L'amarg pa de cada dia
No són pocs els qui dubten sistemàticament si han tancat bé la porta, desconnectat el gas, apagat la llum… i tornen una i altra vegada a comprovar que, efectivament, sí que ho havien fet. Altres persones ritualitzen la seva vida quotidiana amb manies com comptar les rajoles de les cuines o els esglaons de les escales, no trepitjar les ratlles del terra, memoritzar les matrícules dels cotxes, ocupar sempre el mateix lloc a les reunions o menjars, portar un objecte inútil a la butxaca… Però això no són res més que manifestacions gairebé anecdòtiques d’uns costums que es poden convertir en un veritable problema psicològic.
Tots tenim hàbits que, malgrat que mereixin el qualificatiu de manies, considerem normals. Però quan aquests pensaments o manies fan patir ens trobem davant trastorns obsessius compulsius. Les obsessions són pensaments que es repeteixen de forma insistent malgrat la voluntat de l’individu i que escapen del seu control.
Si els pensaments obsessius es converteixen en gests de conducta gairebé automàtica, es converteixen en compulsions, accions o manies que la persona es veu forçada a executar per sentir-se bé o, com a mínim, tranquil·la. És conscient de com d’absurdes i irracionals són, però se sent incapaç d’eludir-les. Quan les compulsions s’associen entre si, formant una cadena, es converteixen en rituals patològics.
Gairebé sempre estan relacionats amb:
- La netedat. Els qui els pateixen els fa pànic quedar contaminats amb el que toquen o freguen i es renten repetidament les mans. Fins i tot arriben a evitar donar la mà o qualsevol contacte físic en les salutacions. Una mica de pols en un moble els sembla una cosa horrible.
- L’ordre. No suporten que res estigui, ni tan sols temporalment, fora del seu lloc. Fins i tot si ocupa el seu lloc ha de ser en simetria o en conformitat amb els angles de la taula. Tampoc suporten que els altres no compleixin amb aquests cànons de l’ordre compulsiu i les persones que conviuen a la casa, siguin o no adults, han de complir estrictament les normes d’ordre i netedat imposades per la persona afectada per aquesta mania.
- Comportaments indecisos. Per exemple, comproven una i altra vegada com està la casa abans de tancar la porta. I, fins i tot així, tornen a entrar després d’haver tancat. Davant de qualsevol decisió, per insignificant que sigui, la pensaran durant mesos i, una vegada adoptada, dubtaran si va ser encertada. I reflexionaran incansablement sobre si han fet bé, o consultaran altres fonts.
El pensament, en general, és un diàleg amb nosaltres mateixos en el qual acabem fent afirmacions sobre determinades situacions. Poden ser positius si ens fan sentir bé i ens ajuden; o negatius, si ens originen emocions negatives o ens fan patir. Seran racionals si es corresponen amb el que passa objectivament en la realitat, i irracionals si s’allunyen del que passa.
Els pensaments que causen més patiment són els irracionals negatius. Descriguem-ne alguns:
- Pensament filtrant. Es prenen els detalls negatius i es magnifiquen, sense filtrar els aspectes positius de la situació.
- Pensament polaritzat. El maniqueisme: les coses són blanques o negres. La persona ha de ser perfecta; si no, és una fracassada. No hi ha terme mig.
- Sobregeneralització del pensament. S’extreu una conclusió general d’un simple incident. Si passa una cosa dolenta en una ocasió, s’esperarà que passi una i altra vegada.
- Interpretació del pensament. Creiem saber què senten els altres i per què es comporten com ho fan. Ens veiem capaços d’endevinar el que senten els altres sobre nosaltres.
- Visió catastrofista. Es vaticina, s’espera i es tem irracionalment el desastre. L’individu s’assabenta d’un problema i comença a dir-se “i si passa…?”, “i si em passa a mi?”.
- Personalització. Creiem que tot el que fa o diu la gent és una forma de reacció cap a nosaltres. Ens comparem amb els altres, intentant determinar qui és més elegant, qui és més brillant, qui té aspecte més saludable…
- Culpabilitat. Manté que els altres són responsables del seu patiment o adopta el punt de vista oposat i es culpa a si mateix dels problemes aliens.
- Quines dades objectives de la realitat donen suport i invaliden aquest pensament.
- Amb quins arguments es defensaria aquest pensament davant d’una altra persona.
- Quina probabilitat existeix que passi el que es pensa.
- Si ho tingués una altra persona, què li diria jo per demostrar-li que està equivocada.
- És aquesta l’única forma d’interpretar la situació o n’hi ha d’altres.
- M’ajuda a aconseguir els meus objectius?
- Em fa bé o em fa mal?
- Com influeix en el meu estat d’ànim?
- Com influeix en la meva conducta?
- Fins i tot si el que penso és correcte, és realment una catàstrofe?
- Quines conseqüències reals tindria per a mi si passés?
- Si és així, està justificat que m’alteri tant?
- Si passa allò que és dolent, serà per sempre? O serà una cosa temporal?
Una vegada identificats i analitzats els pensaments, cal substituir els negatius per altres de positius. És difícil, perquè en situacions emocionalment negatives tendim a veure-ho tot negre. Però sapiguem que en qualsevol situació hi ha una escletxa de llum. La tasca resultarà molt més senzilla si aquest exercici de pensar en positiu s’instal·la en un cos i una ment tranquil·litzades mitjançant les tècniques adequades de relaxació i respiració. I, en qualsevol cas, quan la tasca es presenta difícil recordem que l’assessorament d’un professional és molt útil.
Tots tenim manies, preocupacions o pensaments repetits. Però si l’obsessió arriba a dificultar o impedir les relacions socials, si la persona perd llibertat… ens trobem davant un trastorn obsessiu compulsiu que pot requerir la intervenció d’un especialista.
Resultaria interminable enumerar les conseqüències que poden portar els pensaments irracionals en els qui els pateixen i en els qui conviuen amb aquestes persones. El ventall és molt ampli, des dels inconvenients més trivials fins als desenllaços més dramàtics. I tot això només per haver interpretat distorsionadament la realitat. Ja en el segle I, Epictet, un filòsof estoic, afirmava que “els homes no es pertorben a causa de les coses, sinó per la interpretació que fan d’aquestes coses”. En qualsevol cas, el que és interessant és saber com alliberar-se de les obsessions i afrontar aquests pensaments irracionals i distorsionats. I, conseqüentment, com aconseguir vèncer les conductes compulsives. La psicologia científica, de la mà d’autors com Ellis, Beck, Mahoney o Golfried, ha il·luminat la reestructuració cognitiva, una tècnica psicològica l’objectiu de la qual és identificar, analitzar i modificar les interpretacions o pensaments erronis que les persones experimenten en determinades situacions o tenen sobre altres persones.