Reciclar oli usat: per què i com
L’oli domèstic usat es pot reciclar i és una acció senzilla que afavoreix el medi ambient per partida doble. A més d’evitar que contamini els rius i els sòls o que perjudiqui les canonades, s’aprofita per a crear diversos productes ecològics, com biodièsel o sabons. Tot i que encara queda un llarg camí per recórrer, cada vegada més municipis a Espanya posen en marxa algun sistema de recollida de l’oli usat per al seu reciclatge posterior. Les possibilitats són diverses i, en alguns casos, originals, com quan es combina ecologisme, esperit empresarial i solidaritat. Els consumidors són essencials, tant per reciclar com perquè s’implantin als seus municipis aquests sistemes.
Llançar l’oli domèstic usat per la pica causa un efecte negatiu en el medi ambient. A Espanya, s’estima que dos terços d’aquest residu acaba als embornals, de manera que ocasiona diversos perjudicis: embossos a les canonades, treball extra per a les plantes de tractament d’aigües residuals, augment de plagues urbanes, etc. S’estima que cada consumidor genera a l’any uns quatre litres d’oli domèstic usat. En total, Espanya mou uns 180 milions de litres d’oli vegetal usat anuals.
Si aquest residu arriba als rius, es forma una pel.lícula superficial que afecta l’intercanvi d’oxigen i perjudica els éssers vius de l’ecosistema. Els càlculs apunten que un litre d’oli pot contaminar mil litres d’aigua.
L’oli industrial, com ara el que s’utilitza en la maquinària pesada o en els automòbils, té encara pitjors conseqüències: dos litres són capaços de contaminar l’aigua d’una piscina olímpica o la superfície de dos camps de futbol. El seu contingut elevat en metalls pesants i la baixa biodegradabilitat el converteixen en una amenaça per als sòls, que poden perdre la fertilitat, i per a les aigües, tant superficials com subterrànies, on pot perdurar fins a 15 anys.
Aquesta contaminació es pot evitar amb el reciclatge, una pràctica ecològica que en el cas de l’oli usat té moltes possibilitats i beneficis. Per cada litre d’aquest residu es pot aconseguir un litre d’un biocombustible per a motors dièsel. L’avantatge és doble: s’evita l’impacte que té en la naturalesa i es crea una alternativa per a reduir l’ús dels combustibles fòssils convencionals.
Diversos sistemes permeten fins i tot produir aquest biodièsel a casa, però se n’aconsella l’elaboració en plantes industrials específiques per consumir-lo amb plenes garanties, com les de Montmeló (Barcelona), Alcalá de Henares (Madrid), Rograsa (Mèrida, Badajoz) o Bionor (Berantevilla, Àlaba).
L’oli usat té moltes altres sortides. Indústries tan diverses com la química, la cosmètica o la farmacèutica s’aprofiten d’aquest residu per a elaborar adobs, vernissos, cera, cremes, detergents, sabons, lubrificants, pintures, ciris, etc. En alguns municipis, com a Montgai (Lleida), han posat en marxa un sistema de recollida d’olis usats per a la seva posterior transformació en sabons. No fa gaire anys s’aprofitava a les cases per a elaborar sabó casolà. Avui en dia, els partidaris d’una neteja ecològica a la llar adquireixen aquest tipus de sabons o els fan ells mateixos amb sosa càustica que es pot adquirir en qualsevol drogueria. Això sí, convé fer-ho amb precaució, perquè és una substància molt corrosiva.
Altres municipis han posat en marxa accions ecològiques i solidàries. A la Universitat de Granada es lliura l’oli a dues associacions, Madre Coraje i Avalón, que l’utilitzen per a ajudar persones desfavorides i malalts de sida, respectivament. A Alhama (Granada), l’oli es recull per donar treball a persones en risc d’exclusió.
Alguns municipis utilitzen els serveis d’empreses espanyoles pioneres especialitzades en la recollida i el tractament d’aquest residu. L’ajuntament guipuscoà de Mondragón es basa en el sistema d’eko3r, una empresa creada a la mateixa població que integra tot el procés amb el suport de les noves tecnologies. D’altra banda, els sistemes d’empreses com Addom o Compalsa s’utilitzen en diversos municipis.
En qualsevol cas, la conscienciació dels consumidors és essencial. A més de portar a reciclar l’oli usat, es pot sol.licitar als responsables institucionals que implantin algun sistema de recollida, com els d’altres localitats espanyoles, o que millorin el sistema que ja s’utilitza. Una altra opció és donar suport a iniciatives ciutadanes, com les de l’associació de veïns FABZ de Saragossa.
Com es recicla l'oli usat
Els punts nets són instal.lacions públiques pensades per a dipositar-hi residus domèstics contaminants, com l’oli, o voluminosos, però requereixen l’esforç del consumidor per desplaçar-s’hi, ja que en general n’hi ha pocs i una mica allunyats dels nuclis urbans.
Una opció més propera i pràctica per al consumidor són els contenidors urbans. Alguns municipis, com Logronyo, els situen en uns pocs llocs concrets, com ara grans superfícies comercials. En altres casos, com Bilbao, es col.loquen al costat dels altres contenidors típics de reciclatge. La forma de distingir-los és variada, tant per la forma com pel color. De vegades, s’opta per tons vius com el taronja o el vermell i, altres vegades, s’utilitzen contenidors tipus amb el nom del residu destacat. En algunes poblacions el lliurament es limita a certes hores específiques, com a Villa de Tegueste (Tenerife), però en unes altres, com a Galdames (Biscaia), es pot lliurar a qualsevol hora del dia. Els consumidors l’han de guardar en envasos tancats que poden ser de diversos tipus. En alguns casos, el mateix consumidor ha de posar l’envàs (en general, ampolles de plàstic usades) per portar-ho al contenidor. En altres casos, els responsables del reciclatge lliuren envasos de diverses quantitats a fi d’homogeneïtzar el sistema de recollida.
L’oli que es pot reciclar és el vegetal sobrant de la cuina, de fregides, greixos i rostits, d’aliments enllaunats, llard de porc, o greixos espatllats i caducats. En canvi, no s’ha de dipositar en aquests contenidors l’oli de motor, greixos industrials o olis amb bases de petroli. En aquest cas, la legislació obliga els fabricants a fer-se’n càrrec. Per això, s’ha creat una entitat, Sigaus, que l’any passat va recuperar, segons els seus responsables, 154.775 tones d’aquest residu, un 70% de les quals va servir per a obtenir nous olis.
El procés per convertir l’oli usat en biodièsel no és gaire complicat en teoria: bàsicament consisteix a barrejar-lo amb un alcohol, com el metanol. Per això, diverses iniciatives proposen als consumidors transformar l’oli usat de les seves cuines en biocarburant gratis per als seus vehicles. El conductor escocès Antony Berretti va voler donar exemple que la idea és possible. Amb aquesta finalitat, es va proposar recórrer diversos països europeus, com ara Espanya, amb una furgoneta transformada per ell mateix, de manera que pogués omplir el dipòsit amb els olis vegetals sobrants de restaurants.
Algunes empreses es proposen fins i tot vendre-ho entre els consumidors i fer negoci d’això. Per exemple, la companyia nord-americana Greasecar Vegetable Fuel Systems comercialitza uns lots de conversió amb un preu que oscil.la entre els 500 i els 1.300 euros, i que segons els seus responsables s’amortitza en uns mesos ja que s’obté carburant gratis.
L’empresa britànica Green Fuels es dirigeix també al mercat domèstic amb el seu processador de biodièsel FuelPod2. Amb un preu d’uns 3.000 euros, aquest aparell és capaç de produir, segons els seus responsables, fins a 50 litres de biodièsel al dia a partir de diversos residus oliosos. Les seves dimensions -60 centímetres de diàmetre i 1,40 metres d’altura- estan pensades perquè pugui guardar-se en un soterrani o en un garatge.
No obstant això, alguns experts recorden les limitacions de produir aquest tipus de biodièsel de forma casolana. Encara que aquests sistemes casolans poden funcionar a petita escala, no són capaços de produir un carburant amb la norma EN14214, que especifica com ha de ser el biodièsel i que accepten els fabricants. D’aquesta manera, un biodièsel que no compleixi aquest criteri perdria la garantia en cas d’avaria del vehicle.
Així mateix, alerten que la producció casolana pot ser fins i tot il.legal si no s’assumeixen una sèrie de requisits bastant estrictes de tipus mediambiental (el metanol és un producte perillós) i tributaris (cal declarar la producció, encara que després s’apliqui l’exempció).