No sense el meu mòbil, ni el meu portàtil, ni el meu mp3, ni...
Es passa del tot al no-res, de 100 a zero, sense cap transició ni preparació que ajudi a sobreviure durant les vacances desconnectat d’Internet gran part del dia. No tots els internautes i devots de les noves tecnologies són capaços de suportar l’estrès de passar-se unes setmanes o un mes sense navegar, ja sigui des del mòbil o l’ordinador, i sense consultar el correu electrònic, mirar les fotografies que els seus contactes pengen a Facebook, jugar a videojocs, escoltar música des del seu mp3 ni veure sèries televisives pel mòbil o l’ordinador. Tanmateix, el canvi no té per què ser tan radical, ja que hi ha fórmules per emportar-se la tecnologia de viatge, sempre que es prenguin una sèrie de precaucions i se segueixin uns determinats consells que garanteixin el bon manteniment dels aparells.
De segur que més d’un ha vist com la vora de les platges i una part de la piscina s’omplen de nens i joves que juguen amb la videoconsola sota el para-sol mentre es refresquen els peus a l’aigua. Una altra situació que no sorprèn ningú és la de trobar estiuejants proveïts de telèfon mòbil i ordinador portàtil per navegar o parlar mentre la brisa els acarona. Ara bé, un cop de mar o un descuit pot fer que l’aparell s’espatlli sense remei, ja que l’aigua salada és molt nociva en contacte amb els dispositius elaborats amb microxips.
Una situació similar es pot viure a la muntanya. És senzill fer una ruta en què es porti una motxilla amb un lector de llibres electrònics, un iPhone o un altre telèfon de característiques semblants, un ordinador portàtil lleuger o una videoconsola. No obstant això, convé evitar les caigudes i el fregament brusc de la motxilla perquè la supervivència d’aquests aparells està en joc. Per aquest raó es recomana utilitzar els encoixinats més adequats per a cada tipus de motxilla.
Les fórmules més senzilles per portar Internet a sobre en un viatge o un trasllat, si es desitja gaudir de les vacances en àrees properes a poblacions grans o no massa llunyanes, és fer-ho per mitjà dels telèfons intel·ligents o “smartphones” o de les targetes 3G que venen els principals operadors de telefonia i que s’insereixen via USB en els ordinadors. Es caracteritzen per oferir connexió i per permetre de forma senzilla l’accés web als ordinadors gràcies a un procés anomenat “tethering”.
No obstant això, convé considerar aquest tipus d’accés com una solució ocasional, perquè la relació entre l’ample de banda i el preu que ofereixen és molt millorable. En altres paraules, la tarifa és cara i el marge de dades contractat és limitat si s’utilitza l’aparell de manera intensiva. Fins i tot, de vegades, si s’excedeix el límit, es cobra el megaoctet que s’hagi consumit de més a un preu abusiu.
Per aquesta raó es recomana descarregar tot el que l’usuari hagi de necessitar al seu propi ordinador o reproductor de MP3 abans de sortir de casa i utilitzar després l’accés per a necessitats puntuals. En cap cas surt rendible utilitzar-lo per veure vídeos o escoltar música en temps real. A més, en zones rurals o allunyades de nuclis turístics, aquests dispositius tenen molt poca cobertura.
Una altra opció de gran interès és aprofitar les connexions Wi-Fi dels hotels i apartaments, sobretot amb els portàtils ultralleugers i les noves tauletes, de l’estil de l’iPad, que es comercialitzaran aquests mesos. Quan se selecciona l’allotjament, disposar d’Internet via Wi-Fi és un factor clau que facilita l’accés des de l’ordinador propi a tots els serveis que utilitza l’usuari.
L’alternativa Wi-Fi es converteix en l’única viable quan se surt del país, ja que llavors les targetes 3G i els telèfons entren en mode “roaming” (itinerant), en el qual les comunicacions i les connexions s’encareixen de forma considerable davant la necessitat que les companyies de diferents països es posin d’acord per concedir l’accés. Encara que ja s’han signat acords dins de la Unió Europea sobre preus controlats pel “roaming” de conversa, no s’ha fet per a l’accés a dades, per la qual cosa el servei encara és molt car i poc recomanable.
Els aparells informàtics i digitals actuals estan més preparats que fa uns anys per sortir de casa i portar-los de viatge. Tot i això, no compten amb la protecció suficient per a transportar-los i utilitzar-los durant un temps llarg al camp i la platja. En aquestes ocasions convé tenir en compte una sèrie de mesures i precaucions.
- Fundes protectores i aïllants. En el cas dels mòbils, la gamma de preus i models és molt àmplia. Són el millor protector per a aquests dispositius. Les videoconsoles també disposen de fundes de cautxú especials anticaigudes.
- Encoixinats en les motxilles. Els aparells s’han de transportar en una motxilla ben encoixinada, si pot ser recoberta amb neoprè, i que disposi de nombroses butxaques i tancaments estancs. No només es tracta d’evitar caigudes o cops, també que no entri a l’interior ni aigua ni sorra, perquè els dos són molt agressius. Pel que fa a les butxaques, cal pensar en les bateries de recanvi per a augmentar l’autonomia de l’aparell i també en els carregadors i els cables.
- Carregadors. No s’han d’oblidar els carregadors de les diferents bateries quan se surt de casa durant un llarg període: entre telèfon, càmera, ordinador, videoconsola, etc. es poden reunir mitja dotzena de carregadors amb els cables corresponents. El millor consell és destinar una bossa exclusiva a aquests elements. D’altra banda, no serà sobrer portar un carregador solar de bateries si es planeja fer rutes on no és fàcil trobar un endoll. Es venen en botigues especialitzades d’aventura en forma d’armilla amb capacitat per a carregar cartutxos de diversos tipus.
- Còpies de seguretat. Fer una còpia de seguretat del disc dur de l’ordinador abans de sortir evita molts disgustos, igual com procurar netejar l’historial del navegador i utilitzar-lo durant les vacances en el mode “privat” (els principals navegadors el tenen). D’aquesta manera, si s’extravia el portàtil, ningú no podrà accedir a les dades de l’usuari.
- Dispositius espatllats. Sempre que un dispositiu que contingui xips caigui a l’aigua, alguns elements es poden fer malbé. No obstant això, es pot intentar recuperar-los. La forma de fer-ho és desmuntar el dispositiu fins on sigui possible. Si ha caigut en aigua salada, s’hauran de submergir els components desmuntats en aigua dolça durant almenys dotze hores, amb canvis d’aigua cada quatre hores per extreure’n les sals. Després, aquests components es posaran a assecar-se un dia al sol amb la màxima ventilació possible. Fer servir un eixugacabells també pot ser una solució eficaç. Passat aquest temps, les peces es tornen a acoblar i es comprova si el dispositiu funciona.
- Garanties. Cal comprovar abans de sortir de viatge que es tenen totes les garanties i que no han caducat, per si hi hagués un accident.
- Contractació d’una assegurança. Pensar en la contractació d’una assegurança tecnològica és una possibilitat que cada dia guanya més adeptes, sobretot si els dispositius que s’emporten són cars.