Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

: Cultiu de roses, el paisatge més impressionista

Incomptables punts de vistosos colors que creixen gràcies a la calor capturada per un llenç de plàstic. Aquest és el paisatge impressionista que dibuixa el cultiu de roses de te, espècie híbrida de les rosàcies d’aroma intensa que regna a les floristeries.

/imgs/20110601/rosas-0.jpgRuben García Blázquez

Cultiu i recol.lecció en hivernacle

El cultiu de roses es fa en un hivernacle. Així s’obté la màxima producció en un espai mínim i sota una temperatura i una humitat controlades. La planta arrela a terra o un en substrat hidropònic durant els primers set o vuit mesos. De cada planta, en poden créixer d’una a sis roses i floreix a l’hivernacle quatre vegades cada any. La recol·lecció té lloc des del començament de la primavera fins al final de la tardor, mentre que l’hivern és l’època idònia per a la poda. Sempre de bon matí o al capvespre, i armat amb unes simples tisores, el productor recorre els passadissos de l’hivernacle i en talla els exemplars més bells. Les roses amb tiges més altes són les més cotitzades. Si la rosa ja està oberta en excés no es podrà aprofitar per a la venda individual o en ram, encara que els seus pètals es poden utilitzar per a fer centres florals.

/imgs/20110601/rosas-1.jpgRuben García Blázquez
/imgs/20110601/rosas-2.jpgRuben García Blázquez
/imgs/20110601/rosas-3.jpgRuben García Blázquez
/imgs/20110601/rosas-4.jpgRuben García Blázquez
/imgs/20110601/rosas-5.jpgRuben García Blázquez

Prevenció i combat de plagues

El cultiu de roses fructifica sempre que hi hagi un control total del pH de la terra, del reg, de la quantitat d’adob i de la temperatura i la humitat, i que a més les plagues no facin acte de presència. Minúsculs insectes alats, l’oïdi (un fong paràsit que asseca la planta i que es combat amb sofre), el sempre protagonista pugó i l’aranya roja -un àcar insaciable solament visible amb una lupa que s’alimenta de saba- són els enemics més comuns de les roses. Per limitar l’aparició de plagues no hi ha millor eina que la prevenció: arrencar les males herbes, col.locar bandes adhesives, etc.

/imgs/20110601/rosas-6.jpgRuben García Blázquez
/imgs/20110601/rosas-7.jpgRuben García Blázquez

De l’hivernacle a casa

Encara que s’importen moltes roses de països com Holanda, Colòmbia o l’Equador, al nostre país també se’n conrea una quantitat considerable que, fins i tot, es poden adquirir al cap d’unes hores de la seva recollida. S’igualen les tiges i es classifiquen i es protegeixen al mateix hivernacle. Tot seguit es transporten fins al magatzem més proper, que les pot vendre a altres distribuïdors o directament a les floristeries de la zona. La gamma de varietats disponible és molt àmplia i els especialistes produeixen amb freqüència híbrids de tonalitats sorprenents.

/imgs/20110601/rosas-8.jpgRuben García Blázquez
/imgs/20110601/rosas-9.jpgRuben García Blázquez
/imgs/20110601/rosas-10.jpgRuben García Blázquez
/imgs/20110601/rosas-11.jpgRuben García Blázquez
/imgs/20110601/rosas-12.jpgRuben García Blázquez
/imgs/20110601/rosas-13.jpgRuben García Blázquez
/imgs/20110601/rosas-14.jpgRuben García Blázquez

Paginació dins d’aquest contingut

  •  No hi ha cap pàgina anterior
  • Ets a la pàgina: [Pág. 1 de 1]

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions