Les flors de l’albergínia no són comestibles
Aquests compostos consumits en grans quantitats ens poden provocar efectes adversos com urticària, malestar abdominal, diarrees i vòmits. La solanina és l’alcaloide característic de l’albergínia. Es troba en més quantitat en les flors i les fulles, però el seu contingut disminueix en els fruits, de manera que l’albergínia madura en té menys. És segur consumir-la tant crua com cuita, però hem d’evitar menjar-ne les flors.
El mite de l’enciam i els gasos
La sensació d’“estar inflat” quan mengem enciam és una percepció subjectiva que identifiquem quan “estem tips” o tenim pressió abdominal, i està acompanyat d’un augment del perímetre de la cintura. Aquesta distensió no sempre és pels gasos, també pot ser una resposta condicionada amb la qual provoquem que el diafragma descendeixi, la paret abdominal es relaxi i els òrgans es recol·loquin. Un estudi del 2019 de l’Institut de Productes Lactis d’Astúries (IPLA) i del grup de Neurogastroenterologia de l’Hospital Vall d’Hebron va avaluar l’efecte de l’enciam en un grup de persones i va veure que el volum de gas que es produïa en el còlon no era rellevant, però sí que tenien distensió abdominal. Si els ensenyaven tècniques per a controlar la paret abdominal la distensió es corregia, això reforça la idea que aquesta inflor pot ser una resposta apresa.
Maltodextrina: un ingredient habitual
Aquest hidrat de carboni s’obté quan es trenca el midó i està format fonamentalment per glucosa. La indústria alimentària l’utilitza per les seves propietats tecnològiques, ja que actua com a espessidor i gelificant, protegeix de la congelació i pot reemplaçar els greixos. Encara que legalment no es consideri un sucre, nutricionalment es comporta en l’organisme com si ho fos.
L’aigua amb sucre no evita les fiblades musculars
La creença popular assegurava que les fiblades eren el resultat de l’acumulació d’àcid làctic en els músculs, fet que es podia prevenir o remeiar amb l’aportació de sucre perquè el múscul tingués reserves per a funcionar. És una teoria descartada, perquè, en realitat, el dolor després de l’exercici es produeix per petites lesions musculars.
Què mengem quan prenem un kebab?
Aquest derivat carni s’elabora amb la mescla de trossos de greix i carn de xai, boví o aviram i es condimenta amb espècies i hortalisses. És una carn processada que conté una gran quantitat de sal, greixos saturats i energia, i la qualitat de la proteïna és molt baixa. Hem de vigilar-ne el consum.