Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Los datos, informaciones, interpretaciones y calificaciones que aparecen en esta información corresponden exclusivamente al momento en que se realizaron y tienen, por tanto, una vigencia limitada.

Anàlisi documental per a conèixer els sistemes nacionals i internacionals de control i vigilància de la innocuïtat i qualitat dels aliments : Xarxes que salven vides

600 milions de persones al món emmalalteixen cada any per ingerir aliments contaminats, d'on ve la importància dels sistemes de control dels aliments

Perills i importància de la vigilància

Els perills
/imgs/20160401/huevos.jpg

En el document “Garantia de la innocuïtat i la qualitat dels aliments: directrius per a l’enfortiment dels sistemes nacionals de control dels aliments”, la FAO i l’OMS recorden que protegir la innocuïtat i la qualitat dels aliments és una qüestió de salut pública i de gran importància per als consumidors.

L’informe destaca una sèrie de factors que contribueixen a posar-la en risc: pràctiques agrícoles inadequades, manca d’higiene en totes les fases de la cadena alimentària, absència de controls preventius en les operacions d’elaboració i preparació dels aliments, ús inadequat de productes químics, contaminació de matèries primeres, ingredients i aigua o emmagatzematge insuficient o inadequat, etc.

A més, s’enumeren altres riscos: microorganismes patògens (com E.coli o salmonel.la), residus de plaguicides alimentaris, contaminants de metalls pesants i ambientals, contaminants químics (incloses les toxines biològiques), adulteració, organismes modificats genèticament (canvis genètics dels aliments), al.lèrgens i residus de medicaments veterinaris i hormones promotores del creixement, utilitzats en la producció animal.

Aquesta llista de perills alimentaris és una conseqüència d’experiències reals que s’han succeït al llarg de la història de l’alimentació. Si mirem enrere, fa tan sols unes dècades van tenir lloc algunes de les crisis que van suposar un punt d’inflexió a l’hora de legislar i enfortir la seguretat alimentària. Per exemple, els mètodes il.legals d’engreix dels ramaders europeus, la crisi de les “vaques boges”, la contaminació amb dioxines d’aviram i ous de corral belgues, la grip aviària o la “crisi del cogombre” (que en realitat es devia a brots de soia alemanys contaminats amb E.coli). I, relacionades amb productes espanyols, també es poden esmentar altres crisis, com la de l’oli de colza o la pesta porcina.

“De la granja a la taula”

Segons la FAO, el comerç internacional d’aliments és una indústria que genera 200.000 milions de dòlars a l’any i en la qual es produeixen, es comercialitzen i es transporten milers de milions de tones d’aliments. El seu volum i la seva importància no deixen de créixer, tal com explica l’OMS, com a conseqüència de l’expansió de l’economia mundial, de la liberalització del comerç d’aliments, de la demanda creixent de consum, dels avanços de la ciència, de la tecnologia i de les millores del transport i les comunicacions.

I, en paral.lel a l’augment de la globalització de la producció i el comerç d’aliments, també creixen els perills que es produeixin incidents internacionals relacionats amb aliments contaminats. Per això, els consumidors exigeixen protecció en tota la cadena alimentària. Tal com explica l’OMS, “des del productor primari fins al consumidor (un tot continu que aniria “de la granja a la taula”)” perquè “la protecció només tindrà lloc si tots els sectors de la cadena actuen de forma integrada”.

D’aquí ve la importància dels sistemes de control dels aliments i no només a escala nacional, sinó també internacional. Perquè la col.laboració entre els diferents països i la fluïdesa de la informació és bàsica a l’hora d’evitar qualsevol crisi alimentària.

Precisament, amb aquesta filosofia, s’ha creat una xarxa internacional de vigilància i control dels aliments amb ramificacions internacionals, regionals i nacionals. Una “xarxa d’alerta alimentària” que la FIAB, en el seu manual “Gestió d’alertes de seguretat alimentària”, defineix com un sistema de comunicació entre punts de contacte que permet a les autoritats competents transmetre ràpidament informació crucial sobre els possibles riscos que alguns aliments podrien tenir per a la salut humana. Això permet, segons l’entitat, prendre les decisions oportunes, com ara immobilitzar el producte o retirar-lo d’una forma àgil.

Prevenció

Per a la FAO, el coneixement científic de les malalties transmeses per aliments ofereix una base preventiva per a establir mesures reglamentàries i aconseguir la innocuïtat dels aliments. En aquesta prevenció, hi ha tres eines que tenen un paper fonamental en una gestió correcta de la seguretat alimentària. La FIAB les defineix d’aquesta manera:

  • APPCC (Anàlisi de Perills i Punts de Control Crític): ajuda els operadors alimentaris a identificar, avaluar, prevenir i controlar els perills que poden afectar un producte o una línia de producció. Es basa en 3 principis: detectar perills, establir límits i mesures correctives i elaborar documents i registres.
  • Prerequisits: són les condicions bàsiques de la producció que es necessiten perquè els aliments siguin segurs. Formen part de les bones pràctiques d’higiene i fabricació. Un exemple de prerequisit és el disseny de les instal.lacions segons les necessitats d’higiene, la qualitat de l’aigua, la gestió de residus i els subproductes.
  • Traçabilitat: es tracta d’un sistema per a obtenir tota la informació disponible sobre la història d’un aliment. Aquesta història posseeix unes implicacions molt importants en termes de qualitat, seguretat i prevenció. L’aplicació de la traçabilitat requereix tecnologia que permeti la interpretació de codis a un llenguatge més comprensible per al consumidor final.

Paginació dins d’aquest contingut

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions