Els tallers de reparació d'automòbils continuen oferint a l'usuari informació escassa
El parc automobilístic representa un dels principals indicadors de riquesa d’un país. I ho és per dues raons: costa molt adquirir un automòbil i costa molt mantenir-lo. Tant és així que quatre de cada deu euros que un conductor ha de desemborsar per un cotxe van a parar als tallers mecànics. És convenient que, almenys una vegada a l’any, els vehicles superin una revisió. Ho aconsellen els experts i el sentit comú. Per això, és fonamental que el servei ofert sigui de qualitat. No obstant això, la informació que es facilita al client és, si més no, millorable i el preu de la mà d’obra, molt car.
EROSKI CONSUMER ha volgut conèixer el servei que presten aquests establiments, a més de l’evolució dels preus de les revisions i les reparacions respecte d’un estudi semblant efectuat el 2005. Amb aquesta finalitat, tècnics d’aquesta revista van visitar al final de maig i començament de juny, com a clients potencials, 200 tallers especialitzats en la reparació i el manteniment de vehicles a 18 ciutats: Alacant, Barcelona, Bilbao, Còrdova, la Corunya, Granada, Logronyo, Madrid, Màlaga, Murcia, Oviedo, Pamplona, Sant Sebastià, Saragossa, Sevilla, València, Valladolid i Vitòria. Per tipus de locals, se’n van analitzar 65 de mecànica ràpida, 64 de marca i 71 d’independents (no vinculats a cap marca).
Els tècnics es van apropar a cadascun dels tallers amb un cotxe utilitari de mida mitjana o petita (un per ciutat) i van preguntar el preu per una revisió bàsica (nivells d’oli, eixugaparabrisa i anticongelant, estat i tensió de les corretges, estat de pneumàtics, pastilles i discos, maneguins i jocs, amortidors i línies de tub d’escapament) sense canvis de líquids ni substitucions de peces. A més, es va consultar el cost d’una substitució de bateria i es va sol.licitar un pressupost per escrit. En tots els tallers, es va comprovar la informació que es proporcionava a l’usuari (de forma verbal i l’exhibida en cartells o panells) i si es complia amb la normativa en matèria d’exposició de plaques-distintiu i informació sobre garanties, tarifes i fulls de reclamacions.
Les conclusions principals es resumeixen en dos aspectes: d’una banda, un 48% dels tallers analitzats es van negar a elaborar un pressupost per escrit i, en línies generals, la informació rebuda va ser insuficient: no exhibien les tarifes per mà d’obra (un 66% dels tallers), no informaven del dret a rebre un pressupost per escrit (un 62%), ni de la garantia amb què expliquen les reparacions (el 59%), ni tan sols de l’existència del llibre de reclamacions (un 47%). Tampoc no indicaven l’horari de treball del taller (un 27%), ni tenien placa-distintiu a l’exterior (un 12%).
Pel que fa als preus, la tarifa mitjana per mà d’obra se situa en els 46 euros (IVA inclòs); el canvi de la bateria del cotxe, en 99 euros; i la revisió bàsica del vehicle, en 68 euros (encara que gairebé un de cada sis tallers estudiats ho feien de forma gratuïta, sense cobrar ni tan sols la mà d’obra). Per tipus de tallers, els concessionaris o tallers oficials de marca són els més cars, fins un 42% per sobre de la mitjana.
La Comissió Europea va aprovar al maig noves normes de distribució i reparació d’automòbils a la UE. Així, a partir de l’1 de juny de 2010, entre altres coses:
- No es podrà anul.lar la garantia si el canvi d’oli o qualsevol altre servei que impliqui el manteniment del cotxe no s’ha efectuat als tallers autoritzats. Això sí, els fabricants podran exigir que les reparacions cobertes per la garantia -que paguen ells- es duguin a terme en la seva xarxa autoritzada.
- Es garantirà l’accés a la informació de tipus tècnic, necessària per a efectuar reparacions, tant als tallers independents com a als fabricants de peces no oficials. La finalitat és promoure una major competència en matèria de manteniment dels vehicles, que segons la CE pot representar un 40% de les despeses totals que implica la possessió d’un cotxe.
- Es millorarà l’accés dels tallers de reparació a peces fabricades per altres marques. Això pot suposar una important reducció de la factura.
En definitiva, s’aposta per fomentar la competència entre tallers i, d’aquesta manera, rebaixar les tarifes que els consumidors paguen per aquests serveis. A més, s’han aprovat normes relatives a la distribució i la venda de vehicles nous.
Informació exposada al públic: la majoria dels tallers incompleix la normativa
La normativa exigeix a aquest tipus d’establiments exhibir a la façana de l’edifici, en un lloc fàcilment visible per al públic, una placa-distintiu de color blau en què es determinin les característiques del taller, les seves especialitats, les branques d’activitat (mecànica, electricitat-electrònica, carrosseria o pintura) i el número d’identificació assignat per la comunitat autònoma. Un 12% no comptava amb aquest element i la situació va ser especialment negativa a Alacant i Sant Sebastià (un de cada tres tallers analitzats no tenia col.locat aquest distintiu), igual com als establiments de mecànica ràpida (no es va veure en un de cada quatre).
També han d’indicar expressament en l’exterior l’horari de prestació de servei al públic. Tanmateix, un de cada quatre no informava dels horaris d’obertura i tancament. La situació ha millorat pel que fa a l’informe de 2005, quan aquesta proporció arribava al 40%. Les pitjors ciutats van ser Barcelona, Logronyo i Sant Sebastià, on un de cada dos locals visitats no informava dels horaris. La mitjana d’obertura és de 9 hores al dia de dilluns a divendres. El 48% obre els dissabtes, encara que només un 10% ho fa de matí i tarda.
Finalment, la normativa vigent assenyala que els tallers han d’exhibir al públic una sèrie de llegendes. La primera es refereix a l’existència de fulls de reclamacions a disposició del client: en un 47% de les ocasions aquesta indicació no estava clarament exposada. La segona estableix que el client té dret a sol.licitar un pressupost previ per escrit: tres de cada cinc locals visitats no n’informen. I la tercera tracta sobre la garantia de les reparacions: només el 42% dels tallers informa els usuaris que les reparacions efectuades queden garantides per 3 mesos o 2.000 quilòmetres.
Tot usuari té dret per llei a disposar d’un pressupost per escrit abans d’efectuar qualsevol reparació o revisió sobre el seu vehicle, però la teoria no es porta a la pràctica: un 48% dels visitats es va negar a elaborar-lo, malgrat la insistència dels tècnics. Entre les raons, hi havia les excuses comprensibles (“l’encarregat de confeccionar-lo no hi és” o “hem de fer una revisió més profunda del vehicle”). I les menys convincents: “tinc les mans plenes de greix” o “no cal, de segur que te’n recordes”).
Cap dels tallers analitzats a Bilbao i Valladolid va facilitar un pressupost per escrit. En canvi, a Còrdova, Sevilla i Oviedo tots ho van fer. A més, els establiments de mecànica ràpida van ser els que més complien aquest procediment legal: un 63% dels visitats va facilitar un pressupost per escrit amb els serveis sol.licitats (preu per a una revisió bàsica del cotxe i preu per al canvi de bateria).
Però, quin tipus de pressupost per escrit van elaborar els establiments inclosos en aquest estudi? Només en un 44% dels tallers que van accedir a elaborar-lo era oficial; en un altre 51% apuntaven els preus en un full blanc o en la targeta identificativa del taller. Fins i tot en un local de Vitòria el tècnic es va conformar amb una nota adhesiva.
Els preus de la mà d'obra, la revisió bàsica
Als tallers de reparació de vehicles, un dels aspectes principals que afecta el preu final és la mà d’obra. L’hora de treball als establiments visitats costa una mitjana de 46 euros, un 44% més car que fa cinc anys, quan es va realitzar un estudi similar (en aquest període, l’IPC acumulat ha estat d’un 12,4%). Les diferències són apreciables entre unes capitals i unes altres. Pamplona i Sant Sebastià, amb una tarifa un mica menor de 60 euros, són les ciutats més cares, mentre que a Còrdova l’hora de treball val 17 euros (només quatre dels deu tallers visitats establia el preu de la mà d’obra per separat, els altres l’incloïen en cada servei). També es poden considerar barates les tarifes d’Alacant (35 euros de mitjana) i València (39 euros).
També es van trobar àmplies diferències entre les tarifes de mà d’obra dins d’una mateixa ciutat. A Valladolid, n’hi ha de fins a 63 euros (un taller cobra 93 euros i un altre, 30). València, Vitòria i Bilbao li segueixen de prop amb una distància entre el preu més car i el més barat d’aproximadament 45 euros. Per contra, on es van trobar tarifes per hora de treball més homogènies va ser a Alacant (no arriben a 10 euros de diferència), Oviedo (13 euros) i a Còrdova i Saragossa (14 euros).
Per tipus de taller, són els concessionaris o tallers oficials de marca els més cars: el preu mitjà de l’hora de mà d’obra en aquests tallers és de 55 euros (un 46% més que fa 5 anys), mentre que entre els de mecànica ràpida i els independents representa una mitjana de poc més de 40 euros en tots dos casos (un 43% i un 35% més car que el 2005, respectivament).
Els tècnics d’EROSKI CONSUMER van sol.licitar el preu per fer una revisió bàsica al seu vehicle (un cotxe utilitari de mida mitjana o petita i el mateix en tots els tallers de cada ciutat) que incloïa nivells d’oli, eixugaparabrisa i anticongelant, estat i tensió de les corretges, estat de pneumàtics, pastilles i discs, maneguins i jocs, amortidors i línia de tub d’escapament. En cap cas no s’hi incloïen canvis de líquids o substitucions ni reparacions de peces.
La mitjana de l’estudi per fer al vehicle una revisió bàsica ascendeix a 68 euros, una tarifa un 8% més baixa que la de 2005. Tot i això, és important destacar que el 17% dels tallers visitats van assegurar que efectuar la revisió bàsica al vehicle era gratuït, no es cobrava ni tan sols la mà d’obra. No obstant això, donaven per fet que una vegada revisat a fons el vehicle, hi trobarien alguna avaria o peça danyada. Dels 33 tallers que ho afirmaven, tres de cada quatre eren establiments de mecànica ràpida o independents.
Per ciutats, mentre que a Múrcia el preu de la revisió només suposa 23 euros i a Bilbao, Màlaga, Oviedo i València excedeix per molt poc els 30 euros, en capitals com Còrdova, Sevilla i Valladolid supera els 100 euros (aquesta última fins i tot arriba als 133 euros).
De totes maneres, l’usuari ha de comparar els pressupostos de diversos tallers abans d’ingressar-hi el vehicle i de fer una revisió bàsica. Així, trobem diferències de fins a 255 euros a Madrid, de 219 euros a Sant Sebastià, de 170 a Barcelona i Logronyo, de 168 euros a Sevilla i de 165 a Valladolid. Les diferències de pressupost més reduïdes es van trobar a Múrcia (24 euros), Oviedo i Màlaga (no arriben als 40 euros).
Per tipus de taller, els concessionaris o tallers oficials de marca cobren 87 euros de mitjana per realitzar la revisió bàsica del vehicle, mentre que els de mecànica ràpida i els tradicionals tenen preus similars (62 i 55 euros de mitjana respectivament).
Canvi de bateria i taula comparativa
Els tècnics d’EROSKI CONSUMER també es van interessar pel desemborsament que suposaria canviar la bateria del seu vehicle (mà d’obra inclosa). El preu mitjà per aquest servei als 200 tallers analitzats és de 99 euros, un 36% més car que el 2005, quan es va fer un estudi semblant, i per sobre de l’IPC acumulat en aquest mateix període (un 12,4%). De nou, les diferències són molt àmplies entre unes ciutats i unes altres. Mentre que a Vitòria el desemborsament supera els 130 euros de mitjana, a Bilbao, Sant Sebastià i Zaragoza voreja els 115 euros, mentre que a Màlaga i València descendeix fins als 75 euros aproximadament en ambdues ciutats. A Còrdova, es queden en la meitat que a Vitòria.
També en aquest cas, els usuaris han de comparar entre els preus oferts pels tallers de la seva ciutat. Així, a Barcelona hi ha una diferència de fins a 169 euros entre el taller més car i el més assequible i a Vitòria, és de 145 euros. D’altra banda, els preus més homogenis es troben a Granada (28 euros de diferència), Còrdova (35 euros) i Oviedo (44 euros). En general, les diferències són molt importants en totes les ciutats: superen els 100 euros la Corunya, Madrid, Sant Sebastià i Saragossa; entre els 70 euros i els 95 euros Màlaga, València i Valladolid; i entre els 50 i 70 euros Alacant, Bilbao, Logronyo, Pamplona i Sevilla.
Per tipus de taller, les diferències també són molt evidents. Mentre que la mitjana entre els tallers independents o tradicionals s’apropa als 88 euros i els de mecànica ràpida als 92 euros, els oficials de marca se situen en els 119 euros de mitjana.
Informació és poder. El client ha de conèixer quins són els seus drets a l’hora de sol.licitar un servei en un taller de reparació d’automòbils. Aquests són els aspectes que cal tenir en compte:
- Placa-distintiu: han d’exhibir a la façana de l’edifici i en un lloc visible una placa-distintiu amb informació sobre les branques d’activitat a què es dediquen, les especialitats, les sigles de la província d’ubicació i el número d’identificació assignat per la comunitat autònoma.
- Pressupost per escrit: tot usuari té dret a un pressupost per escrit. Té una validesa mínima de dotze dies hàbils i hi ha de figurar el número d’identificació fiscal i el domicili del taller; el nom, el domicili i la identificació del vehicle de l’usuari; les reparacions que s’efectuaran amb el preu total desglossat; i la data prevista de lliurament del vehicle ja reparat, entre altres dades. Només es podrà cobrar el pressupost en cas que el client no faci seguidament la reparació al taller on ha estat elaborat, excepte acord previ.
- Resguard de dipòsit: quan el vehicle quedi dipositat al taller, es lliurarà a l’usuari un resguard acreditatiu del dipòsit del vehicle. En els casos en què hi hagi un pressupost signat pel taller i l’usuari, aquest farà de resguard de dipòsit.
- Factura: estan obligats a lliurar al client la factura, numerada, signada i segellada, ben desglossada i en què s’especifiquin els càrrecs reportats, les operacions fetes, les peces o els elements utilitzats i les hores de treball destinades. Cada concepte ha d’incloure el seu import.
- Fulls de reclamacions: tots els tallers de reparació de vehicles automòbils tindran a disposició dels clients fulls de reclamacions i hauran d’anunciar-ne l’existència de forma visible al públic.
- Garantia de la reparació: totes les reparacions o instal.lacions estan garantides per tres mesos o 2.000 quilòmetres (excepte els vehicles industrials, en què el termini serà de quinze dies).