Aplicacions de cites: amor a cop de clic

Aplicacions de cites: amor a cop de clic

L’art d’estimar s’adaptava a cop de match (quan dos usuaris s’agraden mútuament) a la incipient quarta revolució industrial, mentre les empreses trobaven en aquestes aplicacions un nou nínxol de negoci, que el 2020 va arribar a un volum anual de 3.100 milions d’euros al món, 45 a Espanya, segons dades de Statista.

Canvis en les relacions

Els algorismes, les aplicacions i les trobades virtuals ha simplificat els processos de selecció i de festeig. I amb la pandèmia i les restriccions s’ha normalitzat l’ús d’aquestes plataformes per a conèixer gent i lligar. Segons dades de la Universitat de Stanford (EUA), el 2021 aquest tipus d’aplicacions van sumar 392 milions d’usuaris a tot el món, un 10% més que l’any anterior. Ha estat l’empenta definitiva per a una tendència que no ha parat de créixer.

“Moltes de les relacions socials han deixat de ser presencials i ens hem tornat més solitaris i consumidors de xarxes, que han passat a formar part de la nostra quotidianitat”, admet Francisca Molero, presidenta de la Federació Espanyola de Societats de Sexologia. I les dades ho confirmen. Segons la plataforma Tinder, el 60% dels usuaris va arribar a aquesta aplicació després de l’inici de la pandèmia perquè se sentien sols i volien relacionar-se amb altres persones. Un estudi de l’Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units va revelar que aquestes aplicacions han permès “ampliar la xifra de candidats disponibles més enllà del cercle d’amistats i família, oferir discreció a aquells que prefereixen amagar les seves preferències i comptar amb uns algorismes cada cop més precisos”.

La tecnologia digital ha polvoritzat el factor espai i temps, dues variables que abans eren fonamentals per a establir una relació. Ens permet tenir una conversa que podem simultanejar gairebé amb qualsevol altra activitat i amb altres persones. Podem estar estirats al sofà de casa veient una sèrie, en pijama i sense pentinar, mentre mantenim una cita animada amb un desconegut o desconeguda. Això era impensable abans del canvi de segle. Tot s’ha accelerat. Segons Molero, les aplicacions estan eliminant els preàmbuls de conèixer algú. “S’entra en el pla de la intimitat en minuts i, per això, és tan ràpid”, afirma. Un fet que encastella la immediatesa sense requerir massa esforç.

Segons el psicòleg i expert en sexualitat digital Raúl Marcos, per a lligar avui dia “no cal invertir gaire temps”. La nostra imatge són unes quantes fotos somrients i triades intel·ligentment i una descripció succinta. La nostra futura parella bé pot estar a escassos quilòmetres de casa nostra o a qualsevol altre lloc.

Pros i contres de les aplicacions més utilitzades

TINDER

• És l’aplicació de cites amb més usuaris d’Espanya. És fàcil d’utilitzar i anònima. Inclou filtres segons la ubicació i l’edat.
• Exigeix tenir obert un compte de Facebook, fet que genera certs problemes de privacitat. Ha estat hackejada més d’una vegada.

MEETIC

• A més d’una imatge, s’hi pot incloure un petit text sobre cada usuari. Es poden veure els perfils encara que no s’estigui registrat.
• És de pagament. Enviar missatges és només per a usuaris prèmium.

BADOO

• Té una nova funció de bloqueig que atura les captures de pantalla en les converses privades. Registre gratis i simple sense invitació.
• No permet bloquejar un contacte. La personalització del perfil és reduïda.

GRINDR

• La més utilitzada a Espanya per gais, bisexuals, trans i queer. Geolocalització ràpida que permet fer cerques gairebé instantànies.
• Habitual per a cites esporàdiques. L’anonimat pot arribar a implicar perills, especialment per a joves gais sense experiència.

HER

• Pionera en aplicacions de cites per a dones lesbianes. Crea comunitats dins de l’aplicació i fora.
• La funció de cerca és limitada. Només es poden enviar missatges entre amigues i cites.

EDARLING

• Especialitzada en usuaris de més de 50 anys. Suggereix parelles basades en un test de personalitat. Protecció de dades alta.
• És de pagament. Fer servir totes les funcions és només per als usuaris prèmium.

RAYA

• La privacitat és extrema i no es pot fer una captura de pantalla de cap perfil.
• Només per a persones d’un nivell adquisitiu alt. Per a ingressar s’ha de passar el filtre d’un comitè que avalua dades com la professió, el nombre de seguidors en xarxes o l’aspecte.

Perfil de l’usuari

Els que millor sembla que s’han adaptat a aquestes plataformes són la generació Z; és a dir, els nascuts entre el 1997 i el 2015. Han crescut i han començat a flirtejar amb un telèfon mòbil a les mans. Segons el psicòleg Raúl Marcos, “aquests joves no conceben les relacions socials si primer no es genera un vincle per Internet”. No és estrany que més de la meitat d’usuaris de Tinder pertanyin a aquesta generació.

Segons un estudi dut a terme per Juan Ramón Barrada i Ángel Castro, professors en Psicologia i investigadors en Ciències del Comportament, Salut i Tecnologies de la Universitat de Saragossa (UNIZAR), la gran majoria dels joves que utilitzen l’aplicació Tinder són solters i la fan servir com a curiositat o com a passatemps i de manera secundària per a buscar sexe ràpid o parella a llarg termini. Les conclusions d’aquest estudi avalen l’èxit d’aquestes aplicacions, perquè és més probable que qui les fa servir trobi parella a llarg termini.

El fet que la major part d’aquestes plataformes siguin gratuïtes podria influir en l’auge que tenen entre els joves. La tendència actual és oferir serveis bàsics sense cost i combinats amb uns altres prèmium de pagament. Oferir un servei gratuït permet a les empreses guanyar volum d’usuaris per a garantir el nombre de pretendents disponibles més alt. Aquesta és la fórmula que segueixen aplicacions com Tinder o Badoo, Grindr o Her. Malgrat això, encara que presumeixen de ser gratuïtes, el 75% dels ingressos –com és el cas de Tinder– arriben de la mà de les subscripcions, ja que la companyia restringeix el nombre de perfils que es poden seleccionar per a aconseguir l’aparellament (o match), normalment amb un simple lliscament del dit. Una altra opció són les aplicacions de pagament tradicionals com Meetic o Edarlig, el servei de les quals requereix una quota mensual al voltant dels 30 euros i que advoquen per la cerca de parella formal.

Infidelitat digital

La irrupció de les aplicacions en les relacions amoroses ha generat una gran curiositat. La seva arribada suposa una finestra d’oportunitat (emparada en l’anonimat), de noves relacions per a les persones que tenen parella. Segons la sexòloga i metgessa Francisca Molero, en les consultes de psicologia i sexologia ha irromput un nou concepte: la infidelitat digital.

El que comença com un ciberflirteig, que moltes vegades sorgeix per mera curiositat, pot generar una bretxa en la parella i, encara que en la majoria dels casos es queda en un afer eròtic virtual, la parella ho viu com una infidelitat real. Després del xats inicials sol succeir-se una conversa “molt més agradable que la que tens amb la teva parella habitual”, aliena a la rutina i que deriva en converses íntimes i eròtiques.

Per a Molero, en la majoria dels casos el contacte només és virtual i no es fa el pas a una cita en la vida real. És una via d’escapament a la quotidianitat d’una relació. “Moltes parelles es queixen de falta de comunicació amb la parella, mentre que en aquestes aplicacions poden arribar a tenir converses fluides via xat des de l’anonimat o des del joc i la transgressió”, puntualitza.

La saturació

En principi, sembla que tot són beneficis: aconseguir flirtejar des de la comoditat de casa, no haver d’invertir temps ni esforç a abillar-se i acudir a la cita i, sobretot, comptar amb un gran ventall de pretendents amb el simple gest de fer lliscar el dit per la pantalla del mòbil. No obstant això, aquest efecte càsting al qual se sotmeten els usuaris fa que les persones no se centrin en el seu objectiu i minvin les seves opcions de trobar parella. La neurobiòloga Helen Fisher assegura en el seu llibre Anatomia de l’amor que quan una persona ha de triar entre més de cinc estímuls o candidats, les probabilitats que no en triï cap augmenten.

Des de la irrupció d’aquestes aplicacions s’ha passat del boom inicial al cansament. “La gent s’ha cansat de tantes cites diferents”, explica Raúl Marcos. Aquest psicòleg entén que tenir tantes oportunitats genera una sobresaturació. Encara més, amb 30 converses o unes quantes cites a la setmana alhora, cosa habitual en aquestes aplicacions, segons admet María Pasión, assessora i experta en relacions de parella en Meetic España, no s’arriba a aprofundir realment. “Entres en aquesta dinàmica de buscar sempre algú nou i no arribes a conèixer realment l’altra persona ni a decidir-te si t’interessa o no”, explica Marcos.

Donar temps a una relació és clau perquè tingui futur. També a nivell virtual. En aquest xat previ a la cita o al rebuig es produeix tot un procés on els dos usuaris es comuniquen, expressen les seves preocupacions, els seus sentiments, les seves frustracions i també els seus desitjos sexuals. Malgrat això, la velocitat que es genera en les aplicacions és tan vertiginosa que en alguns casos a penes fan ús d’un parell de missatges per a fer el pas següent.

Per a Francisca Molero, les aplicacions de cites no han solucionat els problemes per a trobar parella, que continuen sent pràcticament els mateixos. Les persones tímides i amb dificultats per a relacionar-se amb uns altres no aconsegueixen seguir una conversa dinàmica i fresca a través del telèfon mòbil.

Trobar una persona afí amb ajuda dels algorismes ofereix certa garantia de compatibilitat. Però l’amor és química, i aquests algorismes comencen a fallar com més abstracta, més complicada i complexa sigui la persona. Així mateix, quedar-se només en el pla virtual “impedeix que aparegui el factor sorpresa que generen les trobades interpersonals i, amb això, l’atracció química entre dues persones, la comunicació no verbal mitjançant les mirades, els gestos i el mateix tacte”, explica la sexòloga Francisca Molero.

Futur

Per a les aplicacions de cites, l’anunci de la creació del metavers –una realitat virtual creada per Facebook perquè les persones puguin interactuar entre elles– obre una nova porta per a les relacions de parella i per a continuar augmentant el volum del seu negoci. Això suposarà un canvi radical, ja que cada vegada es tindrà menys present el cos i més la ment, assegura Molero. “Crec que, si arribem a això, serem una altra espècie. La integració cognitiva, emocional i sensorial a nivell de cos és fonamental per al nostre equilibri”, explica.

Encara que ens preocupi i ens angoixi la incertesa del canvi, un avatar serà incapaç de reproduir les sensacions d’una trobada física. “Tal com som ara serà molt difícil que abandonem aquesta part de risc al rebuig, a la incertesa i a l’emoció a allò desconegut”, admet la facultativa.

Raúl Marcos fa un gir més i puntualitza que aquest avanç arriba en un moment en què les persones mai no s’havien qüestionat tant la vivència del cos. “Ens trobem en una època en què ens sentim malament en la pell que habitem, veiem el cos des de l’estètica i des d’uns cànons de bellesa que cada vegada són més difícils de complir, i això ens ha fet oblidar la funcionalitat del cos”, afegeix. Cada vegada hi ha un nombre més alt de persones amb complexos, que viuen malament la corporalitat, i que podrien refugiar-se en aquest tipus de relacions virtuals i perdre la noció del que és real o no ho és. Ara tenim molt clar on està el límit entre el fet analògic i el digital. Una xarxa virtual difuminaria aquest espai físic i de temps, que podria generar irrealitat per a algunes persones. Lluny de l’alarmisme, Raúl Marcos admet que suposarà una manera diferent de relacionar-nos, de sentir-nos.

Doxing o robatori d’informació personal

El robatori d’informació personal o doxing és un dels problemes més greus als quals ens podem enfrontar en les aplicacions de cites. Segons l’últim informe de Kaspersky, publicat el 2021, un de cada set espanyols ha patit doxing quan lligava per Internet i el 17%, assetjament. Les aplicacions gestionen dades personals que es converteixen en un menjar suculent per a la proliferació de fraus i delictes, com el xantatge, l’assetjament, el robatori d’identitat o la incitació a la violència.

Les bretxes en la seguretat d’aquestes aplicacions han provocat que els seus sistemes hagin estat hackejats més d’una vegada. El 2012 es van exposar les ubicacions exactes dels usuaris de Tinder durant 165 dies. Tres anys més tard, els pirates informàtics van tornar a fer de les seves en aquesta aplicació i van aconseguir que milers d’homes estiguessin flirtejant entre si sense ser-ne conscients.

Des de la universitat Carlos III de Madrid, el professor d’Informàtica i director del Màster de Ciberseguretat Pedro Peris assegura que, darrere d’aquestes pràctiques, s’amaga el fet que en moltes d’aquestes aplicacions no hi ha ni una verificació de la identitat fiable, ni tampoc de la informació proporcionada a l’aplicació.

Per poder protegir-se d’aquestes pràctiques i practicar un ciberflirteig segur, Peris recomana:

1/ Les aplicacions haurien de garantir tan com sigui possible la veracitat dels perfils (almenys la identitat).

2/ Els usuaris i les usuàries haurien de revisar els permisos i les polítiques de privacitat d’aquestes aplicacions.

3/ Tota persona que s’hi registra hauria de ser conscient de tota la informació personal que facilita a l’aplicació i a altres usuaris.

4/ Els usuaris i les usuàries haurien d’intentar minimitzar la informació personal que comparteixen.

En aquests moments, les aplicacions inclouen una funció nova de bloqueig que atura les captures de pantalla en les converses privades. Aquest sistema evita compartir els xats o qualsevol element de l’aplicació, com fotos o informació, i garanteix la privacitat i la possibilitat que utilitzin aquestes captures com a xantatge.