Àloe vera: segur per a la pell, però... i si ens el mengem?
Totes les varietats tenen els mateixos efectes // Fals
Hi ha més de 300 espècies diferents d’àloe i entre aquestes hi ha diferències notables, ja que no totes tenen la mateixa composició química: rica en aminoàcids, minerals, vitamines, polisacàrids i enzims. Per això, per a la fabricació de productes es fan servir principalment dues varietats que sí que tenen aquestes característiques: l’aloe barbadensis, més usada en cosmètica, i l’aloe ferox, destinada majoritàriament a fàrmacs.
Té alguns beneficis si s’usa de forma tòpica // Veritat
Malgrat la llarga llista de propietats que la tradició atribueix als productes per a la pell que contenen àloe vera, el ben cert és que la llista es redueix considerablement quan intentem trobar un estudi científic que confirmi aquests atributs. Una de les poques revisions que hi ha va ser la que va portar a terme el British Journal of General Practice, que va concloure que, gràcies als seus compostos bioactius, aquesta planta té certs efectes antiinflamatoris, analgèsics (de calma) i antibacterians, i és eficaç en el tractament de primers episodis d’herpes i de psoriasi lleu-moderada. D’altra banda, però, aquest mateix estudi va negar que ajudés al tractament de la pell després d’un tractament de radiació en pacients amb càncer i tampoc podien assegurar de manera contundent que accelerés la cicatrització de ferides.
És bo per a totes les cremades // Fals
Un dels usos més coneguts del gel obtingut de les fulles d’àloe és curar ferides i cremades. Té uns efectes calmants i antiinflamatoris que ajuden discretament a regenerar teixits, però sempre que siguin ferides i cremades molt superficials (de primer grau), com les que provoca l’enrogiment causat pel sol. En canvi, no hi ha cap evidència que pugui ajudar a reparar les cremades més greus, de segon i de tercer grau. Quan tenim butllofes o una ferida oberta a la cremada hem de fer servir antisèptics per a evitar la infecció, ja que si hi apliquem àloe pot arribar a empitjorar-la.
Si l’ingerim té efecte laxant // Veritat
Si ingerim l’àloe, està demostrat que té efecte laxant gràcies a uns compostos anomenats hidroxiantracènics, que estimulen el moviment i les secrecions en l’intestí gruixut. Però, encara que l’àloe s’ha comercialitzat en complements alimentaris com a laxant, l’Agència Europea del Medicament assegura que no s’ha d’utilitzar sense prescripció mèdica i no més d’una setmana. També aclareix que calen més estudis per a valorar-ne la utilitat, ja que l’efecte laxant només és un efecte irritatiu de la mucosa que ajuda a defecar, però també impedeix que el còlon reabsorbeixi aigua des del tracte intestinal. L’àloe també pot provocar còlics abdominals i diarrea. Cal tenir en compte que hi ha altres remeis naturals sense cap risc contra el restrenyiment, com la hidratació, una dieta adequada (fruita i verdura) i l’exercici.
Àloe vera: segur per a la pell, però... i si ens el mengem? (II)
Pot contenir substàncies tòxiques // Veritat
Els mateixos compostos que aporten l’efecte laxant a l’àloe vera, els hidroxiantracènics, l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) els ha vinculat amb una possible toxicitat si es consumeixen en grans quantitats. Segons nous estudis científics, alguns derivats d’aquests compostos són genotòxics (és a dir, substàncies capaces de produir mutacions) i carcinògens. Amb les dades disponibles fins al moment, l’EFSA afirma que no és possible establir-ne una ingesta diària segura i, per això, des del març de 2021, la Unió Europea prohibeix afegir als aliments derivats dels hidroxiantracènics, com l’aloïna, l’emodina, l’aloe-emodina i la dantònia. Però no tots els productes que contenen àloe estan prohibits i, en termes generals, si n’ingerim en quantitats moderades, lliures d’aloïna i de la resta d’hidroxiantracènics prohibits, i no tenim cap patologia subjacent, és segur i no té efectes secundaris. Però el fet que sigui un producte natural no vol dir que sigui innocu, per això s’ha de ser cautelós en cas de diabetis (pot disminuir els nivells de glucosa en sang), trastorns hemorràgics, patologies renals o problemes gastrointestinals, com la malaltia de Crohn o colitis ulcerosa. També és millor evitar-ne la ingesta en cas d’embaràs (l’aplicació tòpica és segura) i per als menors de 12 anys.
No té cap benefici quan s’afegeix als aliments // Veritat
Quin benefici per a la salut ens aporta prendre una beguda que inclou un 0,1% d’àloe vera en la composició? Cap. La Comissió Europea prohibeix destacar beneficis que no estan provats científicament. Tret de l’efecte laxant, la ingesta d’àloe, de moment, no en té cap. Els fabricants solen incloure el nom de l’àloe com a reclam, aprofitant la bona fama que té quan s’utilitza com a crema, i després afegeixen ingredients que sí que són eficaços. Per exemple, es pot publicitar un producte amb àloe que ajuda en l’enfortiment del cabell, les ungles i la pell si inclou vitamina B8 en la composició, un nutrient al qual sí que s’atribueixen aquestes propietats. Aquesta vitamina es troba en concentracions més altes i més econòmiques en el rovell d’ou i en algunes hortalisses i fruites seques, com les nous.
Els sucs d’àloe aporten antioxidants i vitamines // Fals
La planta d’àloe conté aminoàcids, antioxidants, minerals i vitamines, però poc o res de tot això arriba als sucs d’àloe vera. El suc pur s’elabora triturant, molent o pressionant tota la fulla de la planta, cosa que produeix un líquid que després es filtra. Molts sucs d’àloe es combinen amb altres begudes, com els sucs de fruites o el te. Amb aquest processament es modifiquen les propietats bioquímiques de la planta, per tant molts d’aquests productes contenen molt pocs ingredients actius de la planta original o pràcticament cap.
Millor no ingerir-ne si es prenen medicaments // Veritat
L’àloe ingerit pot interactuar amb certs medicaments. Com que té efecte laxant, pot arribar a disminuir l’acció dels fàrmacs, perquè afavoreix l’eliminació i redueix l’absorció del medicament en l’organisme. A més, pot interactuar negativament amb diürètics o amb fàrmacs per a la diabetis o anticoagulants, com el Sintrom, ja que l’àloe fluïdifica la sang.
De la planta de l’àloe vera, també dita atzavara, es produeixen dues substàncies: gel i làtex. El gel és un compost gelatinós, incolor i insípid, que emana quan tallem el centre de la fulla. El làtex, d’altra banda, es presenta com un líquid groc-marró que es troba sota la pell de la fulla. Alguns productes només fan servir el gel (cremes, locions); uns altres, el làtex (tractaments contra el restrenyiment), i d’altres opten per una barreja de tots dos.