Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

: Menjar als quiosquets de platja

Els plats i les tapes dels quiosquets de platja no són necessàriament de pitjor qualitat o menys saludables, però convé triar amb criteri i compondre cada dia menús equilibrats

/imgs/20100701/alimentacion3.jpg
Protagonistes involuntaris d’una polèmica estiuenca -l’Administració pretén eliminar els més propers a vora mar, en aplicació de la Llei de Costes-, els quiosquets formen part indissoluble del lot de platja de bona part dels qui fan les vacances a les costes espanyoles. Els plats contenen les mateixes propietats nutricionals i es cuinen de la mateixa manera, però ens fan més bon gust a l’estiu, fora de casa i a l’aire lliure després d’un dia de platja. El peixet fregit, les paelles, el gaspatxo i les amanides, acompanyats de sangria, vi negre d’estiu i tota mena de refrescs, són els plats estrella que presideixen les taules i les barres dels quiosquets de platja. La temptació de prendre’s una ració de polp a mig matí acompanyada d’una gerra freda de cervesa, després de jugar un partit a la platja, de fer una infinitat de castells a la sorra mullada amb els nens o, simplement, després de gaudir d’una jornada sobre la gandula prenent el sol, és més gran que la reflexió sobre el tipus d’oli amb què s’han fregit els calamars, la quantitat de sal amb què es disfressa un peix no gaire fresc i les calories de tanta fregida. Ara bé, dinar o sopar al quiosquet pot ser tan saludable com fer-ho a casa. La clau es troba a saber triar bé. Per això, els experts en alimentació d’EROSKI CONSUMER expliquen que una eina bàsica perquè l’opció de menjar al quiosquet de platja resulti saludable durant les vacances és la d’aprendre a triar i a confeccionar un menú equilibrat. La multitud de plats que inclou la carta o la ?pissarra? de l’establiment en qüestió és un dels primers esculls que convé salvar.

Consells saludables per a menjar al quiosquet

/imgs/20100701/alimentacion2.jpg
Peixos. Decidir-se per guarnicions vegetals en aquells plats que tinguin com a base peixos i mariscs de temporada és una bona forma d’acollir-se al programa mundial ?Cinc al dia?, que proposa consumir cinc porcions d’hortalisses i fruites cada jornada. A més, per la seva proximitat al mar, el quiosquet es pot convertir en un bon mitjà per a gaudir d’un peix de qualitat i per a educar els més petits en l’hàbit de menjar aquest aliment. Peix i marisc i els seus derivats són rics en proteïnes de qualitat i en àcids grassos omega 3 i omega 6, i font de minerals com fòsfor, potassi, calci, magnesi, ferro i iode. A més, contenen vitamines B1, B2, B3, B12, A i D. Per tot això, el consum de peix no ha de ser inferior a tres vegades per setmana.

Alguns establiments ofereixen la possibilitat que el client triï el peix viu, o li ensenyen el que acaben de pescar, per servir-lo a continuació rostit o la planxa. En aquests casos desapareix el dubte de si es consumeix un peix fresc i de qualitat. Recordem, de totes maneres, que la textura de la carn d’un peix de frescor correcta serà ferma i consistent, i seca i menys sucosa si porta uns dies a la nevera. Si el serveixen sencer amb el cap i és molt fresc, la forma dels ulls serà convexa o lleugerament aixafada; i la pupil·la, de color negre.

/imgs/20100701/alimentacion5.jpg
Maioneses i salses. Desconfiï dels plats adornats excessivament amb salses, alliolis i maioneses: la seva finalitat pot ser disfressar l’escassa frescor de certs aliments. D’altra banda, els quiosquets han de garantir que la maionesa és comercial o que, si s’ha fet al mateix establiment, s’hi ha usat ou pasteuritzat. Amb l’objectiu d’evitar intoxicacions alimentàries, al nostre país està prohibit, des de 1991, elaborar maionesa amb ou cru en restaurants i establiments similars.

Truita de patates. Igual com passa amb la maionesa, per a elaborar truites i remenats cal utilitzar un ovoproducte pasteuritzat, conegut popularment en castellà com ?huevina?. Només es podrà elaborar la truita amb ous frescos quan el conjunt aconsegueixi temperatures superiors a 75ºC en tots els punts, és a dir, quan quedi del tot quallada. Si no és possible, s’ha de substituir l’ou per un ovoproducte pasteuritzat. Qualsevol plat que inclogui l’ou com a ingredient o algun derivat, bé sigui la clara o el rovell per separat, s’ha de mantenir a temperatures no superiors a 8ºC, i no s’ha de guardar més de 24 hores després de la seva elaboració. Això vol dir que no és segur menjar la truita del dia anterior, tret que compleixi aquests requisits.

/imgs/20100701/alimentacion4.jpg
Olives o patates fregides? Tots dos són molt salats i aporten una bona dosi d’energia en forma de greixos vegetals. Una desena d’olives verdes amb pinyol (60 grams) aporten unes 66 calories, la meitat que la mateixa quantitat d’olives negres i gairebé 3 vegades menys que una bossa petita de patates fregides xip (30 grams), que contenen 165 calories. Són productes que s’han de consumir en petites quantitats, sense gens d’abusos. Les patates fregides light redueixen de forma significativa (del 15% al 30%) l’aportació calòrica, però així i tot són molt energètiques. L’avantatge de les olives és que el greix que aporten és saludable, perquè és ric en àcids grassos monoinsaturats, mentre que no sempre es coneix el tipus d’oli amb què es fregeixen les patates. D’altra banda, la gran quantitat de sal de les olives i les patates fregides fa que no siguin gens convenients per els qui pateixen d’hipertensió o problemes cardíacs.

Paginació dins d’aquest contingut

Et pot interessar:

Infografías | Fotografías | Investigaciones

Informació de copyright i avís legal

Visita el nostre canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validacions d’aquesta pàgina

  • : Conformitat amb el Nivell Triple-A, de les Directrius d’accessibilitat per al contingut web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validació del W3C indicant que aquest document és XHTML 1.1 correcte
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validació de feedvalidator.org indicant que els nostres titulars RSS tenen un format correcte