Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Los datos, informaciones, interpretaciones y calificaciones que aparecen en esta información corresponden exclusivamente al momento en que se realizaron y tienen, por tanto, una vigencia limitada.

Anàlisi documental per a conèixer els sistemes nacionals i internacionals de control i vigilància de la innocuïtat i qualitat dels aliments : Xarxes que salven vides

600 milions de persones al món emmalalteixen cada any per ingerir aliments contaminats, d'on ve la importància dels sistemes de control dels aliments

Els vigilants

La xarxa internacional

A escala internacional, qui orienta les accions de control i coordina els requisits de qualitat i innocuïtat dels aliments és la Comissió del Codex Alimentarius. La FAO i l’OMS van crear aquest organisme intergovernamental el 1963 per “elaborar normes alimentàries internacionals harmonitzades i protegir així la salut dels consumidors i fomentar pràctiques lleials en el comerç dels aliments”. Avui, les normes del Codex garanteixen, segons la FAO, que els aliments siguin saludables i es puguin comercialitzar.

EUFIC explica que, encara que les normes del Codex no són vinculants des d’un punt de vista jurídic, tenen un gran pes i una base científica sòlida. Quan hi ha conflictes comercials sobre productes alimentaris, l’Organització Mundial del Comerç (OMC) recorre a aquestes normes, i també serveixen com a punt de partida per a les legislacions i normatives nacionals i regionals.

El Codex reuneix milers de normes. Poden ser generals (sobre higiene, etiquetatge, residus de pesticides i medicaments utilitzats en veterinària, sistemes d’inspecció i certificació de les importacions i exportacions, mètodes d’anàlisi i mostratge, additius alimentaris, contaminants i nutrició i aliments per a usos dietètics especials) i específiques per a certs aliments (fruites i verdures fresques, congelades o processades; sucs de fruita, cereals i llegums, greixos i olis, peix, carn, sucre, cacau i xocolata, i llet i altres productes lactis).

Els agents patògens o les substàncies contaminants presents en els aliments no respecten les fronteres entre països i es poden propagar sense control. Per aquest motiu es considera bàsic enfortir les relacions entre les autoritats sanitàries de tots els països. L’organisme garant de l’intercanvi ràpid d’informació en situacions d’emergència és INFOSAN, la Xarxa Internacional d’Autoritats d’Innocuïtat dels Aliments. Desenvolupada conjuntament per l’OMS i la FAO, es tracta d’una xarxa de punts de contacte o centres d’enllaç, que ajuda els estats membres (181 el 2012, 53 dels quals a Europa) a gestionar els riscos relacionats amb la innocuïtat dels aliments.

La xarxa europea

La Comissió Europea, a través de la Direcció General de Salut i Consumidor, gestiona el RASFF (Rapid Alert System for Food and Feed). Igual que INFOSAN, és un sistema format per punts de contacte en tots els països i organitzacions membres del RASFF, que intercanvien informació sobre qualsevol risc per a la salut. Però el RASFF també col.labora a escala internacional amb INFOSAN i tots dos sistemes comparteixen informació de cada cas.

I com funciona el sistema RASFF? En el moment en què un dels seus membres té informació sobre un risc sanitari greu procedent d’aliments o pinsos, n’ha d’informar ràpidament la Comissió Europea a través del sistema RASFF. Aquesta avalua la informació i la tramet a la resta de membres del sistema europeu perquè prenguin les mesures oportunes. I ho fa mitjançant 4 tipus de notificació:

  1. Alerta: s’envien en el cas que estiguin a la venda aliments o pinsos que presentin un risc greu i s’hagin d’emprendre accions de forma ràpida.
  2. Informació: s’utilitzen en la mateixa situació que les alertes, però quan els altres membres no han d’adoptar mesures de forma ràpida perquè el producte no es troba al mercat o el risc no es considera greu.
  3. Rebuig a la frontera: afecta les remeses d’aliments i pinsos que s’han examinat i rebutjat a les fronteres exteriors de la UE i de l’Espai Econòmic Europeu (EEE) quan es detecta un risc sanitari.
  4. Notícies: és qualsevol informació relacionada amb la seguretat dels aliments i els pinsos que no s’hagi comunicat com una notificació d’alerta o d’informació, però que les autoritats de control hagin considerat interessant.

L’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) acompleix un paper important en el RASFF. Com a braç científic de la Comissió Europea, avalua, comunica els riscos associats a la cadena alimentària i assessora des d’un punt de vista científic perquè la Comissió i els estats membres de la UE puguin prendre decisions efectives.

En funció del tipus de notificació, els membres del RASFF prenen mesures i informen la Comissió. En el cas dels rebutjos a la frontera, per exemple, es comuniquen a tots els llocs fronterers; és a dir, als dels 27 estats membres de la UE, més Islàndia, Liechtenstein, Noruega i Suïssa. D’aquesta manera, es garanteix que els productes rebutjats no tornaran a entrar a la UE a través d’un altre lloc fronterer.

La xarxa espanyola

La Unió Europea obliga els seus estats membres a crear un pla nacional de control per mitjà del Reglament (CE) núm. 882/2004, del Parlament Europeu i del Consell, de 29 d’abril de 2004, sobre els controls oficials per a garantir la verificació del compliment de la legislació en matèria de pinsos i aliments i la normativa sobre sanitat animal i benestar dels animals.

A Espanya, existeix el Pla Nacional de Control Oficial de la Cadena Alimentària (PNCOCA), on es descriuen de forma detallada els sistemes de control oficial al llarg de tota la cadena alimentària espanyola: des de la producció primària fins als punts de venda al consumidor final. Es revisa anualment per tal d’actualitzar-ne els continguts, entre altres motius, per la introducció de canvis en la legislació (tant en la comunitària com en la nacional o autonòmica) o també perquè es poden haver produït nous problemes sanitaris o patologies.

A més, a Espanya, existeix el Sistema Coordinat d’Intercanvi Ràpid d’Informació (SCIRI), que s’encarrega de gestionar la xarxa d’alerta alimentària. Manté una vigilància constant contra possibles riscos relacionats amb aliments i permet l’intercanvi ràpid d’informació entre les diverses autoritats competents, perquè prenguin les decisions oportunes en cas de risc alimentari.

L’AECOSAN és la coordinadora del SCIRI, a més de constituir-se com a punt de contacte en el RASFF i a INFOSAN. El seu paper principal consisteix a avaluar i comunicar els riscos associats a la cadena alimentària, com una font independent d’assessorament científic i tècnic en matèria d’aliments i pinsos.

Però el sistema espanyol d’alerta alimentària (SCIRI) té altres punts de contacte: les autoritats competents en matèria de seguretat alimentària de les comunitats autònomes i les dues ciutats autònomes, organitzacions sectorials com són FIAB, ANGED (Associació Nacional de Grans Empreses de Distribució, ASEDAS (Associació Espanyola de Distribuïdors, Autorserveis i Supermercats) i ACES (Associació de Cadenes Espanyoles de Supermercats); el Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat (per a riscos relacionats amb la importació de determinats productes alimentosos procedents de països tercers) i el Ministeri de Defensa.

Per tant, el SCIRI s’utilitza per a comunicar informació sobre riscos relacionats amb els aliments. Els tipus de notificacions es classifiquen de forma semblant al sistema del RASFF: alerta, informació, rebuig i diversos.

Paginació dins d’aquest contingut

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions