Cinc errors que impedeixen aprimar-se
Només 2 de cada 10 persones que intenten perdre pes ho aconsegueixen. Aquesta és una de les conclusions més contundents d’un informe recent de la Societat Espanyola per a l’Estudi de l’Obesitat (SEEDO). La dada encara resulta més significativa quan es constata que el 75% de la població adulta ha intentat aprimar-se en algun moment de la seva vida. Sembla que falla alguna cosa perquè els intents de baixar de pes recullin aquest grau de fracàs.
Combatre la grassor no és nou. La novetat del segle XXI és que, tot i que encara queda molt per descobrir, s’ha avançat a enterrar falsos mites, a exculpar els aliments i a denunciar receptes màgiques. Però tot perviu: els mites, la bondat o maldat dels nutrients i de les dietes miraculoses. Entre tot això, un punt de partida molt important és implicar el pacient en la seva cura, acompanyar-lo i oferir-li informació i eines perquè l’èxit sigui seu; que en la gran majoria de vegades, es redueix a canviar els hàbits.
Són moltes les persones que tenen una experiència dilatada en dietes miracle, en assessoraments inadequats i en mètodes que es promocionen en programes de la televisió, en revistes o que es descarreguen de qualsevol portal d’Internet. En contra del que es creu, aquest tipus de dietes no són innòcues. Aquest cúmul d’intents fallits provoca que quan la persona pren consciència que les dreceres no valen, el temps de tractament s’allarga. Per aquesta raó, costa més perdre el greix que comporta el sobrepès i els problemes associats a aquests, des de la síndrome metabòlica fins als trastorns cognitius, els trastorns del comportament alimentari i diverses malalties degeneratives.
Aprendre a aprimar-se és aprendre a menjar, i això inclou deixar de cometre errors interioritzats, i fins i tot informacions contradictòries i que manquen d’evidència científica. Encara que són molts, reconèixer-los en una llista pot reduir la dificultat de combatre’ls.
- Donar credibilitat als mites. Convé aclarir que els hidrats no ens engreixen; l’aigua en els àpats és sana; la fruita és necessària i està carregada de vitamines i no de calories; els aliments light no ens aprimen; les vitamines tampoc ho fan; l’oli d’oliva és necessari; prendre durant un dia només líquids, verdures o peix no ens aprima, molt menys el dejuni; els nervis no ens engreixen i el metabolisme no és lent o ràpid a capritx.
- Marcar-se un temps fix per a perdre quilos. La recomanació dels organismes més acreditats és que la pèrdua de pes ha de ser gradual (entre 500 grams i 1 quilo a la setmana), amb l’objectiu de donar temps a l’organisme a reorganitzar-se des del punt de vista metabòlic i assegurar que sigui un aprimament consolidat, estable i durador. Però l’objectiu no és complir amb un nombre “de setmanes de sacrifici” sinó aconseguir un canvi d’hàbits. La meta no és temporal, ha de ser duradora.
- Pensar que perdre pes i canviar els hàbits no costa esforç i és fàcil. Disminuir l’excés de greix corporal passa per la disciplina personal, per l’ordre en els menjars, per la voluntat de posar-se a caminar, a nedar o a agafar la bicicleta i aprendre a menjar bé . Convé tenir present que la ingesta desmesurada d’aliments de forma puntual i el descuit de l’exercici físic durant quatre setmanes són suficients perquè l’augment de pes i de greix corporal perdurin fins a dos anys i mig després.
- Cuidar el que es menja i no cuidar el que se sent. Els hàbits sans, el control i el domini sobre el que es compra i es menja, així com l’exercici, reforcen l’autoestima. És una roda que fa créixer l’estima cap a un mateix, fet que aporta benestar emocional. Si n’hi ha manca, apareixen les crisis personals que incideixen en els hàbits i provoquen ansietat.
- És un error aprimar-se pels altres. Tant si es tracta d’una persona adulta o d’un nen, cal trobar la motivació en un mateix. Convé respondre al “perquè”, definir i visualitzar en profunditat la raó que ha conduït a prendre l’elecció d’aprimar-se, de canviar la manera de menjar. No val fer-ho pels altres, amb la finalitat de no escoltar els seus retrets o les seves burles o per buscar la seva acceptació o la seva aprovació. Fins i tot en els més joves ha d’imperar la consciència que la decisió és pròpia, encara que es compti amb el suport de la família, amics, etc.