Tenim plans: ser pares
Planificar l’embaràs amb l’ajuda del metge i de la matrona no és un capritx: redueix el risc de complicacions durant la gestació i els perills tant per al nadó com per a la futura mare, expliquen els experts. Cada any neixen prop de 453.000 nens a Espanya, segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Però, tot i les recomanacions mèdiques, només dues de cada deu embarassades van al ginecòleg abans per planejar la seva gestació. Però, què és la consulta preconcepcional i per què els experts recomanen seguir un control mèdic abans de l’embaràs?
“Ser previngut val per dos”. Aquesta màxima del nostre refranyer és encara més important quan es planifica un embaràs. La pregunta que cal fer-se és: estic preparada per a la gestació? La manera més senzilla de conèixer la resposta, i de gaudir així d’un embaràs més segur, és anar a les denominades consultes preconcepcionals. La raó és que ajuden a planificar l’embaràs amb ajuda del personal mèdic, ginecològic i de la matrona. Aquestes sessions impliquen exàmens mèdics que redueixen els riscos de l’embaràs i, fins i tot, ofereixen informació nutricional rellevant per a la futura gestant.
La consigna que repeteixen els especialistes és la següent: “un embaràs planificat és un embaràs més segur, tant per a la mare com per al nadó”. Els controls mèdics preconcepcionals redueixen, entre altres perills, el risc de sofrir diabetis gestacional i la probabilitat de malalties greus en el nadó, com la temuda espina bífida. El motiu és que el risc de defectes del tub neural és molt més baix quan la dona segueix una dieta rica en àcid fòlic durant el període preconcepcional i durant el primer trimestre d’embaràs. Tot i això, moltes dones espanyoles en edat reproductiva encara desconeixen les recomanacions de les societats científiques, o no se les prenen de debò. Així, més del 80% de les embarassades reconeix no haver acudit al ginecòleg per planificar la seva gestació, segons l’estudi de la Fundació per al Progrés de l’Educació i la Salut, elaborat a partir de més de 1.000 enquestades.
Totes les dones que van a una consulta preconcepcional s’han de sotmetre a un examen mèdic general que permeti avaluar l’existència o no de possibles factors de risc. Les proves que recomana la SEGO per a totes les dones són les següents:
- Examen ginecològic i mamari. L’ecografia analitza l’aparell genital femení, mentre que l’exploració permetria la detecció precoç d’un possible càncer de mama. Cada any es diagnostiquen prop de 26.000 casos nous de càncer de mama, el 19% dels quals en dones menors de 45 anys, segons el Grup Espanyol d’Investigació en Càncer de Mama.
- Citologia. Aquesta senzilla prova, també coneguda com test de Papanicolau, consisteix a extreure una petita mostra cel.lular del coll de l’úter mitjançant un lleu raspat. L’objectiu és descartar la presència del virus del papil.loma humà (VPH) associat al càncer de coll d’úter.
- Anàlisi de sang. La dona que planeja un embaràs s’ha de sotmetre a una analítica completa (hemoglobina i hematòcrit), que permeti avaluar qualsevol possible infecció o alteració en la composició de la sang.
- Grup sanguini i factor Rh. L’anàlisi permet prevenir, i tractar a temps, possibles incompatibilitats entre la mare i el nadó que poguessin generar afeccions de gravetat.
- Serologia. Aquesta prova detecta la presència d’anticossos de determinades patologies que puguin perjudicar l’embaràs, així com possibles infeccions. Es comprova la immunitat contra la rubèola i la toxoplasmosi, malalties que poden ser molt perilloses per al nadó si es contreuen en l’embaràs, així com per descartar la presència de sífilis i del virus de la immunodeficiència humana (VIH).
- Prova de glucèmia. Verifica que el nivell de glucosa (sucre) en la sang està dins dels paràmetres adequats. En el cas que sigui molt elevat, la dona corre el risc de sofrir en l’embaràs la denominada diabetis gestacional, una afecció que pateix entre el 3% i el 6% de les embarassades, i que pot tenir conseqüències negatives tant per al nadó com per a la mare.
Si l’assistència preconcepcional és recomanable per a totes les dones, encara ho és més per a aquelles més madures i per a les qui, abans de quedar-se embarassades, ja pateixen una malaltia greu o crònica. Encara que no per tenir una malaltia s’és una embarassada d’alt risc, sí que convé fer un control i assegurar-se que la medicació utilitzada és l’adequada per a la gestant. Aquestes són les patologies que necessiten amb més urgència una consulta prèvia a la gestació: diabetis, epilèpsia, malaltia cardiovascular, càncer, hipo i hipertiroïdisme, malaltia tromboembòlica, asma, tuberculosi i trastorns psiquiàtrics.
Els especialistes recomanen a les dones que planegen ser mares començar a prendre àcid fòlic entre dos i tres mesos abans de la gestació. Aquesta vitamina prevé algunes de les malalties congènites més freqüents en els nadons, com és l’espina bífida. Tot i això, prop del 70% de les embarassades reconeixen no haver pres àcid fòlic abans de la gestació. Aquest tipus de recomanacions nutricionals també expliquen la importància d’acudir a una consulta preconcepcional quan es planeja l’embaràs.