Insomni: dies sense nit

Insomni: dies sense nit

/imgs/20110601/salud1.jpg
Els minuts semblen hores i les hores, dies. Així es resumeix l’experiència que cada nit experimenten moltes persones davant el desig, i la necessitat, de dormir i la impossibilitat d’aconseguir-ho. No hi ha solucions màgiques per a agafar el son, no hi ha ovelletes miraculoses ni llibres que aconsegueixin adormir el lector insomne. Reconèixer que es pateix d’insomni i explicar-ho al metge és un pas determinant per a solucionar aquest problema que afecta de forma més nombrosa les persones a partir dels 60 anys, i més encara les dones que els homes. En concret, segons els últims estudis el 6,4% de la població espanyola pateix d’insomni i l’impacte varia en funció del sexe (afecta el 7,8% de les dones i el 4,9% dels homes) i de l’edat (s’ha diagnosticat en el 3,3% dels més joves, enfront del 9,8% dels més grans de 65 anys). Entre els possibles tractaments, els fàrmacs hipnòtics han de ser l’últim recurs, ja que el risc de caure en el malson de la seva dependència és alt. No obstant això, els últims anys s’han desenvolupat medicaments més específics per a aquest trastorn i amb menys efectes secundaris.

Mals hàbits i diferents estats d’ànim

Es considera que una persona pateix d’insomni quan té dificultats per dormir el temps desitjat, en el moment triat i amb la profunditat adequada durant un mes seguit o més i sense que hi hagi una causa evident que ho justifiqui. De vegades, aquest és un símptoma derivat d’un altre problema o malaltia. Entre les circumstàncies que contribueixen a trencar el son destaquen els processos amb dolor i les molèsties derivades de la nictúria o la incontinència, de l’embaràs, de la ingesta de medicaments amb cortisona -amb efectes secundaris potencials sobre l’alteració del somni- o del consum elevat de cafè o de productes amb cafeïna.

Però no només això: els mals hàbits nocturns també passen factura. En alguns casos, els afectats han après a dormir malament. Per això, quan entren a l’habitació per dormir, en comptes de relaxar-se es desvetllen, s’estressen i passen, de manera crònica, les nits amb el son alterat. Aquesta circumstància es converteix en un cercle viciós perillós difícil de superar. El desenvolupament d’activitats al llit, com veure la televisió, sentir la ràdio o sopar-hi contribueix a originar aquest fenomen.

Les persones amb més predisposició a patir d’insomni són les que tenen una naturalesa més reflexiva o les més pensatives, les que donen moltes voltes a les coses, les que s’angoixen amb més facilitat, o les qui pateixen trastorns d’ànim, com depressió o ansietat, durant el dia i ho traslladen a la nit. En les dones, a més, és possible que hi hagi algun factor hormonal desencadenant, ja que moltes afectades han dormit bé tota la vida, però comencen a tenir els primers símptomes d’insomni a partir de la menopausa.

Insomnis de tots els tipus

/imgs/20110601/salud2.jpg
L’insomni no és igual en totes les persones. Per la durada, pot ser agut, sempre que sigui puntual i es manifesti davant d’un episodi d’estrès, dolor o dol que impedeix dormir. Però també crònic, si es manté al llarg del temps. Aquest últim és el que ocasiona més molèsties i el que sol portar els pacients a decidir-se per fer una consulta al metge.

Per la forma de presentar-se pot ser insomni de conciliació, quan costa agafar el son encara que, una vegada que s’aconsegueix, es dorm relativament bé; insomni de manteniment, si es dorm sense problemes, però amb diversos desvetllaments durant la nit; i insomni de finalització, si es produeix al final de la nit i que consisteix a despertar-se de forma precoç, a partir de les quatre o les cinc de la matinada, amb els ulls oberts com dues taronges. No obstant això, cal aclarir que els insomnes poden experimentar diverses combinacions de tots aquests. Una altra classe d’insomni és l’insomni familiar fatal o insomni familiar letal, una malaltia rara, causada per una proteïna priònica que danya les cèl.lules del cervell i que pot afectar diversos membres d’una mateixa família. Se’n coneixen 100 casos en tot el món, dels quals 40 s’han registrat a Espanya i la meitat d’aquests es concentren al País Basc. L’insomni és un dels seus símptomes, com també mantenir la tensió arterial alta o veure al.lucinacions, però no el més important, encara que figuri en la denominació de la malaltia.

El diagnòstic: en primera persona

/imgs/20110601/salud3.jpg
El diagnòstic d’un cas d’insomni es fa a partir de la història clínica, quan l’afectat explica al metge el seu cas en primera persona. Amb aquest sistema de vegades es descobreix que en realitat el pacient té insomni per una mala percepció del propi son. És a dir, que l’afectat diu que dorm malament i que veu passar les hores del rellotge. En canvi, quan es fa un registre de son, es comprova que dorm més del que diu i del que creu. És habitual que no calgui fer cap prova rutinària del son per a establir el diagnòstic.

Altres vegades es descarta l’insomni perquè es detecta un altre trastorn neurològic, com la síndrome de les cames inquietes. Aquesta malaltia impedeix a l’afectat conciliar el son perquè té sensació de malestar i inquietud en les cames, un símptoma que millora caminant. Encara que de bon començament sembli insomni, no ho és. De fet, aquesta síndrome es tracta de forma diferent, amb medicaments dopaminèrgics, semblants als que es fan servir per a tractar la malaltia de Parkinson.

Possibles tractaments

El primer pas per superar l’insomni és identificar-ne la causa (horaris desajustats, pautes de conductes nocturnes inadequades, dolors o prendre medicaments o substàncies amb efectes estimulants). Una vegada que s’han exclòs aquests factors, els passos terapèutics són els següents:

• Canviar d’hàbits : metge i pacient han de repassar les pautes de comportament durant el dia (no solament nocturnes) per corregir els hàbits incorrectes que impedeixin agafar el son. Per exemple, si el pacient fa moltes activitats de dia (com ara tenir dues feines o practicar esport) el metge diagnosticarà que aquest ritme de vida és incompatible amb el fet d’adormir-se en 30 segons. Abans es requereix un temps per relaxar-se.
• Teràpia cognitivoconductual i tècniques de relaxació: per superar l’angoixa que genera no poder descansar i adoptar pautes de conducta prèvies al somni, es recorre a la teràpia cognitivoconductual, per part d’un psicòleg, i també s’ensenyen tècniques de relaxació com el ioga.
• Tractaments hipnòtics: els somnífers han de ser l’últim recurs al qual recórrer en cas d’insomni. La recomanació és que solament es prenguin durant dues o tres setmanes si el pacient no aconsegueix alliberar-se de l’angoixa, i sempre després d’haver fet canvis de conducta previs. El problema és que moltes persones són incapaces d’abandonar-los després. S’estima que el 4% de la població els pren de forma continuada. S’han d’extremar les precaucions quan aquests fàrmacs s’administren a ancians (els més afectats per l’insomni ). Aquestes persones visiten diverses vegades el bany de nit i corren algun perill, ja que poden experimentar dificultats per reaccionar i sofrir caigudes.
• Nous tractaments: els darrers anys han sorgit fàrmacs més específics i amb menys efectes secundaris per combatre l’insomni. Uns d’aquests són els agonistes del receptor de la melatonina, una hormona natural de l’organisme que se secreta de nit i que afavoreix el son. Es recepta principalment quan el pacient pateix depressió, però també és útil per a combatre l’insomni, sovint associat a aquesta malaltia mental.

Els efectes de no dormir

/imgs/20110601/salud4.jpg
Les conseqüències de passar les nits en blanc es fan visibles durant el dia, sobretot, si l’insomni es dilata en el temps sense un tractament. Els afectats ho acusen en la falta de concentració i en la sensació de malestar i de cansament. El cos no descansa i no es troba al 100%. A llarg termini, diversos estudis han demostrat que l’insomni crònic comporta més risc de desenvolupar depressió i de consumir substàncies sedants o alcohol -que també té un efecte sedant- per relaxar-se i dormir. I és que hi ha persones que barregen diverses d’aquestes substàncies per aconseguir-ho, però sofreixen un alt risc de dependència. A més, alguns estudis científics intenten demostrar que les persones insomnes tenen un risc més gran de patir hipertensió.