El diabètic davant la taula
La dieta per a un diabètic, lluny de ser una llosa, pot ser un pont que contribueixi a controlar de manera eficaç i segura la seva malaltia. Com que es tracta d’una patologia crònica, la dieta s’ha d’entendre com un element terapèutic més al costat del tractament farmacològic si fos necessari i de l’exercici físic regular.
La dieta en la diabetis ha d’atendre les particularitats de cada individu, l’estil de vida (tipus, ritme i durada de l’activitat física), la condició (nen, embarassada, lactant, ancià…) i el tractament específic (insulina, antidiabètics orals…). Malgrat això, en general, es tracta d’un concepte d’alimentació saludable. De fet, la Fundació Espanyola per a la Diabetis recorda que l’alimentació de les persones amb diabetis no és substancialment diferent de l’alimentació de la població en general. La majoria de consells són vàlids per a tota la família. Aquests són alguns consells generals:
- Menjar poc i sovint: alimentació fraccionada en 5-6 preses al dia; amb un menor volum d’aliment per presa, així es controla millor la glucèmia.
- Rica en fibra: verdures i hortalisses, llegums, fruites seques, cereals integrals i fruita en les quantitats adequades a cada cas.
- Reduïda en greixos saturats i colesterol (moderar el consum de lactis -llet sencera, iogurts, formatges semicurats i curats, nates, mantega…), carns en general i vermelles i greixos en particular, ous, productes de xarcuteria (embotits, patés, viandes fredes, vísceres, hamburgueses, salsitxes…) com a prevenció de malalties cardiovasculars.
- Prioritzar el consum de peixos, i especialment els blaus, rics en Omega-3, de protecció cardiovascular.
- Limitada en sucres simples (sucre, mel, melmelada, refrescs i begudes ensucrades, llaminadures, xocolata i derivats, sucs…) perquè eleven de forma brusca els nivells de glucosa en la sang.
- Amb preferència pels aliments integrals rics en carbohidrats complexos (cereals integrals i llegums).
- En cas d’utilitzar endolcidors, es recomana l’extracte natural d‘estèvia en substitució del sucre, la mel i qualsevol edulcorant artificial (sacarina, ciclamat, aspartam…). Hi ha estudis que informen de resultats positius després de l’ús d’estèvia pel que fa a la tolerància a la glucosa i la resposta a la glucèmia.
Una revisió bibliogràfica publicada en la revista científica Public Health Nutrition i feta per autors espanyols va confirmar el que ja es coneix de fa anys: el consum regular de cereals integrals (pa, pasta, arròs, cereals de l’esmorzar) -no refinats- contribueix a la reducció dels factors de risc relacionats amb malalties cròniques, especialment de diabetis tipus 2, malaltia cardiovascular i certs tipus de càncer. Però la fibra no és l’única responsable d’aquests beneficis. Els aliments integrals, comparats amb els homòlegs refinats, concentren, a més de més fibra, més vitamines, minerals i compostos fitoquímics i bioactius amb efectes antioxidants reconeguts. Són aliments integrals tots aquells que es mengen amb un processament mínim, per la qual cosa naturalment són també rics en fibra: amanides, verdures i hortalisses, llegums, fruites fresques amb pell, fruites seques, fruites dessecades i cereals integrals.
En relació amb la diabetis, la fibra hi fa un paper interessant. Aquest nutrient té la qualitat de disminuir la velocitat d’absorció dels sucres dels aliments ingerits, cosa que evita l’augment brusc de la glucèmia postprandial, després de dinar. La recomanació nutricional actual és un consum diari de fibra d’entre 25 i 30 grams. L’Associació de Diabetis Americana és més exigent i aconsella la ingesta de 30 a 50 grams de fibra dietètica per dia per a les persones amb diabetis mellitus tipus 2.
Una persona diabètica pot prendre qualsevol tipus de fruita, si la menja en la justa mesura, sense por que s’alteri la seva glucèmia, sempre que la malaltia estigui ben controlada. Malgrat això, cal ser més prudents i ajustar-ne la quantitat per ració o menjar amb menys freqüència aquelles fruites que, en comparació amb la resta i en igualtat de pes, contenen més sucres. És el cas de plàtans, raïm, cireres, figues, xirimoia o caqui i magrana, que contenen entre 2 i 3 vegades més sucres (15-17 g/100 g) pel que fa a la resta de fruites (7-10 g/100 g). La ració mitjana saludable de fruita oscil.la entre 150 i 180 grams i una mica menys per a les més calòriques, de 100 a 120 grams. En aquesta quantitat, les fruites més dolces proporcionen uns 10 grams de sucres per 100 grams, una quantitat similar a la de multitud de fruites, com ara nectarina, mandarina, taronja, poma o pera.
Els resultats d’un estudi integrat en el PREDIMED (Prevenció amb Dieta Mediterrània) evidencien un efecte protector de la dieta mediterrània (MedDiet) contra el desenvolupament de la diabetis de tipus II en persones amb alt risc cardiovascular. Els individus més beneficiats van ser els que van ingerir una dieta mediterrània ad limitum (no restringida en energia), caracteritzada per un alt contingut en greixos insaturats, bé per consum diari d’oli d’oliva verge (ric en greixos monoinsaturats) o un grapat (30 grams) de nous (riques en greixos monoinsaturats i àcids grassos poliinsaturats). La incidència de diabetis va ser fins a tres vegades menor en els grups que van seguir el patró de dieta mediterrània. Segons els autors, és possible que l’efecte beneficiós de la dieta mediterrània en el risc de diabetis pot ser reproduïda en altres poblacions, com s’ha demostrat per a la mortalitat per totes les causes, la incidència de malaltia cardiovascular i la mortalitat per càncer en poblacions dels EUA.
Els llegums s’haurien d’incloure en el menú entre dues i quatre vegades per setmana. Els dies en què protagonitzen la taula, el menú s’ha d’acompanyar també de cereals (arròs, cuscús, fideus, fideuà, macarrons…), bé en el mateix plat (llenties amb arròs) o en un altre acompanyant (sopa de fideus + estofat de llenties amb verdures). Per mitjà d’aquesta combinació alimentària s’obté un menú complet pel que fa a l’aportació nutricional i adequat a la diabetis: ric en carbohidrats complexos, font de proteïna d’alta qualitat i de greixos insaturats. L’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN) afirma que els cereals i els llegums permeten fer plats únics saborosos i tradicionals, amb una aportació adequada de proteïnes vegetals de qualitat.