Cortisol, l'altra pandèmia

Cortisol, l'altra pandèmia

De segur que alguna vegada ho hem experimentat: davant d’un examen important, davant d’una cita de treball transcendental o davant d’una adversitat de qualsevol tipus, com ara ser víctima d’un atracament, hem sentit com el cos se’ns tibava, el cor se’ns accelerava i la ment se’ns mantenia alerta, vigilant. Tot això ocorre gràcies al cortisol, una hormona que el nostre organisme produeix en les glàndules suprarenals, els dos trianglets que tenim sobre els ronyons. El cortisol ajuda el nostre cervell a enfrontar-se a situacions difícils o amb un grau de tensió alt, quan l’organisme necessita, per exemple, que el cor bombi amb més força.

I no només això. També redueix les inflamacions, conserva el bon funcionament del sistema immunitari, ajuda a regular la pressió arterial, protegeix el cor i els vasos sanguinis, ajuda en el metabolisme de les proteïnes, greixos i carbohidrats i col·labora en el manteniment constant dels nivells de sucre en la sang. “El cortisol té un paper molt important en el nostre organisme. Actua en moltíssims nivells i funcions essencials. De fet, sense cortisol un no podria sobreviure”, sentencia Mario Alonso Puig, especialista en cirurgia general i de l’aparell digestiu, membre de l’Acadèmia de Ciències de Nova York i de l’Associació Americana per a l’Avanç de la Ciència.

Com un rellotge

És una hormona cíclica la producció de la qual segueix el cicle circadiari, es mou al ritme del sol: als matins, el cortisol es troba al punt més alt, per ajudar-nos a enfrontar el dia amb força i energia. Després, al llarg del dia, va descendint. I a la nit baixa considerablement per ajudar-nos a dormir. Quan els nivells són els adequats, l’organisme funciona en perfecta harmonia. És normal que el cortisol pugi en un moment de tensió o de perill, però després baixa. Un estudi de la Universitat Complutense de Madrid va demostrar com als toreros, quan entren a la plaça, se’ls dispara el cortisol, però torna als nivells normals quan acaben de torejar.

Els riscos arriben quan aquesta hormona es dispara durant un període dilatat. “El problema sorgeix quan es produeix un alliberament excessiu durant massa temps; això passa generalment en situacions d’estrès crònic, que s’anomena distrès. En aquest estat, el cortisol s’allibera en quantitats més altes i de manera més prolongada, fins al punt que, amb freqüència, es produeix un engrandiment de les glàndules suprarenals on es produeix”, explica Mario Alonso Puig.

Les situacions prolongades d’estrès, ansietat o por eleven perillosament el cortisol. També hi ha alguns tumors que el fan pujar a nivells estratosfèrics: els que es localitzen a la hipòfisi o a les glàndules suprarenals, i que solen desembocar en l’anomenada malaltia de Cushing, que provoca una quantitat de cortisol gegant. I medicaments com els corticoides també eleven el nivell d’aquesta hormona.

“Els corticoides exògens són, funcionalment, cortisol. La seva estructura és una mica diferent de la d’aquesta hormona natural, però no gaire. Amb uns pocs mil·ligrams de corticoides s’aconsegueix fins a 30 vegades més potència antiinflamatòria que la que proporciona el cortisol natural que tenim al cos”, afirma el doctor Camilo Silva, especialista en Endocrinologia i Nutrició i professor en la Universitat de Navarra.

I adverteix: “Si una persona pren corticoides per sobre del cortisol que produeix naturalment, la producció d’aquesta hormona s’inhibeix. La glàndula suprarenal arriba a atrofiar-se, perquè s’acostuma a no haver de produir cortisol. Per això, és molt important no suspendre de manera ràpida els corticoides, el descens ha de ser progressiu, perquè la suprarenal vagi engegant de nou la producció d’aquesta hormona”.

Inundats per l’estrès

Però, sens dubte, l’estrès és la causa principal de la pujada de cortisol que els endocrins veuen a les consultes. “L’estrès negatiu ha anat creixent d’una manera desmesurada fins que s’ha convertit en la pandèmia del segle XXI”, sentencia el doctor Víctor Vidal Lacosta, especialista en Medicina del Treball i autor de L’estrès laboral, anàlisi i prevenció. “Estem intoxicats de cortisol”, dictamina, per la seva banda, Alonso Puig.

Quan la presència de cortisol és elevada durant massa temps, el nostre organisme es ressent físicament i psíquicament. Entre els danys físics hi ha caiguda de cabell, sequedat de pell, tremolors en la parpella, inflamació de les articulacions, irritació i inflamació de la mucosa intestinal, disminució de la libido, augment del sucre en sang, augment de la pressió arterial, dificultat d’agafar el son…

“El cortisol elevat també afavoreix un deteriorament dels músculs i els ossos, perquè utilitza matèria òssia i muscular per a transformar-les en energia”, afegeix el doctor Alonso Puig. “A més, amb el cortisol alt baixen les defenses i es bloquegen també algunes cèl·lules, com els limfòcits LK, que formen part de la nostra defensa natural i estan encarregats de destruir les cèl·lules tumorals i de lluitar contra els virus”, conclou. Per no parlar dels danys psíquics: fallades de memòria, irritabilitat, ansietat, dificultat en l’aprenentatge i en la concentració…

Més depressió i ansietat

Tenir el cortisol baix també és un problema, encara que menys freqüent i que se sol tractar amb l’administració de corticoides. El que els doctors observen diàriament amb preocupació és un nombre creixent de pacients amb el cortisol pels núvols.

L’estil de vida actual, amb molt d’estrès, ja havia disparat els nivells de cortisol. I la pandèmia de coronavirus, més. Sis de cada set persones al món ja presentaven sentiments d’inseguretat abans de l’arribada de la covid-19, segons un informe recent del Programa de l’ONU per al Desenvolupament. Un estudi publicat a la revista The Lancet al novembre passat deixa clar que al 2020, ja en pandèmia, es va registrar al món un fort augment de la depressió i l’ansietat. Globalment els casos de depressió van créixer un 25% i els d’ansietat, un 26%, i van afectar especialment dones i joves. I Espanya no n’és una excepció.

“Des de fa temps vivim una pandèmia de cortisol. Vivim en una societat que genera molt d’estrès, i això ha augmentat els dos últims anys per culpa del coronavirus. Les xifres abans de la pandèmia indicaven que gairebé el 25% de la població consumia ansiolítics o antidepressius, i el percentatge ha pujat”, assenyala Alonso Puig. “L’estrès existeix des de sempre, des que va aparèixer l’ésser humà. Els esclaus que van construir les piràmides d’Egipte, per exemple, tenien un nivell d’estrès enorme. De tota manera, avui hi ha molt més estrès negatiu, l’anomenat distrès, que en l’època de Tutankamon”, adverteix Víctor Vidal.

Quan el cortisol puja significa gairebé sempre que hi ha estrès. I les dades a Espanya són aclaparadores: sis de cada deu baixes laborals tenen relació directa amb l’estrès, perquè el cortisol elevat afecta de manera radical l’organisme i la salut. Al voltant d’un 60%-70% de totes les malalties tenen una relació directa amb l’estrès, perquè aquest actua en tots els sistemes de l’organisme.

Com reacciona el cos

Quan hi ha estrès i puja la producció de cortisol també augmenta el nombre de batecs del cor per minut, la denominada freqüència cardíaca. Això obliga el cor a treballar més i a necessitar més oxigen per a generar l’energia necessària per a contreure’s i dilatar-se més ràpidament. L’estrès també fa que el flux de la sang s’incrementi, i que augmenti la força que exerceix sobre les artèries, cosa que al seu torn incrementa la pressió arterial. L’estrès continuat augmenta la rigidesa de les artèries i fa que es degenerin més ràpidament.

Un estudi elaborat pel departament de Nutrició i Bromatologia de la Facultat de Farmàcia de la Universitat Complutense de Madrid analitza la probable relació de l’augment del cortisol amb la cronodisrupció (l’alteració del ritme), fet que podria incrementar el risc de patir algunes de les malalties degeneratives més prevalents: envelliment prematur, càncer, malaltia cardiovascular i obesitat.

Els nivells de cortisol alts afecten així mateix la sexualitat. “Quan el cortisol s’eleva, baixa clarament el desig sexual i la producció d’hormones sexuals, baixa la fertilitat. És normal: en situacions d’estrès l’últim en què pensa l’organisme és en la reproducció”, afirma Alonso Puig.

No només es redueix la testosterona en els homes i els estrògens i la progesterona en les dones. Una investigació publicada a la revista Journal of Developmental Origins of Health and Disease revela que les dones que presenten nivells de cortisol alts en el moment de la concepció tendeixen a donar a llum més nadons nenes. No sé sap per què, només hi ha hipòtesis sobre aquesta qüestió, però diversos estudis certifiquen que després de situacions d’adversitat –per exemple, l’assassinat del president Kennedy, els atacs terroristes del 11-S o la mort de la princesa Diana– va haver-hi un increment en el naixement de nenes.

El cortisol es pot mesurar amb una anàlisi de saliva o de sang. “Però tan important com mesurar-lo és saber si aquests nivells elevats es mantenen en el temps, per la qual cosa caldria fer nombroses anàlisis”, assegura Camilo Silva. En la majoria dels casos no es fan aquestes proves, sobretot quan sembla clar que darrere d’aquesta pujada del cortisol hi ha l’estrès.

Cortisol 2.0

Vivim en l’era digital, envoltats de pantalles. I aquestes ens alleugen quan tenim el cortisol i l’estrès pels núvols: les xarxes socials, els videojocs o WhatsApp generen una gratificació instantània. Quan usem les pantalles segreguem dopamina, l’hormona del plaer, la mateixa que es posa en funcionament durant les relacions sexuals, un bon menjar o qualsevol cosa que ens faci gaudir. El problema és que la dopamina també és l’hormona de les addiccions. I les pantalles, tal com revelen desenes d’estudis, generen cada vegada més dependència, així que no és una bona idea recórrer-hi per combatre el cortisol elevat.

collage image of woman stepping out of the digital world into the real world

Mantenir-lo a ratlla

Per a mantenir el cortisol a ratlla cal atacar el que el dispara. “Quan la pujada del cortisol és deguda a l’estrès, el que es tracta és la causa. No hi ha un fàrmac per a abaixar-lo, així que del que es tracta és de reduir l’estrès”, explica Camilo Silva. Per això, algunes de les recomanacions per a reduir-lo són:

• Cuidar l’alimentació. La nutrició té la capacitat d’afectar el cervell. El tub digestiu, i no la pell, és l’encarregat de la major part de la comunicació del nostre organisme amb el món exterior. Hi ha recerques científiques –com la publicada el 2013 a l’International Journal of Basic and Clinical Endocrinology– que relacionen alts nivells de cortisol amb el consum de menjar ràpid, d’aliments processats i, en general, d’aliments amb poc valor nutricional i un alt contingut de sucre i greixos. Els nivells de cortisol alts poden alterar el sistema de recompenses que rep el cervell i afavorir el consum d’aquest tipus d’aliments, que al seu torn fan pujar el de cortisol, fet que crea un cercle viciós del qual moltes vegades és difícil sortir. “Jo aconsellaria una dieta equilibrada, mediterrània, i insistiria en la manera de menjar: a poc a poc, amb tranquil·litat i en un ambient relaxat, sense engolir, perquè això retroalimenta l’estrès”, indica Silva.
• Dormir bé. És important tenir un descans adequat. Les persones que dormen poc i malament tenen el cortisol alt.
• Fer esport. Una investigació de la Universitat de Göteborg, publicada al Journal of Affective Disorders, ha analitzat com afecta la pràctica d’exercici a l’ansietat crònica. El resultat: com més intensa és l’activitat física, més s’alleugen els símptomes de l’ansietat.
• Practicar relaxació. Diversos estudis, com un de realitzat a la Universitat de Califòrnia, destaquen que practicar meditació, respiració profunda i altres mitjans de relaxació ajuden a baixar el cortisol. En l’actualitat, la major part de les pujades d’aquesta hormona estan produïdes per la ment humana: per angoixar-se, per preocupar-se… Hem d’intentar mantenir la serenitat i tenir una visió positiva de la vida.
• Afavorir les relacions socials. La interacció amb altres persones, sempre que estiguin basades en l’amabilitat i l’afecte, augmenten l’alliberament d’oxitocina i aquesta hormona disminueix el cortisol.