Menjar als quiosquets de platja
Protagonistes involuntaris d’una polèmica estiuenca -l’Administració pretén eliminar els més propers a vora mar, en aplicació de la Llei de Costes-, els quiosquets formen part indissoluble del lot de platja de bona part dels qui fan les vacances a les costes espanyoles. Els plats contenen les mateixes propietats nutricionals i es cuinen de la mateixa manera, però ens fan més bon gust a l’estiu, fora de casa i a l’aire lliure després d’un dia de platja. El peixet fregit, les paelles, el gaspatxo i les amanides, acompanyats de sangria, vi negre d’estiu i tota mena de refrescs, són els plats estrella que presideixen les taules i les barres dels quiosquets de platja. La temptació de prendre’s una ració de polp a mig matí acompanyada d’una gerra freda de cervesa, després de jugar un partit a la platja, de fer una infinitat de castells a la sorra mullada amb els nens o, simplement, després de gaudir d’una jornada sobre la gandula prenent el sol, és més gran que la reflexió sobre el tipus d’oli amb què s’han fregit els calamars, la quantitat de sal amb què es disfressa un peix no gaire fresc i les calories de tanta fregida. Ara bé, dinar o sopar al quiosquet pot ser tan saludable com fer-ho a casa. La clau es troba a saber triar bé. Per això, els experts en alimentació d’EROSKI CONSUMER expliquen que una eina bàsica perquè l’opció de menjar al quiosquet de platja resulti saludable durant les vacances és la d’aprendre a triar i a confeccionar un menú equilibrat. La multitud de plats que inclou la carta o la ?pissarra? de l’establiment en qüestió és un dels primers esculls que convé salvar.
Peixos. Decidir-se per guarnicions vegetals en aquells plats que tinguin com a base peixos i mariscs de temporada és una bona forma d’acollir-se al programa mundial ?Cinc al dia?, que proposa consumir cinc porcions d’hortalisses i fruites cada jornada. A més, per la seva proximitat al mar, el quiosquet es pot convertir en un bon mitjà per a gaudir d’un peix de qualitat i per a educar els més petits en l’hàbit de menjar aquest aliment. Peix i marisc i els seus derivats són rics en proteïnes de qualitat i en àcids grassos omega 3 i omega 6, i font de minerals com fòsfor, potassi, calci, magnesi, ferro i iode. A més, contenen vitamines B1, B2, B3, B12, A i D. Per tot això, el consum de peix no ha de ser inferior a tres vegades per setmana.
Alguns establiments ofereixen la possibilitat que el client triï el peix viu, o li ensenyen el que acaben de pescar, per servir-lo a continuació rostit o la planxa. En aquests casos desapareix el dubte de si es consumeix un peix fresc i de qualitat. Recordem, de totes maneres, que la textura de la carn d’un peix de frescor correcta serà ferma i consistent, i seca i menys sucosa si porta uns dies a la nevera. Si el serveixen sencer amb el cap i és molt fresc, la forma dels ulls serà convexa o lleugerament aixafada; i la pupil·la, de color negre.
Maioneses i salses. Desconfiï dels plats adornats excessivament amb salses, alliolis i maioneses: la seva finalitat pot ser disfressar l’escassa frescor de certs aliments. D’altra banda, els quiosquets han de garantir que la maionesa és comercial o que, si s’ha fet al mateix establiment, s’hi ha usat ou pasteuritzat. Amb l’objectiu d’evitar intoxicacions alimentàries, al nostre país està prohibit, des de 1991, elaborar maionesa amb ou cru en restaurants i establiments similars.
Truita de patates. Igual com passa amb la maionesa, per a elaborar truites i remenats cal utilitzar un ovoproducte pasteuritzat, conegut popularment en castellà com ?huevina?. Només es podrà elaborar la truita amb ous frescos quan el conjunt aconsegueixi temperatures superiors a 75ºC en tots els punts, és a dir, quan quedi del tot quallada. Si no és possible, s’ha de substituir l’ou per un ovoproducte pasteuritzat. Qualsevol plat que inclogui l’ou com a ingredient o algun derivat, bé sigui la clara o el rovell per separat, s’ha de mantenir a temperatures no superiors a 8ºC, i no s’ha de guardar més de 24 hores després de la seva elaboració. Això vol dir que no és segur menjar la truita del dia anterior, tret que compleixi aquests requisits.
Olives o patates fregides? Tots dos són molt salats i aporten una bona dosi d’energia en forma de greixos vegetals. Una desena d’olives verdes amb pinyol (60 grams) aporten unes 66 calories, la meitat que la mateixa quantitat d’olives negres i gairebé 3 vegades menys que una bossa petita de patates fregides xip (30 grams), que contenen 165 calories. Són productes que s’han de consumir en petites quantitats, sense gens d’abusos. Les patates fregides light redueixen de forma significativa (del 15% al 30%) l’aportació calòrica, però així i tot són molt energètiques. L’avantatge de les olives és que el greix que aporten és saludable, perquè és ric en àcids grassos monoinsaturats, mentre que no sempre es coneix el tipus d’oli amb què es fregeixen les patates. D’altra banda, la gran quantitat de sal de les olives i les patates fregides fa que no siguin gens convenients per els qui pateixen d’hipertensió o problemes cardíacs.
Menjar a base d'entrepà, millor només de tant en tant
A la llista de plats dels quiosquets, els entrepans i els sandvitxos ocupen un lloc destacat. De truita de patates, vegetals amb tonyina, de pernil salat amb tomàquet, de pit de pollastre, de formatge, de calamars, de vedella? els entrepans aporten sobretot hidrats de carboni (del pa) i proteïnes de bona qualitat (de carns i peixos) que ajuden a afrontar el dia fins al moment en què es prengui un dinar o un sopar més complet. Als entrepans, el pa aporta energia en forma de carbohidrats complexos i midó (i fibra, sobretot en les varietats integrals), certa quantitat de proteïnes, una mica de greix i minerals i vitamines. El contingut de l’entrepà és molt important: no tenen res a veure el pit de gall dindi o de pollastre amb el xoriço i el paté, ni aquests últims amb la tonyina de llauna o una rodanxa de pernil acompanyada de tomàquet. Els productes més grassos, salats i calòrics s’han de consumir en quantitats petites i amb menys freqüència. En qualsevol cas, els saborosos i pràctics entrepans no han de substituir per norma els plats de cullera i forquilla, ja que suposaria reduir el consum d’aliments imprescindibles com ara vegetals, llegums, carns i peixos.
A continuació s’indiquen les calories que aporta una ració estàndard d’alguns dels aliments i plats més consumits als quiosquets de platja.
| Ració d?aliment (grams i/o mil·lilitres) | Energia (calories) |
|---|---|
| Patates braves (300 g patates) + Salsa rosa (100 g) | 867 + 580 |
| Peix fregit (200 g) | 422 |
| Olives verdes amb pinyol (15 unitats, 60 g) | 66 |
| Formatge manxego (10 daus, 50-75 g) | 207-311 |
| Croquetes (4 unitats, 100 g) | 186 |
| Calamars o tires de calamar (10 unitats, 100 g) | 191 |
| Pa (cada llesca de 4 dits) | 94 |
| Refresc: ampolla (225 ml) / llauna (300 ml) | 90-120 |
| Got de vi negre d?estiu (200 ml) | 95 |
| Got de sangria (200 ml) | 142 |
| Canya: 1/5 de cervesa (200 ml) | 66 |
Quantitats d?aliments extretes de: Taules de mesures casolanes d?aliments. Nutrició i dietètica clínica, Jordi Salas Salvado. Ed. Masson.
Un quiosquet que ofereix aliments i begudes ha de complir la normativa d’higiene alimentària i dur a terme la seva activitat sota els principis de l’Anàlisi de Perills i Punts de Control Crítics (APPCC). Així mateix, ha d’aplicar a l’establiment unes bones pràctiques d’higiene i programes de neteja i desinfecció, a més de tractaments preventius i programes de control de plagues. I els seus treballadors han de tenir formació suficient en qüestions de manipulació d’aliments i seguretat alimentària. L’Administració assegura que controla aquests establiments i que les seves inspeccions afecten sobretot el transport i la conservació d’aliments (no s’ha de trencar la cadena de fred), la infraestructura del local i la qualificació del personal. Però mai no serà sobrer que els consumidors estiguin atents i exigeixin, a més d’un servei correcte, unes pràctiques adequades en aquests locals de menjars.
- El menjar saludable no està renyit forçosament amb el quiosquet; esculli plats i aliments frescos i lleugers com amanides, sopes fredes, gaspatxos i salmorejo. Deixi les tapes i els entrepans per a ocasions puntuals.
- Un plat d’arròs o una fideuada que contingui en petites proporcionis carn o peix i verdures és una opció perfecta si s’acompanya d’una amanida i fruita a les postres.
- El consum de peix cru o poc cuinat suposa un risc, per la possible presència d’Anisakis simplex, paràsit que pot causar trastorns digestius i reaccions al·lèrgiques. Exigeixi que s’hagi congelat amb antelació, la llei hi obliga.
- Asseguri’s que la maionesa no és casolana, sinó comercial, i que les truites estan ben quallades o que s’han fet amb ou pasteuritzat. Cal evitar contreure una salmonel·losi a les vacances.
- Els refrescs, millor en la versió light: el seu sabor és semblant i aporten menys calories i gens de sucre.
- L’elevada aportació energètica, de sucres i de greixos saturats d’alguns gelats i postres dolces aconsella consumir-los amb moderació i només de tant en tant.
- Les cerveses, els vins negres d’estiu i les sangries són begudes de baixa graduació, però s’ha de controlar el seu consum perquè no es converteixin en font d’alcohol i de calories que acabin comprometent la salut i la seguretat.
- Asseguri’s que el quiosquet de platja compleix els mínims sanitaris i que el personal compleix les normes bàsiques d’higiene.