Acadèmies sense trampes
Sol, platja, muntanya… o acadèmies. Per a milers d’estudiants que han suspès els exàmens de juny, les classes continuen a l’estiu. Les acadèmies i els centres d’ensenyaments no reglats (sense validesa oficial) aporten una formació complementària per als alumnes, encara que no sempre es compleixen les expectatives. Es deixen d’impartir els cursos, s’incompleixen les condicions del contracte o es registren retards en el lliurament del material didàctic. Per a accedir a una acadèmia amb totes les garanties i evitar fraus, l’usuari ha de valorar de forma detinguda l’oferta disponible i comprovar que es compleixen tots els requisits exigits a aquests centres.
Més de 520.000 estudiants van assistir l’any passat al nostre país a cursos d’ensenyaments no reglats, estudis impartits en centres de formació privats que no condueixen a l’obtenció d’un títol amb valor acadèmic oficial. Les principals àrees d’aprenentatge per les quals opten els usuaris d’aquests serveis acadèmics són els idiomes, la informàtica, la preparació d’oposicions i les classes de suport a l’ensenyament reglat. Segons l’enquesta sobre la Despesa de les Llars en Educació, elaborada per l’Institut Nacional d’Estadística, aquest sector mou al voltant de 300 milions d’euros anuals a Espanya, amb una despesa mitjana per alumne de 607 euros.
El nombre d’aquests centres i acadèmies és cada vegada més alt. L’increment és propiciat, entre altres raons, per l’empenta que ha experimentat en l’última dècada la formació a distància i en línia, una alternativa per la qual una proporció creixent d’estudiants es decanta en l’actualitat. I encara que els cursos i els ensenyaments que s’imparteixen en aquests centres compleixen de forma adequada les expectatives dels alumnes, de vegades els estudiants són víctimes d’irregularitats i situacions no desitjades en relació amb la prestació d’aquests serveis. Així ho constata el balanç de consultes i reclamacions en les organitzacions de consumidors. En aquestes associacions, les queixes per l’incompliment de les normes que protegeixen el consumidor en el sector gairebé s’han duplicat els darrers anys.
En vista d’aquest increment, l’Institut Nacional de Consum va posar en marxa el 2009 la campanya nacional de centres d’ensenyaments no reglats. En aquesta campanya van participar sis comunitats amb l’objectiu de controlar els aspectes rellevants de les activitats desenvolupades en les acadèmies, que repercuteixen en els drets dels consumidors i els usuaris. Especialment, van analitzar la informació, la publicitat i les condicions de contractació. Altres comunitats, com Andalusia, van iniciar la seva campanya regional el 2008. Les dades van revelar que quatre de cada deu acadèmies no oficials vulneraven la normativa de protecció al consumidor a la comunitat andalusa.
Tal com informa la Unió de Consumidors d’Astúries, les principals queixes i reclamacions dels usuaris d’acadèmies privades d’ensenyament es refereixen als aspectes següents: negativa a rescindir el contracte, incompliment de les condicions contractades, publicitat enganyosa, retard en el lliurament de material didàctic i forma de pagament abusiva.
Després dels fraus en diverses acadèmies d’idiomes ocorreguts els primers anys d’aquesta dècada, amb els danys consegüents ocasionats als alumnes, l’Institut Nacional de Consum i les comunitats autònomes van aprovar el 2004 un model de decret per regular els centres privats d’ensenyament no reglat. Aquest document protegeix els drets a la informació i els drets econòmics dels usuaris. Les diverses autonomies l’han adoptat en anys posteriors i han redactat una regulació específica per al seu àmbit d’influència. En aquesta normativa donen resposta als principals problemes que es plantegen als estudiants.
Diverses organitzacions de centres de formació i acadèmies privades, d’altra banda, han redactat també codis ètics de comportament, exigibles als seus associats per garantir els drets dels consumidors. En general, aquests codis reflecteixen una normativa similar a la dictada per les comunitats. En tots dos casos, els aspectes que es recalquen estan relacionats amb els àmbits següents:
Oferta, promoció i publicitat: els cursos que s’imparteixen en acadèmies i centres de formació privats són ensenyaments no reglats. Els centres estan obligats a informar d’això i a no confondre els ciutadans mitjançant publicitat que inclogui la seva oferta formativa. Han d’evitar utilitzar termes o denominacions confuses. Al seu torn, els estudiants han de desconfiar de les acadèmies que, en les seves promocions, incloguin números de registre, autoritzacions o referències a normativa d’autoritats administratives que indueixin a pensar que els estudis tenen algun reconeixement oficial.
Informació a l’estudiant: una forma eficaç d’evitar futures sorpreses o desacords amb la formació rebuda és informar-se de manera exhaustiva de tot allò relacionat amb el centre i el curs. Les acadèmies d’ensenyaments no reglats estan obligades a exposar la informació del centre en un tauler d’anuncis visible al públic. Al costat de les dades identificatives del titular de l’acadèmia han de figurar, entre d’altres, la relació de cursos que s’hi imparteixen, les condicions de pagament, l’horari d’atenció i si es reconeix el dret de desistiment o si l’empresa està adherida al sistema arbitral de consum.
En relació amb l’oferta, l’acadèmia té el deure de facilitar als estudiants fullets informatius. És convenient conservar aquests documents fins a la finalització del curs, ja que la informació que s’hi conté, encara que no s’inclogui en el contracte, és vinculant si es vol formular una reclamació. El fullet ha de detallar el que segueix:
- Dades identificatives del centre i del seu titular.
- Prestacions pedagògiques o característiques de l’ensenyament (ha de constar que no és oficial).
- Programa detallat del curs, amb dates d’inici i finalització, nombre d’hores lectives, horari i lloc on s’impartirà i material necessari per al seu desenvolupament.
- Nombre mínim i màxim d’alumnes per classe.
- Titulació acadèmica o qualificació professional acreditada dels professors.
- Preu del curs en què es detalli el cost de la matrícula o la inscripció i del material didàctic, igual com l’import de cada mensualitat o període de facturació pactat. Aquesta informació ha d’incloure, a més, la forma de pagament.
- Dades de la companyia asseguradora o l’entitat financera en els casos en què l’acadèmia tingui concertat una assegurança o un aval per garantir les quantitats anticipades.
- Indicació específica de si hi ha dret de desistiment i els terminis i condicions d’aquest.
Forma de pagament: “El tancament d’una acadèmia deixa als seus alumnes sense classes i amb 1.600 euros de deute”. Comunicats com aquest, encara freqüents entre les associacions i les organitzacions de consumidors, haurien d’alertar els futurs alumnes perquè estudiïn amb deteniment les fórmules de pagament que ofereix cada centre formatiu i les garanties que ho avalen. Les recomanacions oficials sempre apunten a triar una acadèmia que permeti l’opció de pagament mensual.
Si es pacta el pagament anticipat del curs, el centre ha d’aclarir si aquest serà al comptat o ajornat. En aquest cas, els centres estan obligats a indicar l’import, el nombre de les quotes en què es divideix el preu total i la seva data de venciment. Quan es preveu una fórmula de finançament per a la forma de pagament a terminis, l’estudiant pot escollir l’entitat financera que desitgi, no està obligat a subscriure-la amb el mateix centre ni amb l’entitat que aquest recomani.
- No s’ha d’atendre només la publicitat del curs. Cal informar-se amb anterioritat i de forma detallada sobre el contingut, les hores lectives, el nombre màxim i mínim d’alumnes i la formació del professorat. Si després d’informar-se’n no s’està convençut de la qualitat de la formació, es poden valorar ofertes alternatives.
- El contingut de la publicitat i els fullets informatius del curs són vinculants si els usuaris necessiten formular una queixa o reclamació.
- Els codis ètics que han de respectar els associats d’algunes organitzacions, com la Confederació Espanyola de Centres de Formació i Acadèmies Privades o la Federació Espanyola de Centres d’Ensenyament d’Idiomes, són una garantia addicional per a l’estudiant. És preferible buscar acadèmies entre els seus membres.
- Les condicions de pagament han de ser negociables. Per a evitar possibles problemes en cas que es deixi d’impartir el curs, convé optar per una acadèmia que permeti el pagament mensual enfront d’una altra que exigeixi el pagament previ de la totalitat del curs.
- Si l’estudiant opta pel finançament gestionat per l’acadèmia per abonar el cost de la formació, es recomana que exigeixi que el contracte de crèdit estigui vinculat a l’execució del mateix curs. D’aquesta manera, en el cas que s’interrompi abans de finalitzar, el crèdit no continuaria pendent de pagament.
- Quan opti per una entitat bancària, és convenient valorar diferents opcions i estudiar les condicions particulars de cadascuna per triar la que més s’adeqüi als interessos de l’alumne.
- L’estudiant ha de conservar una còpia del contracte signat i de tots els documents, les factures o els rebuts vinculats a aquest.
- De vegades, els contractes amb el centre de formació se signen en un lloc diferent, com al domicili de l’alumne. Si és així, ha de rebre el contracte i un document de revocació que li permeti resoldre’l en un termini de set dies sense al.legar-hi cap causa.
- Si la publicitat o el fullet del curs fa referència a la realització de pràctiques o la incorporació a una bossa d’ocupació, cal comprovar-ne la veracitat i exigir informació sobre els acords amb les empreses on es faran les pràctiques o l’activitat laboral.
- S’ha de verificar si la convocatòria d’oposició està vigent en els cursos destinats a la seva preparació.