Un caramel esculpit al cor del Pirineus
Comença l’estiu al Parc Nacional d’Ordesa i Mont Perdut. Amb la primera claror del dia, la figura daurada d’un trencalòs sotja els cims de Las Tres Sorores, massís emblemàtic del parc. Mentrestant, mil metres per sota, un grup d’isards es treu la mandra entre taques de pi negre i mantells de vistós rododendre. Al fons de la vall, el corrent del riu Arazas es desploma en la mítica cascada de la Cua de Cavall, que espera l’arribada de muntanyencs avesats i excursionistes.
Les expedicions del botànic i geòleg francès Ramond de Carbonnières, que va trepitjar per primera vegada el cim del Mont Perdut el 1802, el treball divulgador del fotògraf i escriptor Lucien Briet i les aventures d’altres pirineistes van contribuir que el 1918 la vall d’Ordesa fos declarada Parc Nacional. És el segon més longeu d’Espanya, després dels Pics d’Europa, i va ser ampliat el 1982 fins a les 15.608 hectàrees que avui conformen el massís del Mont Perdut i les valls d’Ordesa, Pineta, Escuaín i Anyiscle.
La millor presa de contacte amb el parc d’Osca té lloc al centre de visitants de Torla. El repte, la saviesa i la força que representen les muntanyes es deixen sentir en la combinació de panells informatius, maquetes i peces audiovisuals que són a disposició del públic. Aquest punt d’informació i exposició permanent recull aspectes de la flora, la fauna, la geologia, l’etnografia i fins i tot la mandíbula fòssil d’un cocodril que va habitar a Ordesa fa 57 milions d’anys.
Unes quantes desenes de rutes senyalitzades solquen tots els vessants del Parc Nacional. Cal anar a la muntanya en companyia, sense por però sempre amb precaució i amb l’experiència i la forma física que exigeix l’itinerari que es vulgui seguir. La roba i l’equip han de ser els adequats, ja que pot variar el temps i la temperatura durant la marxa, i sempre cal consultar els comunicats meteorològics que proporciona el personal del Parc. Als punts de partida hi ha cartells amb consells, la normativa vigent i les característiques i la durada aproximada de cada ruta. El recorregut més transitat d’Ordesa és el que condueix fins a la fotogènica cascada de la Cua de Cavall. El trajecte salva un desnivell de 550 metres. La senda travessa un espès bosc mixt i descobreix al seu pas les cascades d’Arripas, La Cova i L’Estret. Superat el desnivell s’accedeix al circ de Soaso, un immens bol entapissat d’herba on es forma el salt d’aigua més fotografiat del Parc.
Els més preparats poden agafar, des de la praderia d’Ordesa, l’exigent senda dels Caçadors. La pujada salva un desnivell positiu de 650 metres en una mica més d’una hora i mitja i va traçant un scalextric per la fageda fins a arribar als dominis del pi negre (Pinus uncinata), un autèntic equilibrista dels rocams que creix a partir dels 1.600 metres d’altitud i que pastura acompanyat de rododendres. Durant l’ascens fascina el circ de Cotatuero esquinçat per la interminable cascada i les vistes, cada vegada més llunyanes, de l’aparcament i la praderia. Al capdamunt espera el mirador de Calcilarruego, un amfiteatre de vertigen amb vista frontal al Racón, el Galliner i la Faixa de les Flors. Amb les reserves d’oxigen restablertes, es planeja a continuació per la Faixa de Pelay, un cinturó sota la serra de Las Cutas des d’on s’obté una vista gairebé aèria de la vall d’Ordesa. Un enquadrament privilegiat del solc que deixa el riu Arazas entre els faigs, del circ de Soaso, la serra Custòdia i les figures dominants de Las Tres Sorores.