Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

: Un caramel esculpit al cor del Pirineus

Comença l’estiu al Parc Nacional d’Ordesa i Mont Perdut. Amb la primera claror del dia, la figura daurada d’un trencalòs sotja els cims de Las Tres Sorores, massís emblemàtic del parc. Mentrestant, mil metres per sota, un grup d’isards es treu la mandra entre taques de pi negre i mantells de vistós rododendre. Al fons de la vall, el corrent del riu Arazas es desploma en la mítica cascada de la Cua de Cavall, que espera l’arribada de muntanyencs avesats i excursionistes.

/imgs/20110701/escalada1.jpg Circo de Soaso y las Tres Sorores: Cilindro, Monte Perdido y Soum de Ramond o Pico Añisclo (de izquierda a derecha) desde la Faja de Pelay. Ruben García Blázquez

Escalada al centenari

Les expedicions del botànic i geòleg francès Ramond de Carbonnières, que va trepitjar per primera vegada el cim del Mont Perdut el 1802, el treball divulgador del fotògraf i escriptor Lucien Briet i les aventures d’altres pirineistes van contribuir que el 1918 la vall d’Ordesa fos declarada Parc Nacional. És el segon més longeu d’Espanya, després dels Pics d’Europa, i va ser ampliat el 1982 fins a les 15.608 hectàrees que avui conformen el massís del Mont Perdut i les valls d’Ordesa, Pineta, Escuaín i Anyiscle.

/imgs/20110701/escalada2.jpgÚltimas luces sobre la cima de Monte Perdido (3.348 metros) desde el refugio de Góriz. Ruben García Blázquez
/imgs/20110701/escalada3.jpgPunta y paredes de Mondarruego desde Torla Ruben. García Blázquez

Conèixer i sentir la muntanya

La millor presa de contacte amb el parc d’Osca té lloc al centre de visitants de Torla. El repte, la saviesa i la força que representen les muntanyes es deixen sentir en la combinació de panells informatius, maquetes i peces audiovisuals que són a disposició del públic. Aquest punt d’informació i exposició permanent recull aspectes de la flora, la fauna, la geologia, l’etnografia i fins i tot la mandíbula fòssil d’un cocodril que va habitar a Ordesa fa 57 milions d’anys.

/imgs/20110701/escalada4.jpgEl Gallinero sobre un tupido bosque mixto desde la pradera de Ordesa. García Blázquez
/imgs/20110701/escalada5.jpgCentro de Visitantes de Torla. Panel introductorio al espacio “La vitalidad”. García Blázquez
/imgs/20110701/escalada6.jpgPantalla de proyección y detalle del diván “Sensaciones”. García Blázquez
/imgs/20110701/escalada7.jpgPantallas cilíndricas y escultura de cuerda. García Blázquez
/imgs/20110701/escalada8.jpgCarteles informativos en la pradera de Ordesa. García Blázquez

Sense por però amb precaució

Unes quantes desenes de rutes senyalitzades solquen tots els vessants del Parc Nacional. Cal anar a la muntanya en companyia, sense por però sempre amb precaució i amb l’experiència i la forma física que exigeix l’itinerari que es vulgui seguir. La roba i l’equip han de ser els adequats, ja que pot variar el temps i la temperatura durant la marxa, i sempre cal consultar els comunicats meteorològics que proporciona el personal del Parc. Als punts de partida hi ha cartells amb consells, la normativa vigent i les característiques i la durada aproximada de cada ruta. El recorregut més transitat d’Ordesa és el que condueix fins a la fotogènica cascada de la Cua de Cavall. El trajecte salva un desnivell de 550 metres. La senda travessa un espès bosc mixt i descobreix al seu pas les cascades d’Arripas, La Cova i L’Estret. Superat el desnivell s’accedeix al circ de Soaso, un immens bol entapissat d’herba on es forma el salt d’aigua més fotografiat del Parc.

/imgs/20110701/escalada9.jpgRío Arazas a contraluz desde las cercanías de la pradera (izquierda) y vista desde la Faja de Pelay (derecha). García Blázquez
/imgs/20110701/escalada10.jpgHojas de haya (Fagus sylvatica). García Blázquez
/imgs/20110701/escalada11.jpgHayedo. García Blázquez
/imgs/20110701/escalada12.jpgCalzadas de la Cueva (izquierda) y del Estrecho (derecha). García Blázquez
/imgs/20110701/escalada13.jpgCascada “Cola de Caballo”. García Blázquez
/imgs/20110701/escalada14.jpgEsqueleto de pino negro (Pinus uncinata), y Cascada de Cotatuero desde la Senda de los Cazadores. García Blázquez

Una senda cap al cel d’Ordesa

Els més preparats poden agafar, des de la praderia d’Ordesa, l’exigent senda dels Caçadors. La pujada salva un desnivell positiu de 650 metres en una mica més d’una hora i mitja i va traçant un scalextric per la fageda fins a arribar als dominis del pi negre (Pinus uncinata), un autèntic equilibrista dels rocams que creix a partir dels 1.600 metres d’altitud i que pastura acompanyat de rododendres. Durant l’ascens fascina el circ de Cotatuero esquinçat per la interminable cascada i les vistes, cada vegada més llunyanes, de l’aparcament i la praderia. Al capdamunt espera el mirador de Calcilarruego, un amfiteatre de vertigen amb vista frontal al Racón, el Galliner i la Faixa de les Flors. Amb les reserves d’oxigen restablertes, es planeja a continuació per la Faixa de Pelay, un cinturó sota la serra de Las Cutas des d’on s’obté una vista gairebé aèria de la vall d’Ordesa. Un enquadrament privilegiat del solc que deixa el riu Arazas entre els faigs, del circ de Soaso, la serra Custòdia i les figures dominants de Las Tres Sorores.

/imgs/20110701/escalada15.jpgMirador de Calcilarruego con vistas al Gallinero y la Faja de las Flores. Bajo las nubes, a la izquierda el Casco, en el centro el pico Descargador y a la derecha La Torre. García Blázquez
/imgs/20110701/escalada16.jpgPino negro (Pinus uncinata) desde la Faja de Pelay. Al fondo el Pico de Otal y la Sierra de la Tendeñera. García Blázquez
/imgs/20110701/escalada17.jpgSierra de las Cutas sobre la Faja de Pelay. García Blázquez
/imgs/20110701/escalada18.jpgRododendro (Rhododendron ferrugineum). Arbusto perenne de alta montaña que florece en verano. García Blázquez
/imgs/20110701/escalada19.jpgQuebrantahuesos (Gypaetus barbatus). Rapaz osteófaga con una envergadura media de 2,5 metros. E. Viñuales, cedida por el Gobierno de Aragón

Paginació dins d’aquest contingut

  •  No hi ha cap pàgina anterior
  • Ets a la pàgina: [Pág. 1 de 1]

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions