Pere Marquès, Director del grup d'investigació DIM (Didàctica, Innovació, Multimèdia) de la Universitat Autònoma de Barcelona

"Els videojocs tenen moltes virtuts i, ben utilitzats, poden ser una eina fantàstica"

1 diciembre de 2012
Img entrevista 2 listado

Videojocs a l’aula, sí o no?

Els videojocs tenen moltes virtuts i, ben utilitzats, poden ser una eina fantàstica per a desenvolupar competències i aprenentatges, però cal utilitzar-los sense abusar.

Què distingeix un videojoc educatiu?

L’orientació, l’ús com a instrument per a aconseguir l’aprenentatge.

Videojocs, tauletes… Estudiar sembla cada vegada més divertit.

Encara que les tauletes s’utilitzin a casa per a jugar, veure vídeos o xatejar, no són només instruments lúdics. Són dispositius multiús i, si gràcies a ells, els alumnes consideren les tasques d’aprenentatge més divertides, tindran més motius per a estudiar. A més, si el professorat fa bé les coses, també proposarà activitats amb tauletes o ordinadors que no sempre seran lúdiques.

Una de freda i una de calenta.

Cal mantenir les explicacions magistrals i els exercicis en paper, però dedicar-los menys temps, perquè hem de fer altres coses per formar bé l’alumnat, que ha de ser més actiu i prendre decisions sobre els aprenentatges. La tecnologia permet activitats més variades.

Assistim al començament de la fi dels llibres de text?

Durant la dècada vinent, els llibres de text coexistiran amb els llibres digitals, però evolucionaran cap a un model híbrid. Seran la base, perquè en un lloc sense connexió a Internet són essencials, però seran més petits, amb menys informació i codis QR per veure vídeos o accedir a exercicis autocorregibles. Ara bé, per a fer-los servir, cada alumne ha de tenir un dispositiu digital i aquí és on ens haurem d’esperar.

Quines possibilitats hi ha mentre esperem?

A classe, la pissarra digital és imprescindible perquè permet utilitzar el llibre digital. A casa, la majoria tenen ordinador i Internet, per la qual cosa el podran utilitzar aquí.

És possible una pissarra digital per aula?

Una pissarra digital simple costa uns 300 euros. Està composta per un videoprojector connectat a un ordinador i, sense aquesta, hi ha moltíssimes activitats de gran potencial didàctic que no es poden fer. I és una llàstima perdre-les per 300 euros.

Esmenti’n alguna.

L’alumne comprèn millor la lliçó si s’inicia amb un vídeo motivador. Si a més s’utilitza un lector de documents, després de fer els deures en paper, es projecten en la pissarra digital i es corregeixen immediatament.

El grup d’investigació que dirigeix ha conclòs que, segons dos de cada tres professors, s’aprèn més amb els continguts digitals. També milloren les notes?

Els alumnes aprenen més, però només entre el 50% i el 60% dels professors confirmen que les notes milloren. Les noves tecnologies ajuden a desenvolupar competències i habilitats, però no faciliten que augmenti la memòria. I els exàmens actuals són memorístics. Si tots consultem els telèfons intel·ligents, per què a l’escola demanen que es memoritzi tant? Un equilibri és el currículum bimodal, que distingeix entre el que l’alumne ha de memoritzar i el que ha de saber fer.

Espanya ocupa el primer lloc d’Europa en fracàs escolar. Tal com ho explica, les noves tecnologies millorarien aquestes xifres.

Tenim un fracàs escolar fictici. Demanem als alumnes coses que avui dia no s’han de demanar. Per això hem d’evolucionar cap a un equilibri entre la tradició i la innovació.

Com s’aconsegueix que un alumne no es distregui amb l’ordinador?

Si el professor es manté assegut, en comptes de passejar-se per l’aula, la temptació de veure el correu o de xatejar és molt gran i alguns alumnes, sens dubte, ho faran. És clau donar al professorat una formació adequada, no tant ensenyar-li a fons el maneig de la tecnologia, com la metodologia didàctica per a utilitzar-la i un protocol d’actuació per a aportar valor afegit.

Què passa amb els pares?

És fonamental informar-los i que participin en accions formatives en tecnologia. Com controlaran i guiaran els seus fills en l’ús d’Internet si no en saben pràcticament res?

Però a casa es copien treballs escolars d’Internet.

També hem trobat una solució. Recomano als professors que deixin copiar d’Internet, però que demanin una presentació multimèdia o un Power Point amb un nombre determinat de diapositives. A cada alumne o grup s’encarregarà un treball diferent, que presentaran en la pissarra digital davant la resta de la classe per a valorar-lo, sense llegir les diapositives. Per fer-ho, caldrà que es reuneixin i que sàpiguen què han de dir. Internet és una biblioteca i, si els alumnes fan això, de segur que aprendran.