Veritat o mentida: mel, endolceix, però no cura

Veritat o mentida: mel, endolceix, però no cura

El color és un indicador de la qualitat // Fals

El color de la mel varia molt: groc clar (mel de romaní), ambre clar (d’acàcia), més verdós (d’eucaliptus) o ambre fosc, gairebé negre, la d’alzina o roure. Però la tonalitat no està relacionada amb la qualitat. El color depèn de les flors d’on ve, ja que cada planta té una química diferent, amb més o menys quantitat de minerals. Poden haver-hi diferències en la composició –hi ha mels fosques que són més riques en ferro o vitamina B i C, i altres de més clares que aporten més vitamina A–, però les variacions són mínimes.

No caduca // Veritat

És un producte de consum preferent que no caduca, per això si ens passem de la data no afecta a la seguretat i la podem consumir sense problema. Això és així perquè el contingut en aigua dels sucres és molt baix i, sense aigua, no hi ha microorganismes que puguin fer aparició i propagar-se. Un altre factor que ajuda és que la mel és extremadament àcida. El seu pH, al voltant d’un 4 (el pH neutre es correspon amb un 7), contribueix a la formació d’àcids orgànics, principalment el glucònic, això fa que augmentin les propietats antibacterianes.

Si ha cristal·litzat l’hem de llençar // Fals

No és estrany comprar un pot de mel d’una textura líquida i que amb el pas de les setmanes es faci dura, pràcticament sòlida. Significa que ha cristal·litzat, un procés natural que no fa malbé el producte. Això és perquè la mel és una solució sobresaturada en sucres (sobretot glucosa i fructosa, encara que també té una petita quantitat de sacarosa) que fa que, quan baixen les temperatures (entre 12 i 16 graus), perdi aigua i s’hi formin cristalls. Però aquest procés no afecta el sabor o la qualitat. Perquè es faci líquida, només hem d’escalfar la mel al bany maria.

És més nutritiva que el sucre // Veritat

A diferència del sucre de taula, que està compost al 100% per sucre simple, la mel conté altres nutrients, encara que en baixes quantitats. Depenent de la varietat de les flors i del tipus de rusc, la mel conté diferents àcids orgànics (cítric, làctic, fosfòric…), vitamines (C, B1, B2, B3, B5), àcid fòlic, minerals (fòsfor, calci, magnesi, silici, ferro, manganès, iode, zinc), aminoàcids essencials, esterols, fosfolípids, flavonoides, polifenols i enzims. Té menys calories que el sucre de taula, però la diferència és mínima. Mentre que 100 g de mel aporten 330 kcal (3,3 kcal per gram), les del sucre contenen unes 400 kcal (4 per gram). També cal tenir en compte que la mel és més dolça i que en fa falta menys quantitat per a endolcir.

És més saludable que el sucre // Fals

La mel és un sucre lliure, com el sucre de taula, i els dos, segons les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut, s’han de consumir de manera molt limitada: com a màxim uns 20 g al dia i sense afegir a la dieta cap altre tipus de sucre lliure ni consumir aliments que en continguin. Encara que la mel aporta una mica menys de sucres (un 75-80% comparat amb el 100% del sucre de taula), si en consumim en excés té el mateix risc per a la salut que si ens en passem amb el sucre: augmenta el risc de patir obesitat i sobrepès, hipertensió i malalties cardiovasculars. La mel tampoc no és una font de minerals important, ja que per a satisfer les necessitats de ferro hauríem de prendre 10 tasses de mel al dia, i per al calci, 40 tasses.

Els menors d’un any no n’han de prendre // Veritat

L’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) recomana evitar la mel en menors d’un any, ja que tenen risc de botulisme. Encara que els microorganismes no creixen en la mel, aquesta sí que pot contenir espores del bacteri Clostridium botulinum. Quan arriben al tracte intestinal d’un nadó, aquestes espores es poden transformar en la toxina del botulisme, una malaltia greu que pot arribar a causar la mort. Per als adults, ingerir aquestes espores no representa cap perill, però abans dels 12-18 mesos el sistema digestiu no és prou àcid per a destruir-les.

És bona per a les defenses // Fals

L’EFSA ha avaluat les propietats que popularment se solen relacionar amb la mel, com el reforç de les defenses, la millora de la salut digestiva, l’acció protectora del cor, les propietats anticancerígenes o la capacitat antioxidant i antiinflamatòria. No hi ha cap evidència científica de cap d’aquests beneficis. Pel que fa a les substàncies fitoquímiques i els enzims que conté i el seu possible benefici per a la salut, encara s’està investigant, però de moment els científics no ho han pogut confirmar. La realitat és que, una vegada hem ingerit l’aliment, el nostre organisme gairebé no absorbeix aquests compostos, per tant el benefici seria pràcticament inexistent.

Suavitza la gola // Veritat

La mel és un demulcent, és a dir, una substància viscosa que mitiga les irritacions i/o abrasions de la mucosa, per això és un dels productes casolans més utilitzats per a suavitzar la gola. Però el fet que tingui les propietats de calmar, suavitzar i alleujar símptomes no vol dir que curi la faringitis. Si hi recorréssim constantment per a alleujar una tos persistent, hem de tenir en compte que estaríem ingerint unes quantitats de sucre molt elevades.

Es pot utilitzar com a hidratant // Veritat

La mel és molt utilitzada en els productes de cosmètica fonamentalment perquè és higroscòpica, és a dir, és un producte que, malgrat que està compost per una baixa quantitat d’aigua, és capaç d’extreure i absorbir la humitat si s’hi està exposat, i això la converteix en un bon ingredient dels productes hidratants per a la pell o el cabell.