Un mal estès, però de difícil curació
Les hemorroides o morenes són un dels trastorns sanitaris més freqüents, fins al punt que la majoria de les persones les ha patit en algun moment de la seva vida. Malgrat que és una afecció considerada banal, pot ser molt molesta i dolorosa. Bàsicament, consisteix en una dilatació de les venes que es troben a l’ampul·la rectal i que arriben fins a l’anus, és a dir, les venes hemorroïdals. Aquestes venes, igual com les de les extremitats inferiors, es poden dilatar per diverses causes, amb la qual cosa perden la capacitat de retornar la sang que hi circula. Així, es formen cordons varicosos i nòduls que poden ser interns. Si les hemorroides es formen a l’interior es denominen internes, i quan surten a l’exterior de l’anus es coneixen com a externes.
La majoria de les venes disposen d’unes petites vàlvules que impedeixen que la sang corri cap a baix per acció de la gravetat. Però les venes hemorroïdals no disposen d’aquestes vàlvules, per la qual cosa la sang troba més dificultats per ascendir pel sistema venós. Quan s’incrementa la pressió interna, la sang tendeix a circular més lentament, s’acumula i provoca la dilatació de les parets d’aquestes venes.
Per això, totes les circumstàncies que augmenten la pressió intraabdominal condicionen l’aparició d’aquesta afecció: l’embaràs, que sovint provoca també varices a les extremitats inferiors, n’és una causa freqüent. També l’obesitat, especialment la troncular (amb abdòmens amplis), o les activitats que obliguen a passar moltes hores dempeus o a romandre asseguts la major part del temps afavoreixen la congestió local. Així mateix, determinats menjars amb espècies, picants i les begudes alcohòliques afavoreixen la dilatació de les venes. El restrenyiment també és una causa freqüent d’hemorroides.
El tractament de les hemorroides comença per les mesures higienicodietètiques:
- Excloure de la dieta les substàncies irritants i vasodilatadores: picants, espècies, alcohol, excés de sal, xocolata, excés d’àcids o cafè.
- Procurar efectuar una bona regulació intestinal per evitar el restrenyiment.
- Si són externes (o internes que s’hagin exterioritzat), utilitzar paper higiènic molt suau o, millor encara, efectuar la neteja al bidet amb aigua corrent freda (que és vasoconstrictora, és a dir, contreu els vasos sanguinis) i sabó àcid.
- Evitar les peces que pressionen l’abdomen, augmenten la pressió interna i dificulten el retorn venós.
- Evitar l’excés de pes.
- No practicar esports com el ciclisme o l’equitació i abstenir-se de fer viatges molt llargs amb automòbil.
- És convenient practicar exercici amb regularitat, ja que millora la circulació i el to venós. Si la vostra feina us obliga a estar molt temps asseguts o dempeus, immòbils, moveu-vos de tant en tant.
- En el cas d’hemorroides internes, es poden aplicar productes com el ruscus, la rutina, la diosmina o el castanyer d’Índies, que es poden administrar per via oral, però que són realment poc efectius.
- Hi ha productes que es comercialitzen en forma de pomades que s’administren amb cànula o supositoris que, a més de contenir algun dels productes esmentats, contenen també corticoides en petita proporció, associats a anestèsics locals i emol·lients (que ablaneix les dureses), cosa que té un efecte antiinflamatori marcat i alleugereix les molèsties. Normalment s’apliquen dues o tres vegades el dia.
Tant el tractament local com el general alleugereixen, però no arriben a curar definitivament el mal. Moltes vegades cal acostumar-se a conviure amb la malaltia i a mantenir-la controlada sense que generi molèsties. Per a això, és indispensable posar en pràctica les mesures higienicodietètiques apropiades.
En el cas d’hemorroides molt grans i doloroses que provoquen prolapses, sagnen o sofreixen trombes freqüentment, s’ha de recórrer a tractaments més o menys agressius, com l’escleroteràpia (lligadura mitjançant col·locació d’un anell elàstic a la base del paquet hemorroïdal), la crioteràpia hemorroïdal, l’aplicació de raigs infrarojos o l’hemorroïdectomia (extirpació de les venes hemorroïdals). En ocasions, poden suposar la curació definitiva, però també és freqüent que amb el pas del temps les hemorroides tornin a aparèixer, ja que les venes que queden es poden tornar a dilatar.
El símptoma principal de les hemorroides internes és l’hemorràgia. Normalment és de petita quantia, de color vermell viu, i es produeix al final de la defecació. Si les dilatacions són importants, l’hemorràgia és més abundant.
Quan aquestes hemorroides internes surten a l’exterior sagnen amb més facilitat (cosa que en termes mèdics es coneix com a prolapasar). En aquests moments, fins i tot per la simple fricció de la roba interior o en realitzar esforços es pot arribar a produir l’hemorràgia. El prolapse es pot manifestar en realitzar esforços, com en el cas de la defecació, cops de tos o esforços físics. Al principi es resol espontàniament però, a poc a poc, comença a ser més freqüent i a precisar reducció manual. Si continuen progressant i la seva mida augmenta arriba un moment en què pràcticament estan sempre a l’exterior. La seva reducció manual esdevé llavors impossible. En aquestes circumstàncies, a més de sagnar amb facilitat, apareix una secreció mucosa molt molesta. Estar assegut molt temps, la sudoració i els esforços no es toleren bé.
La complicació més important i la que produeix realment dolor és la trombosi a les venes dilatades. La sang que contenen al seu interior se solidifica (es forma un trombe), amb la qual cosa el quadre pot arribar a ser molt dolorós, fins al punt que precisa atenció immediata. És el que vulgarment s’anomena atac d’hemorroides i motiva la consulta al metge. Les persones amb hemorroides no complicades no solen recórrer al metge i opten per tractar-se elles mateixes. És habitual que les hemorroides desviïn l’atenció sobre altres malalties intestinals. Per això quan se sagna o apareixen altres símptomes anorectals és recomanable anar al metge per descartar la presència d’altres malalties que presentin símptomes similars. És l’única forma de confirmar que es tracta realment d’hemorroides i, així, oferir el tractament adequat.