Què fa un físic nuclear del CIEMAT defensant el tancament de les centrals nuclears?
Treballo en fusió termonuclear, que no té res a veure amb les actuals centrals nuclears, basades en la fissió. La fusió estaria lliure dels dos grans problemes d’aquesta última, la generació de residus de llarga vida i la inseguretat de la reacció.
Els responsables de la central de Fukushima han informat de forma correcta sobre l’accident?
Han ocultat informació per donar la sensació de tenir-ho tot sota control, però sabien que era més greu del que deien. Van mentir quan van classificar l’accident com a nivell 4 en l’escala INES, perquè sabien que pujaria. Els experts estrangers estaven atents i treien les seves pròpies conclusions. L’Agència de Seguretat Nuclear Francesa va criticar les informacions japoneses. Ara ja està en el nivell 6.
És com l’accident de Txernòbil?
No, Txernòbil va ser un nivell 7. Va ser molt pitjor, va escapar material del reactor a milers de quilòmetres. A Fukushima és molt improbable que passi, però la situació és greu. Si TEPCO, l’empresa responsable de la central, hagués entrat abans en els reactors, la situació no hauria estat tan dolenta.
Quines conseqüències tindrà?
Encara no se sap. Ara bé, ja es té coneixement de fuites massives d’alguns elements, com el iode 131, que té un període de semidesintegració de vuit dies, i el cesi 137, de trenta anys. Aquests elements han viatjat molt lluny i han contaminat l’aigua del mar. El núvol radioactiu ha arribat a Tòquio, una ciutat de 30 milions d’habitants que és inevacuable. Si la seva intensitat augmenta, s’hauran de prendre mesures extremes amb la seva població. Quan la situació es controli, caldrà desmantellar els reactors i cobrir-los amb un sarcòfag, com a Txernòbil o a Vandellós 1 a Espanya
Les centrals nuclears espanyoles són segures?
El grau de seguretat varia d’unes a altres. Garoña, una central idèntica a la de Fukushima 1, és molt antiga i té una seguretat molt degradada. En qualsevol cas, una central nuclear és per si mateix insegura. És impossible preveure tot el que pot ocórrer. El més assenyat és optar pel tancament esglaonat, i mentrestant fer una avaluació de seguretat general.
Quan seria aquest tancament esglaonat?
Caldria donar a les centrals una vida de 30 anys. Garoña s’hauria de tancar ja, Almaraz 1 aquest any, Almaraz 2 el 2013 i, així, de forma successiva fins a arribar al 2020, quan es tancarien les dues últimes, Vandellós 2 i Trillo.
Si es tanquen, com se substituirà la seva producció energètica?
No cal que les substitueixi ningú. Espanya té potència instal.lada més que suficient, i de fet, exporta electricitat als seus veïns.
Però aquesta producció es basa en bona part en combustibles fòssils.
No és majoritària. Amb mesures d’estalvi i eficiència energètica es podria estalviar, d’aquí al 2020, el 30% de l’electricitat que consumim amb poc d’esforç. Sumat al suport a les energies renovables, les centrals nuclears són prescindibles ara i els anys vinents. També caldria investigar en sistemes d’emmagatzematge energètic, com l’hidrogen, les sals foses, les bateries, els condensadors, etc., i en noves fonts d’energia, com la fusió nuclear. Els comptes surten.
Els defensors de les centrals diuen que cada vegada són més modernes i segures, i es parla de les de tercera i la quarta generació, que aprofitarien els seus residus com a combustible. Per això, argumenten que deixar ara l’energia nuclear no seria intel.ligent.
Ningú proposa construir noves centrals perquè són caríssimes. A Espanya, com a molt, n’hi ha de segona generació. El negoci és mantenir les actuals perquè ja estan amortitzades i costa molt poc produir l’energia. A Garoña, gairebé cinc vegades menys del que costa el quilovat-hora. Quant als reactors de tercera generació, n’hi ha un ara en construcció a Finlàndia. El cost dobla gairebé ja el pressupost inicial d’uns 3.000 milions d’euros, més quatre anys de retard. Quant als de quarta, estan en investigació, i els més optimistes assenyalen 2040-2045 com les possibles dates de funcionament.
El Magatzem Temporal Centralitzat (MTC) solucionarà el problema dels residus radioactius?
No, perquè com el seu nom indica és temporal. El seu objectiu és permetre que les centrals funcionin més temps sense que s’omplin de residus, i ja s’ha vist a Fukushima aquest problema. No se’n parla perquè arriben les eleccions i és una “patata calenta” que no agrada a ningú.
Serà segur?
És menys perillós que una central, perquè no hi ha cap reactor en marxa. Però està subjecte a una sèrie de riscos com el transport, i la instal.lació no és invulnerable.
Què poden fer els consumidors?
Assumir mesures d’estalvi i eficiència a casa, perquè és bo per al medi ambient i per a la seva economia. Tenir electrodomèstics eficients, un bon aïllament de la llar, bombetes de baix consum, etc. I pressionar a les institucions perquè es faci cas de les seves opinions. Les enquestes assenyalen que els espanyols són antinuclears i no s’ha tingut mai en compte.