Contra la calor, com hem de parar el cop?
Cel ras, temps lliure, jornades de platja, excursions i calor. No es tracta de l’anunci d’un viatge sinó dels principals reclams pels quals molta gent espera que arribi l’estiu. És clar que són pocs els que hi veuen al darrere el perill que amaga algun d’aquests, com ara la calor. Tot i que algunes persones es declaren més amigues de la calor que no del fred i demostren la seva militància amb sessions maratonianes sota el sol, el cos humà no està preparat per a suportar la calor asfixiant. Les altes temperatures que es registren durant l’estiu i, especialment, quan s’originen ones de calor, poden produir el temut cop de calor, un quadre que arriba a ser greu i mortal si no s’actua amb celeritat. Per això, convé tenir en compte una sèrie de precaucions per a evitar posar en perill la nostra salut i el nostre benestar, i abans de res no deixar-se el sentit comú a casa. Buscar l’ombra, beure amb freqüència, refrescar-se, ventar-se i evitar sortir al carrer en les hores centrals del dia semblen mesures lògiques que tota la població hauria d’aplicar quan el sol i la calor piquen. Però, per desgràcia, els casos de cop de calor que es registren cada estiu demostren que el sentit comú brilla per la seva absència i que, per a prevenir-ho, la població encara ha de passar de la teoria a la pràctica.
La calor suau resulta agradable, però en excés pot arribar a produir problemes seriosos com el cop de calor. Aquest fenomen s’origina quan els mecanismes de regulació del cos fallen i la temperatura corporal puja per sobre dels 40 graus. L’organisme humà funciona a uns 37 graus de temperatura i és bastant sensible a les variacions de les temperatures externes, sobretot de les més caloroses. Per a fer-ho, disposa de mecanismes que regulen la seva temperatura, com la suor, i que distribueixen la calor per la sang i l’expulsen cap a l’exterior. Quan se sofreix un cop de calor, tots aquests mecanismes deixen de funcionar, puja la temperatura corporal i es perden abundants líquids corporals. Tot això eleva les probabilitats de patir danys neurològics i, fins i tot, de morir.
No hi ha una temperatura concreta per la qual s’origina el cop de calor. Ha de ser alta, però varia segons la fragilitat de cada individu i de la localització geogràfica. Cal tenir en compte que els seus efectes es poden observar durant els tres primers dies i fins a una setmana després del cop de calor. És més probable que les persones el pateixin durant el començament de l’estiu i no cap al final, a causa que, segons diferents estudis, el cos encara no s’ha aclimatat a la calor. Els principals símptomes que delaten que la calor ens ha colpejat són els següents:
- Augment important de la temperatura corporal (39ºC o més).
- Pell envermellida, calenta i sense suor.
- Augment de les pulsacions o de la freqüència cardíaca.
- Mal de cap agut.
- Pèrdues de memòria.
- Pèrdua de coneixement.
El cop de calor, com indica la seva denominació, ataca les víctimes de forma inesperada, ja que els símptomes poden aparèixer de sobte. Les persones més vulnerables són els menors de sis anys i els més grans de 65. En tots dos casos els seus mecanismes de regulació de temperatura corporal no funcionen bé, suen menys i suporten pitjor la calor. Els malalts crònics o amb altres patologies prèvies, com les mentals, les respiratòries i, sobretot, les cardiovasculars, tenen un risc més alt de patir aquests episodis ja que la calor eleva el risc d’infart. Les persones amb alguna discapacitat psíquica o física i les que prenen medicació amb capacitat per interferir en la regulació de la temperatura corporal també hi són més vulnerables. Tres són els grups de fàrmacs que poden interaccionar amb les altes temperatures: els que agreugen l’esgotament i la deshidratació (diürètics, antiinflamatoris no esteroïdals, antihipertensius, fàrmacs per a la insuficiència cardíaca, antidiabètics orals, antimigranyosos, sals de liti i hormones tiroïdals); els que eleven la temperatura corporal (neurolèptics i antidepressius); i els que empitjoren de forma indirecta els efectes de la calor pequè redueixen la capacitat de reacció de l’organisme (somnífers, ansiolítics i antihipertensius).
Hi ha un altre gran col.lectiu de persones més vulnerables: els turistes. Els qui viatgen d’unes àrees geogràfiques fredes a unes altres de més càlides són més sensibles a patir un cop de calor. I és que cada persona està adaptada al seu propi clima i, quan surt dels rangs de temperatura acostumats, és més sensible a l’efecte de la calor.
Prevenció: aplicar el sentit comú
La prevenció és la millor arma per a combatre les altes temperatures. Quan es noten els seus símptomes, pot ser massa tard. Els plans preventius, dirigits a la població per part de les autoritats sanitàries, proposen mesures a l’abast de qualsevol persona.
- A casa: controlar la temperatura. Durant les hores de sol, s’han d’abaixar les persianes de les finestres i, durant la nit, obrir-les per a refrescar la casa. S’aconsella romandre a les habitacions més fresques i recórrer a algun tipus de climatització, com els ventiladors o l’aire condicionat.
- Al carrer: evitar el sol directe, cobrir-se el cap amb gorres i barrets, caminar per l’ombra, estar-se sota un para-sol a la platja i descansar en llocs frescos de la via pública o en llocs tancats que estiguin climatitzats. És important portar aigua i beure sovint, igual com remullar-se una mica la cara i, fins i tot, la roba, que ha de ser lleugera (com la de cotó), de colors clars i ampla.
- De viatge: és crucial evitar desplaçar-se durant les hores de més sol. Si no és possible, cal seguir al peu de la lletra les recomanacions anteriors i més si es viatja amb nens.
Amb els altres: vigilem les persones que viuen soles, visitem-les una vegada al dia, ajudem-les a seguir els consells per a combatre la calor (sobretot si són gent gran) i, si prenen medicació, revisem-la amb el metge per si pot influir en la termoregulació. En aquest cas, caldrà ajustar-la o canviar-la.
- En la farmaciola: els fàrmacs s’han de guardar en un lloc de la casa a resguard de l’exposició directa del sol i de les altes temperatures. La calor pot afectar la seva qualitat i provocar alteracions en les seves propietats. Per això, quan s’adquireix un fàrmac per primera vegada és crucial llegir el prospecte per a saber a quina temperatura s’ha de conservar. De fet, per a assegurar-ne l’estabilitat i l’efectivitat, hi ha alguns medicaments que exigeixen refrigeració.
- Els dies de més calor, allunyar-se del sol i refrescar-se sovint amb dutxes freqüents i ràpides i tovalloles mullades amb aigua.
- Estar-se el màxim temps possible en llocs frescos, a l’ombra i climatitzats. Si no es té aire condicionat o ventilador, intentar passar almenys dues hores al dia en llocs on sí que n’hi hagi, com ara grans magatzems, biblioteques o cinemes.
- Anticipar-se a la set: beure aigua abundant i sucs de fruita, fins i tot sense tenir set, i fer que els nens i els ancians també beguin.
- No prendre begudes alcohòliques.
- Evitar els menjars molt calents i calòrics.
- Reduir l’activitat física al migdia, que és quan fa més calor.
- Evitar fer esforços físics i activitats molt intenses en les hores de més calor.
- Vestir-se amb roba clara, lleugera i de cotó perquè deixi transpirar.
- Mantenir les medicines en un lloc fresc, perquè la calor pot alterar-ne la composició i els efectes.
Font: Xavier Basagaña, del CREAL, pla POCS del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya i el Ministeri de Sanitat, Política Social i Consum