Vivim més i, al mateix temps, disminueix el nombre de cotitzadors a la Seguretat Social… Quin futur ens espera?
El sistema de pensions espanyol és de repartiment, en el qual les pensions d’un any es paguen amb les cotitzacions d’aquest any. Està sotmès al risc de l’envelliment de la població, i això s’ha d’incloure en el càlcul de les pensions. Però amb l’objectiu de disminuir aquests riscos, s’han escomès les reformes de 2011 i 2013 del sistema de pensions espanyol.
Els canvis demogràfics exigeixen regles de càlcul de les pensions diferents i si l’atur persisteix, s’acumularan també drets de pensió inferiors.
Si d’aquí a uns vint-i-cinc anys, per cada persona en edat de treballar n’hi hagués una altra en edat de no fer-ho, arribarà un moment en què no es podran cobrar pensions?
Estic segura que es cobraran pensions públiques de jubilació en el futur, si bé les que es cobraran no seran iguals que les actuals. L’augment de l’esperança de vida i el descens de la natalitat implicarà o bé una quantia de pensió més baixa però que es percebrà durant més temps, o bé un retard de l’edat de jubilació per a mantenir la durada del cobrament de les pensions, o bé un esforç contributiu més gran que compensi el que es percebi de pensió durant més temps.
I hi haurà prou diners per a pagar les pensions?
Sí, ja que s’han fet ajustos i reformes del sistema de pensions. El que no és tan segur és que es percebin en les mateixes condicions i amb les mateixes quanties que en el moment actual.
Se sent a parlar molt sobre el fet que els efectes de la crisi econòmica actual sobre les pensions es notaran en uns anys… Quan i com?
Els efectes ja s’han posat de manifest en el moment present; de fet, és una de les raons per les quals s’han avançat algunes de les reformes fetes que hi havia previstes per al 2027 i que s’han escomès el 2013. El principal efecte de la crisi ha estat la caiguda de l’ocupació i, per tant, de les cotitzacions, i això comporta un problema de caixa o de liquiditat de la Seguretat Social, que es pot esmenar amb l’ús del Fons de Reserva i amb el disseny de l’Índex de Revaloració de les Pensions, que és un mecanisme automàtic d’ajust.
I retardar l’edat de jubilació és la solució?
La mesura d’incrementar l’edat de jubilació té l’avantatge que influeix tant en la disminució de la despesa com en l’increment dels ingressos de la Seguretat Social, ja que fa que el període de cotitzacions sigui superior i el període de cobrament de la pensió, inferior. És una solució efectiva fins a cert punt, ja que no es pot incrementar de forma indefinida i el mercat de treball ho ha de permetre.
L’edat de jubilació de 65 anys es va implantar quan l’esperança de vida estava en els 68 anys; aquesta no és la circumstància actual, i per això és un dels paràmetres que pràcticament tots els països han reformat.
D’aquí a vint anys, amb una pensió o renda pública mínima, si no s’ha pogut estalviar prou durant la vida laboral, quin futur queda per als qui avui contribueixen a la societat?
L’Estat del Benestar ha de garantir sempre les quanties de les pensions no contributives i de les pensions mínimes. De fet, cap de les reformes fetes en el sistema espanyol ha implicat la supressió o limitació d’aquestes prestacions assistencials ni quanties mínimes. Amb tot, la situació que no hi hagi pensions de jubilació públiques no considero que s’hagi de produir en cap concepte.
A més de les reformes pròpies del sistema de pensions hi ha altres alternatives de gestió pública i política, com l’augment d’impostos, un major endeutament o la retallada d’altres despeses, la lluita contra el frau en les cotitzacions o en la percepció de prestacions.