El greix sà
De vegades passa que la ciència avança per casualitat. Així va ser com es va descobrir que existia un teixit adipós marró o fosc en l’organisme dels adults i que estava metabòlicament actiu. La troballa va tenir lloc el 2007 de manera inesperada en un hospital nord-americà, quan un equip de radiòlegs es trobava fent un escàner (PET) a uns pacients sospitosos de tenir cèl·lules tumorals.
Aquests professionals van observar que, quan els injectaven fluorodesoxiglucosa radioactiva –un fàrmac que s’utilitza en aquest procediment per identificar les cèl·lules tumorals, que poden captar fins a 1.000 vegades més glucosa que les cèl·lules sanes–, hi havia un teixit que cremava glucosa de manera molt activa. Quan van practicar la biòpsia van veure que estaven davant de greix marró, el mateix teixit adipós que fa que els ossos estiguin calents durant la hibernació i que també tenen els nadons, però que fins aquest moment es pensava que es perdia després de la infància.
El que havia despistat els investigadors és que el greix marró estava en un lloc inesperat –a la zona del coll, entre la clavícula i l’espatlla, i al llarg de la columna vertebral–, mentre que en els nadons se situa fonamentalment a l’esquena, encara que també al voltant dels ronyons. La cascada d’estudis científics no es va fer esperar. El descobriment semblava que trobava la clau per posar fi a la desigualtat metabòlica, aquella que fa que algunes persones s’engreixen només de mirar un pastís i que d’altres puguin menjar fins a afartar-se sense augmentar ni un gram. Però també posava sobre la pista els investigadors per a poder trobar algun dia la cura de l’obesitat i de malalties relacionades amb aquesta, com la diabetis de tipus 2. Gairebé dues dècades més tard encara hi treballen, però s’hi han produït avanços molt importants.
Una funció contrària a la del greix blanc
La biologia l’anomena teixit adipós blanc, encara que col·loquialment solem anomenar-lo greix i prou. Si no tenim sobrepès, ocupa entre un 20% i un 25% del nostre pes corporal i hi emmagatzemem en forma de lípids l’excés de calories que ingerim; és a dir, la diferència entre les calories que entren a l’organisme i les que utilitzem per a les nostres funcions vitals, com el moviment. “Quan ingerim més calories de les que gastem i, si la diferència és excessiva, es produeix obesitat. El teixit adipós blanc està format per cèl·lules que estan pràcticament plenes de greix. El greix marró, en canvi, és un teixit totalment diferent que té la funció d’utilitzar les calories per a cremar-les i produir
calor corporal (termogènesi). L’anomenem greix igualment perquè les cèl·lules que el contenen tenen gotes de greix a l’interior”, explica Francesc Villarroya, investigador principal del CIBEROBN i catedràtic de la Facultat de Biologia i de l’Institut de Biomedicina de la Universitat de Barcelona.
L’estufa del nounat
El greix marró exerceix una funció essencial en el nounat. Quan naixem, és el moment en què tenim més greix marró (pot representar un 5% del pes corporal) i té a veure amb una qüestió de supervivència, ja que els nadons, com que són tan petits, són més propensos a perdre calor i aquest teixit crema energia per produir-ne, cosa que els ajuda a regular la temperatura i a no patir hipotèrmia. Es manté alt en la infància i fins a l’adolescència, però després la quantitat i activitat del greix marró va disminuint amb l’edat. Encara més: fins que es va descobrir el 2007, es pensava que aquest greix es perdia per complet en els adults. “Ara se sap que, encara que va disminuint de manera gradual i diferent segons la persona, no desapareix. Malgrat que en les persones d’edat avançada, la quantitat i l’activitat és considerablement baixa”, detalla Villarroya.
Tant el teixit adipós marró com el blanc es poden localitzar en diferents parts del cos. El greix marró es troba sobretot als músculs anteriors del coll, a la zona de les clavícules i axil·les. També al voltant d’alguns òrgans, com els ronyons. El greix blanc s’acumula principalment sota la pell o al voltant dels òrgans com el cor, els ronyons, l’intestí o l’estómac.
Com més en tenim, més prims som
La quantitat de greix marró varia segons la persona. Però ja en tinguin poc o molt, el que sí que podem assegurar és que tots els adults d’edat no gaire avançada tenen aquest tipus de greix. El que passa és que és molt difícil saber quant en tenen, en part per qüestions tècniques, ja que aquest tipus de greix està amagat i només apareix en les proves PET. “De vegades es pot donar el cas d’observar en una prova d’imatge una absència total de greix marró en una persona, però en realitat sí que en té, encara que molt poc, simplement és molt complicat de detectar”, explica Villarroya.
Si descartem les diferències degudes a l’edat (amb la infància n’hi ha més) i el sexe (les dones també solen tenir-ne més), la genètica i els factors ambientals potser també fan que uns adults en tinguin més que d’altres. “La ciència no pot confirmar amb rotunditat perquè unes persones en perden més que unes altres, però el que sí que té clar és la relació entre tenir greix marró actiu i un pes corporal més baix”, indica l’expert.
Un estudi publicat al New England Journal of Medicine el 2009 ja demostrava que les persones amb un IMC més alt tenien menys quantitat d’aquest teixit adipós al cos. Recentment, un nou treball del 2021, elaborat per un equip de la universitat de Rockefeller (Nova York) i publicat a Nature Medicine, també confirma la incidència de persones amb obesitat i una baixa, gairebé nul·la, activitat de greix marró. Són les conclusions de l’estudi més gran fet fins ara en humans, on, després d’analitzar el greix marró de 52.000 participants, van observar que els que tenien més greix marró patien menys problemes d’hipertensió, malalties cardíaques i metabòliques, com la diabetis i el fetge gras.
¿Això explicaria, per tant, per què algunes persones es mantenen sempre primes, encara que mengin de tot, i unes altres els costa mantenir-se en el mateix pes? “Les diferències en la capacitat de cremar calories és un dels factors –encara que no l’únic– que fan que uns individus tinguin més propensió a l’obesitat que d’altres. El greix marró proporciona un mecanisme que afavoreix l’eliminació de les calories dels aliments i les persones que tenen aquest mecanisme més actiu tenen menys facilitat per a acumular”, matisa Villarroya. El que encara es desconeix és si és la causa o l’efecte de l’obesitat; és a dir, si aquestes persones tendeixen a engreixar-se perquè tenen menys activitat del greix marró, o si presenten menys teixit adipós marró perquè són obesos.
S’activa amb el fred
Quan el teixit adipós marró s’activa comença a consumir glucosa i lípids, i així evita que aquests sucres i greixos s’acumulin en el greix blanc, cosa que ens provoca el mitxelín. Se sap que l’activitat del teixit adipós marró es posa en marxa de manera natural amb les baixes temperatures. Prova d’això és que minuts abans que aquells radiòlegs nord-americans observessin de manera tan evident mitjançant la prova d’imatge com s’acolorien les zones on estava localitzat el greix marró, els seus pacients havien estat esperant en una sala d’espera freda.
Hi ha desenes d’estudis que associen una temperatura alta amb una menor activitat d’aquest greix, i a l’inrevés. També s’ha observat un efecte estacional, amb una activitat i una quantitat detectada de greix marró més altes a l’hivern que a l’estiu.
Jonatan Ruiz, investigador del departament d’Educació Física de la Universitat de Granada, va comprovar amb ajuda del seu equip si això passaria igualment amb la temperatura interna individual a la qual està exposat cadascú. Van col·locar un botó tèrmic al canell d’un grup d’adults entre 15 i 25 anys que els va registrar la temperatura durant set dies i van observar que, com més temperatura interna de l’organisme tenien, menys quantitat i activitat del teixit marró es produïa. Això ens porta a concloure que per a activar el greix marró no cal exposar-se a temperatures sota zero.
Els investigadors van detectar que, com més hores s’estava exposat a una temperatura ambiental d’entre 10 i 20 ºC, més augmentava la quantitat del teixit adipós marró. Entre els 21 i 23 graus no es va detectar cap canvi, però el greix marró disminuïa quan passava hores exposat a una temperatura exterior elevada, d’entre 24 i 42 graus. Per això, algunes revistes científiques com Nature o New England Journal of Medicine recomanen que, per a ajudar el nostre organisme a estimular aquest tipus de greix, les temperatures dels habitatges no superin mai els 18 ⁰C.
Es pot “congelar” l’obesitat?
Què és el que fa que el greix marró produeixi calor? Quan el nostre cos sent fred s’estremeix en un intent per mantenir la temperatura corporal de 37 ⁰C. És llavors quan el cervell allibera noradrenalina, que és detectada per un receptor en les cèl·lules del greix marró i desencadena una cascada de senyals bioquímics que desemboquen en la producció d’una proteïna anomenada UCP1. Aquesta proteïna provoca que les cèl·lules del greix marró generin calor, pel fet de cremar grans quantitats de lípids (greixos) i glucosa (sucres).
Tot i l’evidència científica i el potencial efecte del fred per a activar el greix marró, Francesc Villarroya reconeix que el mètode no és gaire realista, ja que eliminar l’obesitat no és tan fàcil com exposar-se a baixes temperatures. “Necessitarem un fàrmac que simuli aquest mecanisme d’activació natural. Som al camí de trobar-lo, però, de moment, tot el que fins ara es coneix per a activar el greix marró de manera artificial té molts efectes secundaris”, explica el doctor.
Convertir el blanc en marró
El greix blanc es pot transformar en marró i, quan això passa, sol anomenar-se “greix beix”. “Aquest teixit adipós és altament efectiu a l’hora de cremar calories, tant com el marró. Està demostrat que sota estímuls ambientals (fred) o de fàrmacs, els humans podem transformar greix blanc en marró”, explica Villarroya.
D’altra banda, el fet que petites quantitats de greix marró actiu es relacionin amb efectes tan saludables potentment (com un risc més baix de patir malalties com la diabetis o el fetge gras), fa sospitar els científics que aquest greix potser fa alguna cosa més que cremar calories. “Potser ho fa segregant unes hormones (batoquines) que tindrien efectes beneficiosos en el metabolisme. Aquesta és una de les àrees actuals d’investigació. Si trobem quina és la batoquina que produeix el greix marró i té aquest efecte de protecció davant l’obesitat, potser es podria fer servir directament en tractaments”, ens explica.
En recerca: el paper de l’exercici
Els científics sospiten que hi ha moltes possibilitats que l’exercici ajudi a activar el teixit adipós marró, però de moment no s’ha confirmat. L’investigador de la Universitat de Granada Jonatan Ruiz i el seu equip s’han plantejat una hipòtesi en aquest sentit: ¿és possible que l’exercici sigui el fàrmac miraculós que activi el teixit adipós marró, que n’incrementi la quantitat i que fins i tot transformi el greix blanc en teixit beix? Per saber-ho, el 2014 va començar la recerca ACTIBATE (Actibating Brown Adipose Tissue Through Exercise), encara en curs. Es tracta d’un estudi d’intervenció basat a fer un seguiment en una mostra de 150 persones després de fer mesos d’exercici controlat i individualitzat sotmesos a un PETTAC per comprovar si ha augmentat o no l’activitat i la quantitat de greix marró. De moment no hi ha conclusions, però les dades que van sorgint són esperançadores.
Picant, cafè, curcumina…
ALGUNS ALIMENTS TAMBÉ PODRIEN FUNCIONAR
Les dades que tenim són insuficients i encara s’hi ha de continuar investigant, però algunes recerques apunten que els components bioactius d’alguns aliments poden induir a l’activació del greix marró. això és el que sap la ciència fins ara:
Mentol
Se sap que el mentol indueix la sensació de fred mitjançant l’activació d’un receptor (TRPM8) que detecta els estímuls del fred. S’ha demostrat que l’administració a llarg termini de mentol en ratolins millora l’activitat de la proteïna del teixit adipós marró. Cal demostrar-ho en humans.
La capsaïcina
Aquesta substància, present en molts aliments picants, especialment en els xilis, és un dels nutrients amb més potencial per a transformar el greix blanc en beix. Però de moment aquest efecte només s’ha vist en medicaments, per tant menjar xili picant no farà que s’aprimi ningú.
Cúrcuma
És un polifenol de color groc que es troba en els extractes de les arrels de la cúrcuma (una planta de la família del gingebre). En assajos amb ratolins s’ha vist que els animals tractats amb cúrcuma van mostrar un augment en els marcadors de greix marró.
Cafè
Científics de la Universitat de Nottingham (Regne Unit) van fer el 2019 una sèrie d’estudis amb cèl·lules mare per veure si la cafeïna estimulava el greix marró i, quan van trobar la dosi adequada que produïa aquesta activació, van començar l’estudi en humans. El resultat va ser positiu, però ara han de comprovar si és la cafeïna la que contribueix a l’activació del greix marró o es tracta d’una altra substància que es troba en el cafè.
