la ració saludable són 100 grams, mentre que per a la resta de fruites s’admet sense problema una ració de 150 grams.

M’agradaria conèixer quins aliments o plats puc prendre com a ajuda depurativa durant els dies de la setmana que no són els festius del Nadal, que m’ajudin a desinflar-me i a no estar restreta.

/imgs/20121201/nutricionistas2.jpg
El seny i la sensatesa a l’hora de menjar és el millor consell per no acabar el Nadal amb més quilos de pes, amb la panxa inflada o amb el molest restrenyiment. L’objectiu ha de ser gaudir de les temptacions i els capritxos típics d’aquestes dates en petites dosis i no menjar dolços totes les hores del dia ni tots els dies de la setmana.

Per tant, no és qüestió de buscar aliats per compensar els excessos, sinó una ajuda en l’alimentació, tant en la selecció d’aliments com en la forma de cuinar-los per millorar les digestions i alleugerir la resta d’àpats setmanals. Una manera natural d’equilibrar la contundència dels típics menús de Nadal, dels àpats d’empresa i les trobades al voltant de la taula amb familiars i amics és començar els dinars o sopars amb brous de verdures diürètiques (borratja, api, ceba, card, escarola, col); acostumar-se a prendre diàriament aliments fermentats naturals, com iogurt, xucrut o col fermentada; i acabar els grans àpats amb una infusió digestiva de camamilla, menta-poliol, regalèssia o melissa.

ABC de la nutrició: agar-agar

/imgs/20121201/nutricionistas3.jpg
És un additiu (sèrie E-400) que la indústria alimentària utilitza sovint en la categoria d’espessants, emulsionants i gelificants al costat d’altres amb funcions similars, com ara la goma guar, l’alginina, el carragahen, el midó de blat de moro, la pectina i la gelatina. Es tracta d’un producte vegetal, és una alga, que pot substituir les gelatines de peix, d’ús limitat en cas d’al.lèrgia o intolerància al peix. L’agar-agar té la qualitat de formar emulsions o barreges de substàncies que repel.leixen, com l’oli i l’aigua, i evita que els aliments se separin en diferents capes. També dóna estructura i forma a la barreja a la qual s’afegeix (gelatina de fruites amb agar-agar), i espessa i dóna consistència als plats. Si es vol utilitzar com a gelatinitzant, s’ha d’utilitzar la quantitat justa d’agar-agar en pols, uns 16 g per litre d’aigua, suc o brou que es vulgui gelatinitzar. S’afegeix quan el líquid estigui calent però no bullint, i es cou bé, durant 10 minuts perquè no formi grumolls. S’ha de deixar temperar abans d’afegir-lo els aliments que es vulguin gelatinitzar. Després s’afegeix la barreja en bols individuals o copes transparents, es tapen i es fiquen a la nevera almenys durant una hora fins que es gelatinitzi.

Control del pes i l’obesitat

Uns científics del projecte PRONAOS, integrat per 40 grups d’investigació pública i 13 empreses privades, han desenvolupat una nova generació d’aliments que permetran controlar el pes i prevenir el desenvolupament de l’obesitat. Amb un pressupost d’uns 25 milions d’euros, aquests científics han aconseguit descobrir en quatre anys avanços importants a l’hora d’entendre els mecanismes a partir dels quals es desenvolupa aquesta malaltia.

En aquest programa s’han desenvolupat noves tecnologies de producció i estabilització d’ingredients, s’han dissenyat prototips d’aliments funcionals l’eficàcia dels quals s’ha avaluat en models animals d’experimentació i estudis d’intervenció quirúrgica, i s’han identificat nous valors genètics relacionats amb l’obesitat. També s’ha desenvolupat una plataforma bioinformàtica per al descobriment de nous biomarcadors d’obesitat, s’han posat a punt models d’avaluació massiva que permeten la identificació de compostos per activitat biològica sobre mecanismes relacionats amb l’obesitat i, finalment, s’han identificat i caracteritzat nous ingredients naturals amb activitat potencial sobre aquesta malaltia. A més, les empreses han incorporat nous productes que en breu sortiran al mercat.

Brous depuratius per a compensar els excessos

La combinació d’aigua amb certes hortalisses o plantes aromàtiques té la qualitat de tenir un efecte més gran en l’augment de la diüresi o producció d’orina. D’aquesta manera, s’afavoreix l’eliminació de substàncies (residus del tabac, de l’alcohol, additius, purines, etc.) per l’orina, s’alleugereix el cos i es té menys sensació d’inflor i pesadesa.

Si es preveuen dies d’excessos, preparar amb antelació brous i infusions diürètiques ajuda a depurar el cos:

  • Sopa o brou d’api i ceba: La combinació d’aquestes hortalisses juntament amb un parell de pastanagues, que donaran al plat consistència i color, dóna lloc a un brou lleuger, hidratant, diürètic i depuratiu.
  • Brou de borratja: La borratja, el card, les mongetes tendres o la col, quan es bullen en aigua deixen un brou amb un gust suau i amb l’efecte més o menys immediat d’orinar. S’hi queden dissoltes part de les sals minerals, com el potassi, que afavoreix la diüresi.
  • Brou de miso: El miso és un producte de consistència pastosa resultat de la fermentació làctica de grans de soja i sal marina. Es tracta d’un dels condiments més usats en la cuina asiàtica. Els enzims i bacteris que conté activen la digestió i afavoreixen l’equilibri de la flora intestinal. Resulta útil per als qui tenen l’estómac delicat i sofreixen pesadesa, inflor abdominal i flatulència després dels menjars.
  • Una infusió amarga protegeix el fetge: Les plantes amb gust amarg tenen un conjunt de propietats digestives: estimulen les secrecions digestives, actuen sobre les cèl.lules del fetge i n’activen el funcionament i estimulen la secreció de bilis (cosa que facilita la digestió dels greixos). Així, a l’hora de preparar una infusió per prendre a les postres o entre hores convé triar aquelles que incloguin carxofa, xicoira i fonoll.

Consell del mes: castanyes de temporada saludables

Les castanyes formen part del grup de les fruites seques, però per la seva composició nutricional s’assemblen més a les fruites dessecades. El motiu: l’alt contingut en hidrats de carboni (36 g d’hidrats per 100 g, dels quals 12 són sucres simples) en comparació amb la resta de fruites seques (entre 6 i 10 g hidrats per 100 g). Aquesta composició particular explica l’apreciat sabor dolç que tenen, més marcat quan es couen o es torren, resultat de la transformació en sucres de part dels carbohidrats complexos. Pel seu baix contingut gras (2 g/100 g) és una de les fruites seques amb menys calories: unes 175 kcal per cada 100 grams, tres vegades menys que les altres. Per l’aportació en folats, serveixen d’intercanvi amb altres aliments rics en aquesta vitamina en la dieta de les dones embarassades.

En temporada, les castanyes es converteixen en el menjar ideal d’esmorzars i berenars per a qualsevol persona, i en particular per a nens, esportistes, dones embarassades i lactants que necessiten una aportació extra d’energia en forma de carbohidrats.

Les castanyes es consumeixen principalment elaborades (bullides, torrades, en almívar, glaçades amb sucre…) i els diferents tipus de processaments afecten la composició i la biodisponibilitat de nutrients i substàncies bioactives (compostos fenòlics, àcids orgànics). Per això, una opció sana és consumir també les castanyes crues.