Escoltar, enviar i compartir música per la Xarxa
La culpa és de l’MP3, un format de so que redueix notablement la mida que ocupa la música gravada. Per comprendre millor en què consisteix, només cal comparar una enciclopèdia digital, que cap perfectament en un CD-ROM, i un compacte de música: al mateix lloc amb prou feines es pot guardar més d’hora i quart de melodia. Però mitjançant MP3, en un únic compacte entren dotze hores de música, encara que només podrà ser llegida en un ordinador o un dispositiu específic. Al cap i a la fi, tot parteix de la premissa que l’oïda humana no té la capacitat d’escoltar l’espectre sonor complet. La música guardada en MP3 prescindeix del que no és percebut, i així s’alleugereix bona part del pes.
La reducció de mida no és la solució a un problema menor. És la manera d’aprofitar les encara raquítiques connexions a Internet per enviar i rebre música. I aquí és on sorgeix el problema amb les lleis. El format en si no és il·legal, però un ús il·legítim permet de compartir amb la resta del món els discs propis. Això, unit a una comunitat d’usuaris que se salta sistemàticament tots els drets d’autor, fa de l’MP3 el format a batre pels productors de discs.
Per gaudir d’aquest sistema de so n’hi ha prou amb un ordinador de gamma mitjana. A partir d’un Pentium o similar (és a dir, un ordinador que rondi els cinc anys de vida) l’equip serà capaç de reproduir aquests arxius amb una qualitat similar a la dels CD tradicionals. Cada minut comprimit en MP3 ocuparà aproximadament un mega d’informació, dues terceres parts d’un disquet.
Els programes per escoltar música gravada en aquest format també són gratuïts. El més conegut de tots és Winamp i, malgrat la seva presentació austera, ofereix unes possibilitats de personalització impressionants. El so es pot equalitzar i modelar a gust de cadascú i admet efectes vistosos que generaran imatges en funció del ritme que marqui la mateixa música. Ja està disponible la segona versió, que ha millorat molt des de la seva sortida, però és imminent l’aparició de la tercera.
Això no obstant, el catàleg de programes creats per reproduir i gestionar els enormes arxius musicals que s’arriben a formar amb aquest sistema és immens. En pàgines d’aplicacions gratuïtes com Shareware.com o Tucows.com es compten a dotzenes. La majoria ofereix un disseny molt cuidat i funcions sorprenents, com la d’exercir d’improvisats disc-jokeys, que automàticament barregen el final d’una cançó amb el començament de la següent.
Tot aquest embolic no tindria importància si no hagués aparegut un sistema perquè la distribució d’aquests arxius s’estengués com la pólvora. El seu nom? Napster. Es tracta d’un programa gratuït que es pot aconseguir des de la mateixa pàgina de la companyia (www.napster.com). Una vegada instal·lat a l’equip, permet de compartir amb la resta d’usuaris connectats a la Xarxa la música que es tingui emmagatzemada a l’ordinador. Així, es configura una base de dades virtual amb milers de cançons -de mitjana, es calcula que aquest magatzem virtual de música conté l’equivalent a 13 anys de música ininterrompuda- en la qual s’indica quin usuari disposa de cada cançó al seu ordinador. A partir d’aquí, i una vegada escollida la que ens interessa, s’estableix de forma automàtica la comunicació entre ordinadors, que s’intercanviaran la música sense que la central de Napster hi tingui res a veure. El sistema, en contra del que pogués semblar, és molt senzill d’usar i no requereix cap coneixement tècnic.
Napster ha indicat que, a mitjan any, començarà a cobrar per aquest servei unes dues mil pessetes mensuals. En l’actualitat, es troba immersa en un litigi amb l’agrupació que reuneix a la majoria de les discogràfiques nord-americanes -la RIAA- que en pot motivar el tancament. El sistema en si no té res d’il·legal. I no només des del punt de vista del que es denomina fair-use, o ús legítim, pel que un usuari tindria dret a preservar per a ús personal una còpia de seguretat dels discs. També per la possibilitat que ofereix als autors que volen difondre la seva obra sense cap condició. El problema rau en què multitud de pàgines ofereixen a Internet música mancada de drets de còpia, perquè mai els van tenir o perquè aquests drets han expirat.
Tanmateix, ja es perfilen els programes que substituiran Napster. I no són pocs. Alguns, com Gnutella, són difícils de perseguir per llei, ja que no compten amb cap centre neuràlgic que pugui tallar el flux. Cada usuari es connecta amb la resta directament, no hi ha cap mitjancer. Per això, les actuacions judicials per eradicar-los haurien de ser individuals, amb tots els problemes que això comporta.
Si es compta amb un ordinador que no sigui excessivament antic, només caldrà dotar-lo dels programes adequats i encendre els altaveus per fer un passeig sonor pel ciberespai. Fins i tot han aparegut petits aparells electrònics que poden treure els MP3 a passeig, com si es tractés de walkmans moderns. La clau està en saber on anar per descarregar la música sense violar els drets de cap artista. Però, l’espai digital no només viu d’MP3. Els arxius de so de karaoke, la qualitat final dels quals dependrà de la targeta de so de l’equip, poden ser igual d’interessants.
- Hispamp3 Pàgina espanyola sobre el format de so de moda i tot el que l’envolta. La seva secció de programes i reproductors admet poques comparacions, fins i tot amb publicacions anglosaxones.
- MP3.com El capdavanter de la lliure distribució de música sense drets d’autor per Internet, a més del primer que mostra els últims programes i novetats.
- Notícies MP3 Informació del món de la música i ofertes de tots els estils musicals.
- Cançoner Per sentir i llegir la lletra de temes en MP3 amb el reproductor més conegut d’aquest sistema: el Winamp.
- Cantautors Pàgina especialitzada en cantautors novells.
- Karaoke Compta amb programes per reproduir i editar cançons i, a més, ofereix la funció específica de karaoke.
- Napster El programa d’intercanvi de fitxers d’àudio més popular. Permet de localitzar i descarregar tot tipus de melodies de forma molt senzilla.
- Winamp Principal reproductor de MP3, que inclou la possibilitat d’alterar el seu aspecte o d’incorporar-hi vistosos complements.
- ChangeMusic Un altre cercador temàtic que complementa a la perfecció el que d’altres publiquen.
- Musicsearch.com Impressionant base de dades on es poden trobar tot tipus de dades sobre artistes, grups, lletres i altra parafernàlia digital.