L'hàbit de la lectura, a les mans dels pares

L'hàbit de la lectura, a les mans dels pares

/imgs/20010301/miscelanea02.jpg
L’infant pot créixer sense l’hàbit de dedicar part del seu temps a submergir-se en les lletres i a enfrontar-se amb aventures fascinadores als mars del sud. És precisament en la primera dècada de la vida quan les persones poden adquirir aquest hàbit; en aquests deu anys es té l’oportunitat d’assimilar per sempre el plaer de llegir com una necessitat consentida i desitjada. Els pedagogs afirmen que s’aprèn a gaudir de la lectura i, per tant, cal ser conscients que es tracta d’una cosa que es pot ensenyar. Per a això és bàsic el nucli familiar. Ensenyar a llegir és l’assignatura que els pares han de transmetre als seus fills, tenint en compte sempre el seu caràcter, motivació, apetències i interessos. En definitiva, el repte és estimular la curiositat pels llibres.

Què puc fer perquè els meus fills llegeixin?

• No obligar a llegir. Com tota activitat, la lectura requereix constància per convertir-se en hàbit. Mai s’ha d’obligar a llegir, però sí que es pot convertir (i s’ha de convertir) en un fet quotidià. La clau rau en què acabi formant part del temps de lleure, igual que veure la televisió o jugar. En edats molt primerenques seran el pare i la mare els qui directament exerceixin aquesta funció. Amb el temps, l’espai dedicat a la lectura s’anirà ampliant i seran els mateixos nens i nenes qui decideixin quan, on i la quantitat que llegiran.
• Accessi- bilitat dels llibres. Tot i que no es tracta de joguines, els llibres han de ser accessibles, tant els propis com els aliens. És necessari treure’ls aquest estatus d’objecte important que només adorna les llibreries. És més, s’han de potenciar les biblioteques pròpies des del moment que neixen, perquè un llibre, després de ser llegit, traspassa el llindar del que és merament material.
• Visitar llibreries. Les fires o exposicions es poden convertir en un entreteniment que apropi la literatura als fills. La idea de veure’s envoltat de tantes possibilitats familiaritza l’infant amb aquest tipus de comerç i li afegeix atractiu. A més, si se li dóna una quantitat de diners per tal que triï el títol que li agradi, començarà a desenvolupar criteris de compra i aprendrà a distingir quina obra val la pena adquirir.
• Costum diari. Llegir totes les nits un conte als més petits es convertirà, amb el temps, en un hàbit de lectura diària.
• Resoldre dubtes. S’han de buscar junts al diccionari els termes que no s’entenguin. Amb això s’inculca la bona pràctica d’ampliar vocabulari.
• No prohibir llibres. S’ha de fer molta atenció en l’edat crítica de l’adolescència, perquè grans lectors infantils es perden en aquesta etapa. En aquest sentit, la llibertat d’elecció serà determinant. No s’han de prohibir mai títols. En comptes d’això, és important explicar per què no s’entendrà el que es llegeix i quin és el motiu perquè no valgui la pena perdre el temps. D’aquesta manera, s’aconseguirà desvetllar el seu esperit crític.
• Ser soci d’una biblioteca. Un costum fàcil i assequible és acompanyar des de molt petits els fills a les biblioteques. Al nostre país hi ha censades 4.519 biblioteques públiques, millor o pitjor dotades de bibliografia, però l’accés a les quals és molt senzill. Possibiliten accedir als llibres sense necessitat de gastar grans quantitats de diners. A més, serveixen per ensenyar com s’han d’escollir els títols i introdueixen els petits lectors en el valor de la responsabilitat, ja que són ells qui han de tornar el volum prestat.
• Adaptar-se als gustos. Tot és susceptible de convertir-se en l’excusa que apropi a la lectura: un tema d’actualitat, efemèrides de persones o fets que els cridin l’atenció o una pel·lícula que els hagi entusiasmat són ocasions immillorables per suscitar la passió pels llibres.
• Compartir la lectura. Quan els nens creixen, se’ls pot oferir llibres que estiguin llegint els pares. Per exemple, sempre val la pena rellegir Pío Baroja en les seves aventures de Zalacain i després passar una estona liertida comentant les seves peripècies. La lectura serà un tema atractiu de conversa entre pares i fills.

A cada edat, el seu llibre

L’oferta de literatura infantil i juvenil és molt variada. Estar al dia és difícil i, en ocasions, són els mateixos infants els que demanden títols o col·leccions concretes que es posen de moda. I és que, a Espanya, segons les últimes dades de la Federació d’Editors, l’any 1999 es van posar a la venda 18.145 títols de literatura, dels quals més de la meitat corresponien a títols infantils o juvenils.

• En els dos primers anys de vida els llibres seran un element més per descobrir, mossegar i tocar. Al mercat existeixen exemplars de tela i plàstic, sonors i sensorials.
• Entre els 2 i els 4 anys el llibre es comença a diferenciar com a tal. Triomfen els que ensenyen d’una manera diferent els elements que estan aprenent: la diferència entre el fred i la calor, a dalt i a baix, dins i fora… També són recomanables els que expliquen realitats grandiloqüents com el Sol, la Lluna i els planetes.
• Dels 4 als 7 anys l’infant comença a desenvolupar la seva identitat inliidual. En aquesta etapa és fonamental la imaginació, però amb històries narrades dins de la lògica a la qual s’haurà de sumar un final feliç. A més, comencen a familiaritzar-se amb els valors a través d’obres com Verdi de Janel Cano, en la qual animals de la selva expliquen una història solidària contra el racisme. Sens dubte, triomfen les aventures del personatge creat per Violeta Denou, Teo. L’autor gal·lès universalment consagrat en la literatura de contes, Roald Dahl, ha escrit també obres aptes per a aquestes edats com els seus Cuentos en verso para niños perversos, una versió molt original de La Ventafocs, Blancaneus i els set nans, la Caputxeta Vermella, etc.
• Entre els 7 i els 9. L’edat dels perquès comença als set anys i dura, com a mínim, fins als nou. Durant aquesta etapa tot és blanc o negre: els bons són molt bons, els dolents molt dolents, i tot desprèn grans dosis d’imaginació. Gloria Fuertes va escriure per a ells el Diccionario estrafolario. També Bernardo Atxaga va escriure Xola i els senglars perquè fos llegit per primera vegada en aquesta època de la vida. Michael Ende (La sopera i el cazo i El secret de la Lena), Eduardo Galeano (La piedra arde), Maite Carranza (Prohibit de ploure els dissabtes), són autors que firmen les seves obres dedicant-les a aquesta edat. I no ens podem oblidar de El petit Nicolàs de René Goscinny i Sempé, o les aventures de Celia d’Elena Fortún.
• Entre els 9 i els 12 anys és el moment de les aventures, de la ciència ficció, de l’amor sense melodrama. Així comencen a introduir-se a les novel·les de misteri i aventures amb protagonistes liertits, populars i valents amb els quals comparteixen l’edat. També és un bon moment d’enfrontar-se a fantasmes i bruixes, ja que és una fórmula per superar pors. Es podria inaugurar aquesta etapa amb L’Illa del tresor de Roberto L. Stevenson, o l’èxit des de fa una dècada De quan Hitler va robar el conill rosa de Judith Kerr. Sens dubte, entra en escena el fenomen creat per Elvira Lindo: Manolito quatre ulls, en dura competència amb Harry Potter, de la també escriptora Joanne K. Rowling. Juliol Verne (La volta al món en 80 dies, 20.000 llegües de viatge submarí), Tolkien (L’Hobbit, El senyor dels anells), Mark Twain (Les aventures de Tom Sawyer), Cincona (Mafalda), Richmall Crompton (El Terrible Guillem) i L. M. Alcott (Donetes) són alguns exemples de la vasta literatura escrita per a aquestes edats. Però sobretot, és l’època de veure els nois i les noies submergits entre les pàgines d’Enid Blyton i els seus intemporals Els Cinc, Els Set Secrets o Les bessones; igual que tota la saga de les Malsons de R. L. Stine, El Club del Misteri de Fiona Kelly o Alfred Hitchcock i els Tres investigadors de R. Arthur.
• Finalment, s’arriba a l’etapa més difícil i determinant: la que inclou fins a la majoria d’edat. S’ha de mantenir l’atractiu per la lectura, potenciar la seva entrega depenent del caràcter de cada persona, però els pares poc podran fer a partir d’ara en l’elecció dels llibres. S’abandona la literatura pròpiament infantil i prejuvenil i s’enfronten a la literatura en tots els seus gèneres. De tota manera, hi haurà una inclinació per part de l’adolescent i el jove cap a un tipus d’històries, i potser un desconeixement d’on trobar el que busquen, per la qual cosa els consells sempre seran ben rebuts.