La itinterància, una barrera al futur
Connectar-se a Internet des d’un mòbil espanyol i descarregar un megaoctet de dades costa 0,05 euros quan som a Espanya. En canvi, si l’usuari es troba en un altre país diferent, el cost pot disparar-se fins als 2,6 euros per megaoctet descarregat. És a dir, que si vol baixar-se una fotografia de “tres megues”, pagaria gairebé vuit euros. I si se’n descarrega deu, el preu per aquesta acció puja als vuitanta euros. Al seu país d’origen l’operació, en canvi, no hauria superat els 1,5 euros.
Aquesta sobretarificació quan som a l’estranger també s’aplica a les trucades de veu i a l’enviament de missatges de text. No obstant això, la Comissió Europea ha pres part en aquests dos aspectes per frenar l’especulació de preus i imposar a les operadores de telefonia unes tarifes límit tant en les trucades, que no poden passar de 0,35 euros el minut per trucada feta ni dels 11 cèntims per trucada rebuda, com en els SMS enviats, que en cap cas passaran dels 11 cèntims. A més, rebre un SMS quan som fora d’Espanya ja no costa diners, encara que abans de 2009 la situació era ben diferent.
En aquests moments, la Comissió Europea, per veu de la seva comissaria d’Agenda Digital i vicepresidenta Neelie Kroes, pretén també posar fre als preus d’accés de dades des de l’estranger per considerar-los abusius i perquè fan minvar el concepte d’economia comuna que ha d’imperar entre els països socis.
La tesi de la vicepresidenta és que entre els usuaris hi ha un consum creixent de dades i accés a Internet des dels telèfons d’última generació, i que en molts casos aquest accés es realitza per a fer consultes sobre serveis, negocis o establiments propers al punt on es troba l’usuari, mitjançant la combinació del GPS del telèfon i les dades de la Xarxa (el que es coneix com a cerques geolocalitzades). Aquest tipus de cerques són una font de publicitat tant per a negocis locals de la zona com per a les plataformes que s’encarreguen de fer recomanacions o donar informació addicional sobre cada servei.
Kroes considera que aquesta necessitat de cerques geolocalitzades es dispara quan l’usuari és a l’estranger, ja que coneix molt menys el medi, per la qual cosa l’accés a la xarxa de dades pot ser-li molt útil. Des d’informació sobre comerços de roba fins a recomanacions de restaurants passant per localitzacions de bars, museus i farmàcies, o l’accés a mapes en línia de rutes per seguir resulten útils a l’usuari quan és fora de casa, alhora que suposen per als negocis locals l’arribada de nous clients. Un estudi recent de la Comissió, l’Eurobaròmetre 2011, revela que els usuaris necessiten utilitzar molt més l’accés a Internet des del mòbil quan són a l’estranger, però es veuen frenats pels costos.
Per tant, les elevades tarifes d’itinerància suposen un fre al desenvolupament d’una economia digital des del mòbil. En aquest sentit, Espanya i Portugal negocien des de començament d’aquest any l’establiment d’una zona comuna lliure d’itinerància que propiciaria l’ús dels telèfons mòbils sense importar en quin costat de la frontera siguem.
La raó per la qual les operadores carreguen tant les factures quan som de viatge i s’efectuen trucades o es consulta Internet des del mòbil s’ha de buscar en el protocol que se segueix per a connectar un mòbil amb un altre. En el cas de les trucades, l’usuari les efectua per la xarxa d’un altre operador diferent del seu, un operador anomenat “amfitrió”. Aquest ha de cursar l’ordre de cerca de l’operador de l’usuari i enviar-li la trucada pel tram internacional, és a dir, creuant diversos països, fins al telèfon del destinatari de la trucada. Allà, l’operador de l’usuari s’encarrega de localitzar el telèfon del destinatari i de posar-los tots dos en contacte.
Per la part del procés que duu a terme, l'”amfitrió” cobra a l’operador de l’usuari uns preus que abans de la regulació europea es fixaven en funció de les seves inversions en antenes per cobrir la demanda de servei. Lògicament els preus eren més alts si la inversió que havia fet l’operador “amfitrió” d’un país per donar cobertura al servei era més elevada. Com a exemple, s’ha de pensar en la Costa del Sol a l’estiu, plena de turistes forans que parlen per telèfon amb els seus familiars al seu país. Perquè no es col.lapsin les línies, els operadors nacionals han hagut de posar antenes addicionals, fet que comporta una despesa elevada i que només s’amortitza en la temporada d’estiu.
En conseqüència, les tarifes de trucades en itinerància des d’Espanya a altres països eren fins a la regulació europea molt elevades. Les tarifes imposades per la Comissió busquen un equilibri amb la finalitat que, sense deixar d’amortitzar les inversions, els operadors ho facin a més llarg termini. En el cas d’accés a Internet la situació és semblant, ja que encara que l’usuari no implica en el procés un tram internacional de telecomunicacions, sí que hi accedeix des de les antenes d’un operador “amfitrió”.
Mentre no s’aprovi la regulació, el millor consell és evitar fer servir el mòbil quan som fora de casa, sobretot per accedir a la xarxa de dades. Si hem de fer trucades convé usar trams horaris nocturns o de cap de setmana, o bé utilitzar des d’una connexió fixa Wi-Fi d’un bar o un hotel algun programa de veu per Internet (voIP) com Skype. La connexió Wi-Fi també es pot utilitzar per a navegar, per la qual cosa és important escollir allotjaments que n’ofereixin. Com a mesura de precaució i per minimitzar el “cop” de la factura es pot desactivar en el telèfon l’ús de xarxes 3G mentre som a l’estranger.