L'alopècia no té gènere
La pèrdua de cabells no és només cosa d’homes. Un nombre creixent de dones també sofreix aquest problema. Les causes són nombroses, encara que se centren en els hàbits de vida propis del segle XXI. Dades recents d’un estudi argentí indiquen que el 30% de les dones més grans de 50 anys pateix calvície com a resultat de l’alteració de les hormones derivades de la menopausa, causes genètiques i el pas dels anys. Entre les més joves, dels 18 als 40 anys, n’afecta el 5%. D’aquestes, el 15% se sotmet a un tractament. La bona notícia és que alguns estudis genètics aporten esperances per a la curació d’aquesta condició, que tantes conseqüències psicològiques i socials comporta.
Els investigadors estableixen l’origen d’aquest trastorn en la pèrdua de protecció estrogènica patida durant la menopausa, que pot arribar a provocar la pèrdua total de la línia frontal de cabells. No en són les úniques causes: també se citen problemes de tiroides, infeccions, estrès, anèmia, excés de cosmètics o tractaments de quimioteràpia.
Des del punt de vista estètic, l’efecte de l’alopècia femenina és diferent a la coroneta i les entrades masculines. En les dones es desenvolupa la calvície “difusa o de corona”: el cabell es reemplaça per un altre cada vegada més fi, que no cobreix del tot el cuir cabellut. Els cabells de la zona frontal es mantenen i, en canvi, cauen o s’afebleixen els cabells de la línia central. En canvi, en les alopècies que cursen amb augment d’andrògens el procés de la malaltia és similar al de l’home.
Com que aquest problema s’ha associat sempre als homes, les dones afectades arrosseguen sovint pèrdues d’autoestima. Els especialistes, però, insisteixen que no cal preocupar-se. Es considera que una cabellera normal pot tenir al voltant de 100.000 cabells, per la qual cosa perdre’n uns quants en pentinar-se no és un inconvenient. El problema arriba quan els cabells nous que surten comencen a ser més fins.
Ara bé, qui s’atreveix a valorar la quantitat i la qualitat dels cabells que cauen a la pica o que es queden a la pinta? Només l’especialista ha d’estudiar aquestes pèrdues per diagnosticar el tipus d’alopècia que se sofreix.
Els motius esmentats fins ara sobre la seva causa no són els únics. Hi ha certs virus, alguns bacteris o agents físicoquímics que poden desembocar en una pèrdua irreparable de cabells. Un treball recent procedent dels Estats Units, “Hair Today, Gone Tomorrow: The Myths and Truths Behind Hair Loss”, informa d’una gran varietat de falsedats sobre l’alopècia. Són nombrosos els mites al voltant d’aquest problema que manquen de base científica.
Segons la investigació, la meitat dels afectats intenten adoptar una dieta saludable com a tractament contra l’alopècia, gairebé les mateixes persones que ho intenten amb vitamines per als cabells o amb xampús o condicionadors per impedir que els cabells es tornin més fins. Sobre aquesta última qüestió els investigadors ho tenen clar i afirmen que res d’això comporta una millora en la recuperació dels cabells. No és el mateix intentar que el cabell torni a créixer que mantenir una bona salut capil.lar.
Una altra de les creences més esteses és que rentar-se els cabells en excés pot provocar que caiguin o la utilitat d’aplicar-se cremes solars en el cuir cabellut. Segons els experts, aquests dos hàbits només milloren la salut dels cabells. Rentar-se els cabells sovint contribueix que els fol.licles es mantinguin sans i utilitzar cremes solars evita cremades en parts molt sensibles com aquesta.
Tipus d'alopècia
L’alopècia androgenètica és la causa de la majoria de casos de calvície femenina, però no l’única. A continuació es detallen els diversos tipus d’aquest trastorn:
/imgs/20100901/salud3.jpg
Alopècia androgenètica. És la produïda per l’actuació dels andrògens, les hormones masculines. El patró d’alopècia femení és diferent al de l’home, i es denomina patró “difús o de corona”. Els cabells de la primera línia es mantenen sempre normals, no hi ha entrades com ocorre en el cas dels homes. En canvi, cauen tots el cabells que poblen la línia central del cuir cabellut, per bé que poques vegades apareix una calvície.- Alopècia areata: Es caracteritza per la pèrdua dels cabells en clapes en una zona o en diverses del cuir cabellut, cabells trencats que es desprenen molt fàcilment. Els factors que estan associats amb el seu desenvolupament són el perfil genètic, la hipersensibilitat caracteritzada per una tendència familiar o l’estrès emocional. L’alopècia areata té un desenvolupament impredictible i, de vegades, el cabell torna a créixer en un període de setmanes, mentre que en altres casos la malaltia progressa i es produeix una pèrdua total de cabells.
- Alopècia difusa (efluvi telogènic): Aquest tipus d’alopècia s’origina quan un gran nombre de fol.licles pilosos entren en la fase de fel.logen (fase de caiguda del cabell) de forma sincronitzada. El resultat sol ser l’aclariment difús dels cabells en el cuir cabellut. La causa es desconeix, però es pot iniciar després d’un esdeveniment o un part estressant. Normalment remet una vegada que han estat eliminades les causes que la van produir.
En el primer cas, la predisposició genètica és la causant de la dolència i és difícil revertir-la. Per contra, en el segon cas, manen altres factors relacionats amb la dieta (falta de nutrients, com ara proteïnes, àcids grassos o ferritina), una malaltia greu o efectes secundaris de certs medicaments. N’hi ha prou d’eliminar la causa primària perquè el cabell torni a créixer.
Tot i això, són moltes les dones que tracten de solucionar el problema per si soles, sense trobar-hi solució. Els tractaments farmacèutics a base de vitamines o cosmètics són els més utilitzats. Cal tenir en compte que hi ha tants tractaments com tipus d’alopècia, de manera que és el dermatòleg qui millor pot assessorar sobre la teràpia més adequada per a cada pacient.
Sovint s’ha relacionat l’alopècia areata amb un tipus d’alopècia androgènica que empitjora amb l’estrès a causa d’un estil de vida frenètic i accelerat. No obstant això, l’alopècia areata afecta prop del 2% de la població, sobretot dones -els qui més busquen tractament- i es desenvolupa a partir d’un conflicte emocional greu: mort d’un familiar, trencaments, problemes econòmics o situacions emotives molt intenses.
La lesió inicial és, en general, un àrea de forma arrodonida o ovoide, sense cabells, mentre que la progressió és molt variable. Unes vegades, les plaques creixen a partir d’un centre i, unes altres, ho fan de forma independent. Com en l’alopècia androgènica, pot donar-se també pèrdua difusa dels cabells.
Un equip d’investigadors del Centre Mèdic de la Universitat de Columbia (Estats Units) ha descobert vuit gens relacionats amb aquest tipus d’alopècia. Els resultats de la investigació, publicats en la revista “Nature”, podrien generar nous tractaments per a aquesta malaltia. Entre tots els gens oposats en destaca un, especialment pel seu potencial en el desenvolupament de la malaltia, l’ULBP3, conegut per actuar com a mecanisme de conducció per a les cèl.lules citotòxiques que poden envair i destruir amb rapidesa un òrgan. Fins fa poc temps es relacionava amb la psoriasis perquè totes dues són malalties inflamatòries on les cèl.lules T ataquen la pell. Si bé s’ha demostrat una certa associació, l’alopècia ha resultat tenir una relació més directa amb malalties com l’artritis reumatoide, la malaltia celíaca i la diabetis de tipus 1.
Tornar a lluir una bona cabellera es pot aconseguir si se segueix un tractament adequat, dirigit per dermatòlegs. Per a aconseguir-ho és imprescindible que es faci un diagnòstic correcte del tipus de problema capil.lar que presenta la pacient per poder proporcionar-li un tractament adequat. També cal elaborar un historial i una exploració completa. Aquest tractament mèdic dermatològic de les alopècies androgenètiques en la dona se sol basar en:
- Higiene capil.lar personalitzada per a cada tipus de problema. Ajuda a corregir les disfuncions del cuir cabellut i a restablir el funcionament correcte de la papil.la dèrmica.
- Minoxidil. Es tracta d’un fàrmac d’aplicació tòpica, que només s’ha d’utilitzar sota la prescripció d’un dermatòleg.
- Progestàgens antiandrògens: Sota control mèdic i ginecològic, es poden prendre combinats amb estrògens, frenen l’acció perifèrica de la testosterona a nivell fol.licular, milloren la qualitat dels cabells i disminueixen la seborrea.
- Vitamines, minerals i aminoàcids. Indicats com a suplement quan se sospita dèficit d’alguna substància nutritiva necessària per al metabolisme capil.lar.
Però, a més, la clau per a evitar la caiguda dels cabells és la prevenció. És important consultar un dermatòleg al primer símptoma, ja que ell farà una anàlisi minuciosa dels cabells i del cuir cabellut per esbrinar les causes i “atacar l’arrel del problema”, un estudi que inclourà el tipus i la durada de la caiguda dels cabells, indicacions sobre les malalties generals, la ingestió de medicaments i els antecedents familiars.