Anem a la platja... de forma ecològica
No hi ha cap dubte: Espanya té un gran atractiu turístic gràcies a les seves 3.000 platges. Espais naturals la conservació dels quals depèn en gran part del comportament dels seus visitants. Per això, com més ecològics siguin els hàbits dels ciutadans, millor. A aquest efecte es poden seguir diversos consells que contribuiran a reduir el seu impacte ambiental perquè no ho oblidem: està a les mans de tothom la conservació i la millora de les platges.
El desplaçament a la platja es pot fer amb el mínim impacte ambiental possible. Si és un viatge llarg el transport públic és la millor opció. És freqüent que a l’estiu es reforcin les línies d’autobús, tren o metro que arriben fins a les zones de platja. Ara bé, si s’ha d’utilitzar el vehicle privat, hi ha diversos consells per a reduir-ne l’efecte contaminant i, de pas, estalviar diners: aprofitar al màxim la capacitat del vehicle (es pot compartir amb altres persones), reduir la velocitat, no abusar de l’aire condicionat, etc. En qualsevol cas, entre totes les combinacions possibles la millor opció és residir o estiuejar prop de la platja per poder arribar-hi a peu o amb bicicleta.
Una vegada al lloc de destinació, el canvi de mentalitat és essencial: en un espai obert tan gran com la platja i el mar la capacitat d’una persona per a fer-ho tot malbé pot semblar insignificant, però no és així. Aquestes àrees sensibles poden resultar danyades i convertir-se en grans abocadors si no es cuiden i protegeixen. A les seves pròpies cases, els consumidors poden dur a terme una gran quantitat d’accions per a evitar la degradació de mars i oceans i les zones costaneres. La pràctica de les tres erres (reduir, reutilitzar i reciclar) per part dels consumidors és determinant per a reduir la quantitat de residus que poden acabar al mar. D’altra banda, l’ús de productes ecològics o que utilitzin menys fertilitzants limitarà el seu impacte en el medi ambient. Per exemple: és possible substituir les bosses de plàstic convencionals per d’altres de biodegradables o reutilitzables, i es tracta de fer-ho no tan sols el dia que es va a la platja, sinó d’incorporar-ne l’ús en la rutina diària. A més, els consumidors que visquin en zones costaneres poden ser part activa de la conservació i protecció dels ecosistemes marins i la col.laboració amb les ONG conservacionistes ajudarà els seus responsables a emprendre accions més destacades.
Davant d’un dia complet de platja, que per descomptat inclou menjar sobre la tovallola o la gandula, és recomanable utilitzar el clàssic cistell de vímet de pícnic, un cabàs o una bossa de roba, on podrem portar els utensilis necessaris, sempre reutilitzables, mai d’un sol ús. Convé tenir en compte que encara que el vidre es pot reciclar, la platja no és la millor opció per fer-ho perquè si es trenca pot ser perillós per a les altres persones, que solen anar descalces.
Pel que fa al menjar, es pot dur en carmanyoles o en envasos específics reutilitzables per a aliments, i la beguda es pot transportar en termos o ampolles d’alumini. Els envasos de plàstic, tant les ampolles com les bosses, tenen un gran impacte ambiental, i per això cal evitar-ne l’ús, sobretot a la platja. Els mars acumulen cada vegada més residus plàstics que triguen centenars d’anys a degradar-se i són ingerits per diverses espècies animals a qui danyen el cos o fins i tot causen la mort.
Les deixalles produïdes durant la jornada requereixen un tractament respectuós amb l’entorn. A la platja, el gest de separar per a reciclar és una altra acció bàsica. Algunes platges disposen de contenidors específics, però si no n’hi ha o es tenen dubtes, els residus generats s’han de conservar fins a poder-los reciclar de forma convenient. En aquest cas es poden guardar en bosses biodegradables i ja a casa fer la separació convenient segons la seva naturalesa: restes orgàniques, plàstics, etc. Un altre aspecte que convé recordar és que les platges no són cendrers gegants, de manera que els fumadors hauran de preocupar-se de no llançar les burilles i les cendres a la sorra, i encara menys a l’aigua. El millor consell és no fumar a la platja i si finalment es cau en la temptació, el més apropiat és dipositar les burilles en un cendrer improvisat i, al final de la jornada, portar-les al contenidor. I com que el nombre de persones que gaudeixen de les platges i del sol solen fer-ho escoltant música o la ràdio a través de minúsculs aparells que necessiten piles, és important advertir que les piles són un dels residus més tòxics per al medi ambient, per això el millor consell és guardar-les en la motxilla o en la bossa fins que sigui possible portar-les a reciclar.
Respectar l'entorn
El comportament ecològic i cívic es pot portar a tot arreu, i la platja no és una excepció. Les senyalitzacions i les zones delimitades com a sensibles s’han de respectar. En la majoria de les platges, els animals de companyia estan prohibits per a evitar que els seus excrements acabin a la sorra. Les dutxes no hi són per a malbaratar l’aigua, un bé cada vegada més escàs, sinó per a fer-se un repàs ràpid per treure’s el salnitre de l’aigua del mar. I per descomptat, no s’han de fer servir sabons o xampús, que van directes a la platja i causen un fort impacte. La contaminació acústica en forma de música amb excessius decibels o crits també contribueix a trencar l’equilibri natural i la tranquil.litat de la resta d’usuaris.
Les platges disposen del seu propi ecosistema i tots els seus elements s’han de tractar amb cura. Les dunes protegeixen les platges de l’erosió, les tempestes i les ones, i són la llar de diverses espècies de plantes i animals. Alguns d’aquests éssers estan en perill, com els coralls, i per això no s’han de caure en la temptació de tocar-los, moure’ls o emportar-se’ls de record, i molt menys si són espècies en perill d’extinció.
D’altra banda, són moltes les persones que aprofiten els mesos d’estiu per a fer activitats a l’aire lliure que tenen com a escenari la platja i com a protagonista el vaixell de vela o de rems, les canoes i les planxes de surf, preferibles totes aquestes a les embarcacions de motor o a les sorolloses motos aquàtiques. Finalment, el dia de platja no acaba quan ens netegem la sorra amb la tovallola, ens canviem de roba i ens allunyem de la platja. La jornada s’allarga fins que arribem al lloc de residència, ja sigui un apartament, un hotel o casa nostra, on els consells per a estalviar energia o aigua també s’han d’aplicar. Als hotels no hi ha per què utilitzar tots els sabons cada dia, ni malgastar l’aigua amb llargs banys en nom del “tot inclòs”. En el moment de planificar les vacances també es pot tenir en compte la contractació d’hotels ecològics, aquells que tenen una cura especial amb el medi ambient.
Els ciutadans també poden ser actius en la protecció i la millora de les platges. Si hi ha algun aspecte de cura mediambiental que falta o es pot millorar, es pot acudir als responsables locals per comunicar-los-ho. La posada a punt d’una platja és un treball laboriós però necessari a l’estiu, i convé observar si es fa de forma adequada. També es pot sol.licitar a les institucions que assumeixin els requisits necessaris per a aconseguir algun certificat de qualitat de les platges, com la bandera blava, les normes de qualitat ISO 9001 i 14001, la Q de Qualitat o el sistema de gestió EMAS.
En algunes platges també hi ha programes d’educació ambiental en els quals es pot participar, com la recollida de residus o la recuperació d’espècies en perill. Els consumidors també poden evitar i denunciar urbanitzacions o edificacions que incompleixin la normativa mediambiental. Diversos informes alerten sobre el nivell de degradació d’algunes zones de la costa espanyola.
/imgs/20110701/medioambiente5.jpg
Desplaçaments. Si es resideix en una localitat costanera, la forma més verda d’apropar-se a la platja és fer-ho a peu o amb bicicleta. Quan les circumstàncies ho impedeixin, el més respectuós amb l’entorn és anar-hi en transport públic.- Hotels. No n’hi ha molts, però els hotels ecològics que es poden trobar ofereixen una estada en harmonia amb l’entorn natural i una alimentació ecològica saludable. No obstant això, alguns establiments autodenominats “ecohotels” no compleixen els requisits principals. Els ciutadans han d’assessorar-se i exigir tota la informació necessària, com ara un certificat ecològic.
- Menjar. Si la jornada de platja inclou dinar o berenar amb els peus en la sorra, es recomana portar els aliments en un cabàs o en una bossa reutilitzable. I, per descomptat, res de coberts o gots d’un sol ús; per a cuidar el medi ambient el més recomanable és recórrer a carmanyoles o a envasos específics reutilitzables.
- Escombraries. A casa i a la platja, el gest de separar les deixalles per a reciclar és una altra acció bàsica en tots dos llocs. Algunes platges disposen de contenidors específics, però si no n’hi ha o es tenen dubtes, els residus generats s’han de conservar fins a poder reciclar-los de forma convenient
- Esport. Si les jornades de platja s’aprofiten per a practicar esports, convé saber que els menys nocius per a l’entorn són els que no requereixen embarcacions de motor, com les canoes, els caiacs, les planxes de surf…