Perfils nutricionals: menors més protegits davant de la publicitat

Perfils nutricionals: menors més protegits davant de la publicitat

Gairebé un de cada dos nens espanyols (el 41%) d’entre sis i nou anys pateix sobrepès o obesitat, segons dades de l’informe Aladino 2019. “Són xifres alarmants i preocupants”, explicava el ministre de Consum, Alberto Garzón, a finals de l’any passat. A continuació comunicava la seva intenció de regular la publicitat d’aliments i begudes no saludables dirigida expressament a menors de 16 anys. “Tenim els informes pertinents per a adaptar els perfils nutricionals de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) al sistema de regulació i ja s’ha parlat amb la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència”, anunciava. Tot i que és una mesura que molts professionals de la salut i de l’alimentació –dietistes-nutricionistes, pediatres, endocrins…– fa anys que reclamaven, la notícia va causar un enrenou enorme.

La sorpresa es barrejava amb el desconeixement del que són els perfils nutricionals i amb la confusió d’una part de la població que va entendre que es prohibirien certs productes, quan només se’n vol limitar la publicitat, no la venda, i només si es dirigeix expressament a menors de 16 anys, per exemple, en els horaris infantils de televisió o en les xarxes socials, pàgines webs o aplicacions dirigides al públic infantil i adolescent. Això inclouria, per exemple, la publicitat encoberta que fan alguns youtubers, influenciadors o streamers patrocinats per productes poc saludables, com ara snacks o begudes energètiques. Així mateix, es deixa marge a les empreses perquè estableixin voluntàriament la pròpia autoregulació, sempre que suposi una protecció superior a la norma.

Què són els perfils nutricionals?

Per reduir el creixent problema de l’obesitat infantil, l’Organització Mundial de la Salut, al costat de les autoritats sanitàries europees, va presentar el 2015 la proposta dels perfils nutricionals. Els va definir com “la ciència de classificar els aliments segons la composició nutricional per raons relacionades amb la prevenció de la malaltia i promoure la salut”. Els aliments habituals al cistell d’anar a comprar de les cases es distribueixen en 17 categories i, en cadascuna, s’especifica quin percentatge màxim de nutrients crítics (greix total, greixos saturats, sucres afegits, sucres totals, edulcorants, sal i aportació calòrica) poden portar per cada 100 grams perquè es puguin publicitar als menors.

L’objectiu inicial dels perfils nutricionals és determinar un límit a partir del qual un aliment no es considera saludable i, per aquesta raó, es prohibeix la publicitat dirigida de forma específica al públic menor de 16 anys. En cap cas es prohibeix la venda ni la publicitat per a adults.

Sense publicitat en horari infantil…

Segons aquesta estratègia de l’Organització Mundial de la Salut, no hi ha problema amb la publicitat de fruita i verdura fresca, però es tanca el pas sense pal·liatius a les melmelades, begudes energètiques, fruita en almívar o els gelats. En el cas dels iogurts, panets i bastonets o els cereals de l’esmorzar sí que s’estableixen límits en certs nutrients.

El document de l’OMS és, en qualsevol cas, un marc i la Unió Europea no ho ha regulat de forma unitària per a tots els països membres. Per això cada país el pot adaptar a la seva cultura o a les peculiaritats de la seva població. Portugal, per exemple, no tanca la porta a cap categoria i per a totes estableix límits nutricionals. “Si no hi ha un criteri estandarditzat pot portar a incongruències, com ara que unes patates fregides amb un percentatge de sal determinat no es puguin publicitar a Alemanya, però sí a Portugal. Sense oblidar que hi ha indústries productores molt potents a cada país que poden influir en els valors màxims, com la del formatge a França o la del pernil a Espanya. És un dels riscos que veurem si Europa no ho regula aviat, perquè cada país adapta la seva regulació com millor creu”, apunta Alba Santaliestra, presidenta del Col·legi de Dietistes Nutricionistes d’Aragó.

Els missatges de l’envàs

Un pas més enllà amb els perfils nutricionals podria ser convertir-los en un marc per a altres mesures de prevenció, com ara limitar la venda en centres educatius o sanitaris. O satisfer una vella petició dels nutricionistes: eliminar l’ús d’al·legacions nutricionals i de salut en l’etiquetatge d’aliments poc saludables. “La regulació dels perfils nutricionals hauria d’anar acompanyada d’una regulació del màrqueting en els envasos, és a dir, de l’etiquetatge frontal. No n’hi ha prou de no veure’ls a la televisió perquè al cap del dia rebem molts impactes visuals i auditius al carrer i al supermercat. Una cosa sense l’altra està incompleta”, recalca Santaliestra.

De tota manera, els missatges dels paquets són un camp esmunyedís. Les al·legacions nutricionals (reduït en sucres, alt en ferro, font de fibra, baix en greix…) i de salut (el calci contribueix al manteniment normal d’ossos i dents, la vitamina D ajuda al funcionament normal del sistema immunitari…) sí que estan regulades per l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA), però només indiquen si l’aliment conté aquest nutrient en una quantitat suficient, no que el producte compleixi uns perfils nutricionals determinats. Els missatges com “natural”, “casolà” o “de l’àvia” no estan regulats i es poden fer servir lliurement.

El doctor Javier Morán, director de l’Institut Universitari d’Innovació Alimentària (IIA) de la UCAM-Universitat Catòlica de Múrcia, apunta que si mirem l’etiqueta d’un producte els consumidors busquem, a més de la data de consum preferent o de caducitat, la informació nutricional, les calories, els beneficis nutricionals i saludables, si n’hi ha. Aquests últims són fàcils de disfressar o de camuflar en l’envàs amb un disseny atractiu i reclams pseudosaludables. “L’acció més concreta que té un impacte directe en el camp de la legislació alimentària és la proposta d’introduir un sistema harmonitzat d’etiquetatge nutricional obligatori al frontal dels envasos”, declara.

El cas espanyol

La proposta del ministre Garzón determina quines cinc categories de productes no podran fer publicitat en horari infantil “independent del contingut de nutrients”. La primera categoria és la de xocolates, llaminadures, barretes energètiques i cobertures dolces i postres. En la següent hi ha els productes de pastisseria, com ara pastes dolces, pastissos o galetes dolces. Tampoc es podran publicitar sucs, begudes energètiques i gelats. Encara que estiguin enriquits amb vitamines i minerals. No es podran anunciar.

Per a la resta de categories s’estableix un límit de contingut en nutrients per cada 100 grams. Es podran anunciar sempre que els nutrients crítics es mantinguin per sota dels límits establerts per a cada producte. El tecnòleg dels aliments Miguel Ángel Lurueña ho resumeix així: “Hi ha categories prèmium, a les quals òbviament corresponen els aliments saludables, com la fruita, el peix o els ous. D’altra banda, hi ha categories “maleïdes”, com les begudes energètiques, les xocolates o els productes de pastisseria”. L’objectiu és salvaguardar la nutrició correcta d’una població que encara no té la seva educació nutricional formada i que demana certs aliments als pares per raons emocionals. També protegeix els progenitors de reclams publicitaris confusos. És el cas de les galetes o els cereals de l’esmorzar amb molt de sucre, però als quals s’afegeixen vitamines o minerals i es promocionen com que “alimenten com un bistec”.

Nutrients crítics

Hi ha aliments que no figuren en la llista per raons òbvies, com les begudes alcohòliques. No és casualitat: el consum d’alcohol està prohibit a menors de 18 anys, com també ho està publicitar-lo en horari infantil. Uns altres, com els iogurts, poden estar en la llista vermella o en la d’aliments permesos, segons la composició. “Per exemple, per als iogurts es mostra uns límits de 2,5% de greix, 2% de greixos saturats, 0,2% de sal i 10% de sucres totals. Això vol dir que els iogurts que tenen molta quantitat de sucres afegits difícilment es podrien publicitar”, explica el tecnòleg dels aliments Miguel Ángel Lurueña.

Aquesta mesura posa el focus en aquells productes que en principi són saludables, però als quals s’afegeixen ingredients que els converteixen en bombes hiperensucrades, altes en greixos o ultrasalades. És el cas dels iogurts, que contenen de manera natural un 4,5% de sucres procedents de la llet, però que poden superar el 12% en el cas dels ensucrats. D’altra banda, es talla el pas a aliments que no són gens saludables per l’altíssim contingut en nutrients crítics, però que semblen beneficiosos per afegir minerals i vitamines. En aquest grup hi hauria els batuts de xocolata ensucrats, però enriquits amb calci i vitamines.

Per què ara?

El concepte de perfils nutricionals no és nou ni es tracta d’una iniciativa aïllada sorgida del Ministeri de Consum espanyol. Països europeus com Portugal, Irlanda o Noruega ja els han integrat en les seves regulacions. A Espanya és la primera vegada que s’aborda el tema obertament. Alma Palau, presidenta del Consell General de Col·legis Oficials de Dietistes Nutricionistes, recorda que la Comissió Europea va aprovar els perfils nutricionals “ni més ni menys el 2006, però realment s’han posat en marxa arran de l’informe emès el 2020 per l’estratègia Del camp a la taula, que posava en relleu la importància i necessitat d’implementar-los”.

Per a Alma Palau, “el retard a posar en marxa els perfils nutricionals és per la pressió de part de la indústria alimentària, que no espera mai que li diguin com ha de fer les coses. Prefereixen avançar-se a proposar models. Compten amb equips científics, però es queden sempre amb la part que empresarialment més els interessa, deixant de costat els aspectes que menys els beneficien”. Polítics, distribuïdors i fins i tot els petits productors tampoc no ho han vist com una prioritat. En qualsevol cas, no és un tema fàcil de resoldre, ni cal esperar una resposta ràpida”, apunta la dietista nutricionista.

Massa anuncis

Els nens de poca edat passen moltes hores davant del televisor. Un estudi publicat el 2019 a Obesity Reviews i fet a 22 països mostra que el 23% de tots els anuncis de la televisió estan relacionats amb aliments o begudes. De tots, la presència dels productes que l’OMS considera que no haurien de ser objecte de publicitat és quatre vegades més alt que la de productes permesos.

Les dades empitjoren si només es miren les franges horàries dirigides a audiència infantil, amb un 35% més d’aliments poc recomanables, sobretot, refrescos i altres begudes ensucrades, xocolates i productes de confiteria, cereals per a l’esmorzar, pastissos i galetes. L’estudi mostra una altra dada molt reveladora: les 10 empreses del sector de l’alimentació que tenen més presència en els anuncis analitzats són signatàries de l’Aliança Internacional d’Aliments i Begudes (IFBA), un compromís a escala internacional per una publicitat responsable. Això demostra que els codis d’autoregulació voluntaris no es compleixen.

Per què els publiciten?

Molts aliments poc recomanables i de consum ocasional són agradables al paladar i fàcils de menjar. Es venen bé i són motiu de campanyes publicitàries plenes de missatges feliços. “Quan un nen veu en un anunci de cereals per a l’esmorzar un esportista d’elit o un influenciador que s’entrena,  surt amb els amics, viu en una casa fantàstica i és feliç, és complicat explicar-li que aquest aliment és hiperensucrat, que no és saludable i que és molt probable que ni tan sols l’inclogui en el seu esmorzar habitual”, destaca Pablo Ojeda, dietista i membre de la Societat Espanyola d’Obesitat (SEEDO).

També sedueix les famílies i aprofita el seu desig de donar el millor als fills perquè comprin aliments poc recomanables. “No és fàcil convèncer el pare que només veu i sent en l’anunci com aquests cereals porten totes les vitamines que el seu fill necessita per a créixer que el que té davant els ulls és de tot menys saludable”, recalca Ojeda. Prohibir la publicitat en aquestes franges horàries o en els continguts dels youtubers evita part de les conseqüències negatives per a la salut dels nens, “però no acaba de resoldre un problema de base: el reclam ‘enriquit en ferro o calci’ sol tenir més força que l’advertiment que és alt en greixos o sucres”, adverteix el dietista nutricionista.

Millorar el que falla

La persistència d’aquest tipus de productes en els suports publicitaris evidencia el fracàs del codi d’autoregulació PAOS vigent des de 2005. L’article 23 d’aquest codi estableix que “els missatges publicitaris d’aliments o begudes no hauran de promoure o presentar hàbits d’alimentació o estils de vida poc saludables, com ara menjar o beure de forma immoderada, excessiva o compulsiva”. Les empreses signants no només es comprometien a complir-ho, sinó al pagament de sancions d’entre 6.000 i 180.000 euros si incorren en infraccions. Des de llavors, els casos d’anuncis on els nens mengen de manera exagerada aquest tipus d’aliments han estat constants, però Autocontrol a penes ha rebut una trentena de reclamacions.

Els perfils nutricionals, però, preveuen dues excepcions que sí que es podrien publicitar independentment de la composició nutricional que tinguin. Són els productes inclosos en una Denominació d’Origen Protegida (DOP) o una Indicació Geogràfica Protegida (IGP). Així, no es podrien publicitar magdalenes, però sí sobaos pasiegos (DOP) o pastís de Santiago (IGP). La solució divideix els nutricionistes. Alma Palau s’hi posiciona a favor. “Aquesta exempció és probablement raonable i adequada, perquè són segells o certificats de qualitat. Els perfils nutricionals poden ser molt similars a altres productes alimentaris de producció industrial, però l’abast geogràfic i poblacional és molt menor. A més, el procés d’elaboració també pot ser de molta més qualitat. I parlem de patrimoni cultural, tradició, història…”, opina Palau.

En aquest sentit, Alma Palau se suma a uns altres dietistes nutricionistes quan afirma que no es pot pretendre posar fi al problema de l’obesitat infantil només regulant els perfils nutricionals. “Cal acompanyar-ho amb campanyes d’educació i alfabetització alimentària”, conclou.

Quins sí i quins no?

ADMETEN QUALSEVOL TIPUS DE PUBLICITAT

• Fruita i verdura fresca
• Carn, peix i ous frescos

NO ES PODEN PUBLICITAR MAI EN HORARI INFANTIL

• Sucs
• Brioixeria
• Gelats
• Begudes energètiques
• Xocolata, llaminadures i barretes energètiques

SÍ QUE ES PODEN ANUNCIAR EN HORARI INFANTIL, PERÒ AMB CONDICIONS

Aperitius salats. Crispetes de blat de moro i d’altres a base de patata, blat de moro o blat.

• Sense sucres afegits.
• Un màxim de 0,1 g de sal per cada 100 g.

Begudes làcties. Batuts de llet de vaca, soia o similars.

• Menys de 2,5 g de greixos totals/100 g.
• Sense sucres afegits.
• Sense edulcorants.

Altres begudes. Refrescos, aigües amb sabors.

• Sense sucres afegits.
• Sense edulcorants.

Cereals de l’esmorzar. Corn flakes, musli, preparats de civada, cereals enxocolatats…

• Amb menys de 10 g de greixos totals per 100 g.
• Menys de 15 g sucres totals per 100 g.
• Menys de 1,6 g de sal per 100 g

Mantega i olis

• Menys de 20 g de greixos saturats.
• Menys de 1,3 g de sal/100 g.

Pa. Pa de qualsevol cereal, amb gluten o sense, torrat, biscotes…

• Menys de 10 g de greixos totals/100 g.
• Menys de 10 g de sucres per 100 g.
• Menys de 1,2 g de sal/100 g.

Fruites, verdures i hortalisses processades. Fruita enllaunada, melmelades, fruita gebrada o en almívar, patates fregides congelades…

• Menys de 5 g de greixos totals/100 g.
• Menys de 10 g de sucres totals/100 g.
• Sense sucres afegits.
• Menys d’1 g de sal/100 g.

Yogurts i lactis. Iogurt, fermentats i cremes.

• Menys de 2,5 g de greixos totals per 100 g.
• Menys de 2,0 g de greixos saturats per 100 g.
• Menys de 10 g de sucres totals per 100 g.
• Menys de 0,2 g de sal/100 g.

Formatges. Formatges frescos (com mozzarella i mató), semicurats i curats.

• Menys de 20 g de greixos totals per 100 g.
• Menys de 1,3 g de sal per 100 g.

Precuinats. Pizzes, lasanya i altres plats de pasta amb salses, quiches, plats preparats, sandvitxos de venda automàtica, pastes, sopes i guisats (envasaments o enllaunats).

• Menys de 10 g de greixos totals/100 g.
• Menys de 4 g de greixos saturats/100 g.
• Menys de 10 g de sucres totals/100 g.
• Menys d’1 g de sal/100 g.
• Menys de 225 kcal/100 g.

Salses i amaniments. Cremes per a untar, condiments per a amanida, quètxup, maionesa, mostasses i salsa de soia.

• Menys de 10 g de greixos totals/100 g.
• Sense sucres afegits.
• Menys d’1 g de sal per 100 g.

Pasta fresca o seca, arròs i altres cereals

• Menys de 10 g de greixos totals/100 g.
• Menys de 10 g de sucres totals/100 g.
• Menys de 1,2 g de sal/100 g.

Carn i peix processats. Embotits, salsitxes, carn i peix enllaunat, fumat o en conserva.

• Menys de 20 g de greixos totals/100 g.
• Menys de 1,7g de sal/100 g.