Enfrontar-se al mareig sense donar-hi més voltes
El mareig no comença al cotxe, en un port o a l’avió. Els qui sofreixen aquest trastorn saben que les primeres molèsties traduïdes en angoixa i malestar generalitzat es pateixen a casa, durant la preparació de la maleta o en el trajecte que els porta fins a la parada de l’autobús. No obstant això, viatjar sense que el cap faci voltes i se sentin nàusees és possible si s’apliquen mesures preventives i consells mèdics molt senzills.
El viatge més plaent es pot traduir en una tortura si el viatger es mareja, el paisatge s’emboira i a l’estómac es “fa un nus” fins que la debilitat i les nàusees acaben en un vòmit. Aquesta indisposició típica associada al fet de viatjar en cotxe o en un altre mitjà de transport, o bé a muntar en una atracció que fa voltes, s’anomena tècnicament cinetosi -de moviment-, mentre que el terme popular “mareig” significa etimològicament “malestar de mar”.
És un trastorn originat per la sobreestimulació externa de l’òrgan de l’equilibri que es troba a l’orella interna. El mecanisme que el provoca és complex i la varietat dels símptomes que pateix la persona marejada (suor freda, mal de cap, sensació rotatòria, d’estómac regirat i nàusees que poden provocar el vòmit) s’expliquen pel sistema nerviós que controla tant l’estómac com les reaccions davant de l’estrès.
El mareig típic dels viatges no està associat a símptomes de gravetat ni a alteracions de les constants vitals. No obstant això, si apareixen palpitacions del cor, pèrdues de coneixement, febre molt alta o baixades o pujades de tensió, és senyal que passa alguna cosa greu.
La sensació de cinetosi és subjectiva i variable segons cada persona: hi ha qui es mareja quan obre la porta del cotxe i d’altres que no es maregen ni en les atraccions més imponents. Amb el dolor passa el mateix: algunes persones el suporten molt bé i d’altres molt poc. Els més propensos a aquesta indisposició registren una sensibilitat especial davant del moviment, els seus ulls s’han d’acostumar a la visió en moviment i les orelles i el cervell els són més sensibles als estímuls de sobreexcitació. El grup per edat més afectat per aquest trastorn és el dels nens, ja que el seu organisme és més immadur i han d’habituar-se als viatges. El segon grup que més pateix els mareigs és el format per les persones grans que tenen problemes cervicals, seguit dels qui prenen alguns medicaments com els antihipertensius i els analgèsics d’acció molt potent, l’efecte secundari dels quals és el mareig o la sensació de tenir el cap “atordit”.
Però, sens dubte, un dels factors que més influeixen a l’hora de marejar-se és l’estat emocional i l’ansietat que sent la persona propensa des que comença a fer les maletes perquè pensa que passarà una mala estona durant el viatge. Per això, els experts recomanen canalitzar aquest sentiment i procurar tranquil.litzar-se abans d’emprendre el viatge.
/imgs/20110701/salud4.jpg
Una vegada que comencen els símptomes típics del mareig, les pautes més indicades passen per aturar el cotxe o aprofitar l’estona de descans de l’autobús, baixar-ne i estirar-se una estona en un lloc fresc i de costat, sobretot si l’afectat és un nen, per afavorir el vòmit. Mentre el marejat es restableix, es poden aplicar draps freds o subministrar-li begudes fresques. I, una vegada que recobri les forces per incorporar-se, ha de fer-ho sense aixecar-se de cop.- Si durant el recés per atendre’l sent moltes ganes de vomitar, és preferible que ho faci. Després de vomitar, es recomana que prengui un líquid ensucrat, com una camamilla, una beguda de cola o una altra que estigui freda i sigui lleument dolça, com les begudes isotòniques, que contribueixen a restablir el benestar estomacal. Però es desaconsella donar-li sucs per la seva acidesa, ja que després de vomitar no solen venir de gust.
- Després de superar l’afecció, es recomana que la persona afectada es prengui un temps de descans mínim de 15 minuts abans de tornar al vehicle i emprendre de nou el viatge, ja que el temps de recuperació varia en funció de la resposta de cada persona.
- Finalment, les persones amb tendència a marejar-se han de disposar, a la farmaciola de viatge, de la clàssica Biodramina. Aquesta pastilla s’ha de prendre una hora abans de sortir de viatge, després d’haver menjat alguna cosa i, si el viatge és llarg, de nou al cap de sis hores. El seu efecte és sedant i permet a l’afectat dormir durant el trajecte i evitar la indisposició.
Una solució per a cada mitjà de transport
A continuació es descriuen una sèrie de recomanacions segons el mitjà de transport triat per a fer el viatge:
- Al cotxe. Si una persona sap que es mareja a l’automòbil, ha de mantenir la vista fixa en un punt llunyà, per sobre de l’horitzó, i mirar el paisatge, a més de deixar la finestreta oberta perquè el vehicle estigui ben ventilat. Una altra opció és posar l’aire condicionat, ja que l’alta temperatura afavoreix la cinetosi. També és important evitar olors fortes com les de gasoil, gasolina i tabac, per la qual cosa no s’ha de fumar dins del cotxe. D’altra banda, les persones susceptibles de marejar-se no han de fer activitats dins del cotxe, com ara llegir. El conductor també ha de fer tots els possibles i conduir suaument, sense frenades, sense agafar les corbes de manera brusca i triant, si és possible, rutes sense revolts.
/imgs/20110701/salud5.jpg
Al vaixell. Anar de creuer no va igual de bé a tots els turistes, encara que els grans bucs solen ser molt estables i pràcticament no es nota el moviment de l’onatge, tret que hi hagi tempesta. Per a evitar l’afecció és aconsellable situar-se al centre del vaixell, on hi ha més estabilitat, i mirar cap a un punt fix de l’horitzó. Si el vaixell és petit i se sap navegar, és més efectiu governar-lo un mateix i fixar la mirada./imgs/20110701/salud6.jpg
A l‘avió. És recomanable asseure’s en un dels seients centrals de l’avió (a l’altura de les dues ales o una mica més endavant), ja que és el punt més estable de l’avió. Cal evitar els seients situats molt enrere o massa endavant, perquè és aquí on es noten més les maniobres de l’avió. Sovint, la indisposició als avions va associada a la fòbia a volar, per la qual cosa l’afectat ha de mentalitzar-se i intentar no angoixar-se./imgs/20110701/salud7.jpg
Al tren. En aquest cas, el passatger ha de buscar un lloc ben ventilat i estable, ja que com més gran sigui el moviment o sotrac a què estigui sotmès, més gran serà el flux d’informació errònia o exagerada que rebrà el seu organisme. Aquesta sobreestimulació descontrola l’òrgan de l’equilibri i fa que una persona es maregi amb més facilitat en qualsevol mitjà de transport.
Els nens, a causa de la immaduresa del seu organisme, tendeixen a marejar-se amb més freqüència. Per ajudar aquests petits viatgers a esquivar el mareig és important col.locar-los d’una manera adequada, en un seient elevat; les cadiretes actuals en què s’han d’asseure obligatòriament al cotxe ja ho permeten.
Situar-los en un seient elevat és important perquè, igual com fan els adults que es maregen, puguin fixar la vista i mirar cap a un punt situat a la part del davant. Una bona idea és la de col.locar al capçal dels seients davanters pantalles de DVD perquè mirin endavant mentre gaudeixen de la seva pel.lícula preferida. En canvi, es desaconsella de forma rotunda que facin altres activitats que els obliguin a moure la mirada d’una banda a l’altra, com ara jugar amb les maquinetes. La situació ideal és que s’adormin durant el viatge, ja que és la forma més efectiva d’evitar-los la indisposició.
- Evitar fer àpats molt pesats i abundants abans d’iniciar el viatge. Convé fer un àpat lleuger i no viatjar amb l’estómac buit.
- Evitar l’excés d’alcohol i el tabac abans de viatjar.
- Mantenir-se ben hidratat, sobretot a l’estiu, amb líquids abundants i ensucrats, ja que les baixades de sucre (hipoglucèmies) poden ser causa de mareig.
- Abans d’iniciar el viatge, no s’han de prendre begudes de cola ni excitants que continguin cafeïna, perquè també afavoreixen l’afecció.
- Després del mareig sí que es poden prendre begudes de cola o líquids dolços, mai sucs, per restablir-se.
- Cal viatjar amb llum i evitar les hores de màxima calor i la nit, ja que es perden les referències visuals, que també afavoreixen el mareig.
- Menjar xiclet resulta beneficiós per a l’orella, on es troba l’òrgan de l’equilibri.
- Planificar el viatge i sortir amb temps amb la finalitat de parar cada dues hores si una persona és propensa al mareig.
- No s’ha de portar roba estreta perquè, davant d’un quadre de mareig, les peces que oprimeixen molesten i incrementen la sensació d’angoixa.
- Intentar tranquil.litzar-se i pensar en altres coses, en comptes de com de malament es viatjarà pel mareig.
Font: Norberto Proupin, de la SEMG, i Paloma Casado, de SEMERGEN