Sempre ha destacat el seu compromís amb la cooperació per al desenvolupament. Són temps difícils per a mantenir-ho?
El compromís de tots amb la cooperació per al desenvolupament és avui més necessari que mai. Davant d’una situació econòmica nacional difícil, és fonamental recordar que el desenvolupament és una feina de tothom i per a tothom, que no es pot abandonar en els moments complicats. Les circumstàncies, no només les econòmiques, obliguen a adaptar-se a un nou entorn i a noves modalitats de cooperació, que no requereixen forçosament uns recursos més grans, sinó unes capacitats tècniques de què disposem.
Quines són aquestes circumstàncies?
El món d’avui no és el món de fa 25 anys, quan va néixer l’AECID. Hi ha nous objectius, com la lluita contra el canvi climàtic, un nou mapa de la pobresa i un increment de la desigualtat. Alguns dels nostres països socis han aconseguit un nivell de rendes mitjanes que no requereix la mateixa cooperació. Ens hem d’adaptar a aquest entorn i aprofitar l’experiència adquirida en cooperació tècnica.
Es fixa en algun model de cooperació?
Tinc una relació excel.lent amb els meus companys d’altres països donants. Tots compartim reptes semblants, amb més o menys intensitat, i adoptem solucions per a afrontar-los. De tots trec idees per seguir millorant.
Què li ha costat més sacrificar en aquesta conjuntura econòmica?
Aquesta conjuntura econòmica és un sacrifici, però també un repte. És un moment d’adaptació i de millora, que fixa les bases d’un futur millor.
El Pla Director de la Cooperació Espanyola 2013-2016 limita a 23 els països on cooperarà Espanya. Quins criteris hi ha seguit?
El Pla Director demana concentrar esforços en aquells llocs on Espanya pot ser més útil. Seguint aquest criteri, que recomanaven organismes internacionals com el Comitè d’Ajuda al Desenvolupament de l’OCDE, concentrarem la presència a l’Amèrica Llatina, al nord d’Àfrica i a l’Àfrica Occidental.
Considera les empreses com a “actors de desenvolupament”, però això depèn de les seves pràctiques.
No comptar amb les empreses és ometre un actor important. Generen teixit productiu i llocs de treball que sustenten les fites del desenvolupament. Hi ha exemples excel.lents de contribucions importants, des de la seva responsabilitat social corporativa o des del seu nínxol de negoci.
També planteja aliances amb “think-tanks” i universitats. En què consistiran?
Els “think-tanks” i les universitats elaboren el pensament en cooperació i són subjectes actius a través de les xarxes internacionals. L’aliança amb el món acadèmic és fonamental per a definir les nostres estratègies, créixer en coneixement i en rigor i avançar en coalicions d’actors en què tots aportin alguna cosa.
Proposa que l’AECID passi de finançador a facilitador. Què comporta aquest canvi de rol?
L’AECID deixaria de ser un ens que només finança i passaria a exercir un paper molt més actiu, facilitant. Les ONGD són un soci imprescindible en el desenvolupament.
Alguns ciutadans justifiquen les retallades en cooperació per a incrementar les ajudes als espanyols. Realment hi ha connexió?
La cooperació per al desenvolupament representa una partida molt inferior a les polítiques socials bàsiques a Espanya. Malgrat això, l’impacte als països socis de la cooperació espanyola és notori, ja que es parteix de bases inferiors de desenvolupament i de situacions socials molt més dramàtiques que les nostres. Això no treu que l’AECID, conscient de l’esforç que fan els espanyols, vigili cada euro destinat a la inversió en desenvolupament per garantir-ne l’impacte.
Per què s’ha d’apostar per la cooperació per al desenvolupament?
La cooperació és una inversió. En un món compartit, els reptes són globals. El desenvolupament, els drets humans, la seguretat internacional, el terrorisme, la salut i el medi ambient afecten la humanitat i s’han d’afrontar de forma conjunta. Espanya, com a soci responsable de la societat internacional, no se’n pot abstreure. I els espanyols, com a societat generosa, no ho fan.