Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.
Alimentació sana : Amanides: alguna cosa més que enciam
Com més acolorida sigui l'amanida, més gran serà la varietat de vitamines i el contingut en antioxidants
Fa temps que les amanides van deixar de ser el plat estrella a l’estiu per convertir-se en un dels més recurrents durant tot l’any. Les noves tendències culinàries i de restauració aposten per la seva innovació, tant en la presentació del plat com en el descobriment de noves mescles amb varietat d’aliments, adobs i salses. Des del punt de vista gastronòmic i de l’equilibri nutritiu, el valor afegit de les amanides s’aconsegueix a partir de la combinació encertada i equilibrada d’ingredients de naturalesa diferent -verdures i hortalisses, fruites, llavors, fruites seques, cereals …-, de colors i de textures i fins i tot de pràctiques culinàries aplicades a alguns dels aliments que conformen el plat. El conjunt té com a resultat amanides saludables amb sabors agradables i colors i textures cridaners, que conviden a degustar-les i a gaudir-ne.
Amanides preparades i llestes per menjar: nou concepte
La tendència cap a un consum més gran d’aliments preparats i llestos per a menjar també té el reflex en les amanides, un dels plats representatius de la dieta mediterrània. El mercat, atent als nous costums i necessitats, ofereix diverses opcions d’amanides. D’una banda hi ha les compostes per varietat d’enciams i altres hortalisses fresques, netes, sense parts no comestibles, trossejades i envasades en atmosferes modificades. Són productes llestos per menjar i s’han de conservar sempre en refrigeració. D’altra banda hi ha les amanides en conserva, esterilitzades i presentades en pot de vidre, llauna o bol. Els ingredients s’envasen en recipients als quals s’afegeix el líquid de cobertura (aigua, oli, vinagre…) i es tanquen hermèticament com a garantia de seguretat alimentària. Els ingredients més comuns en aquestes amanides en conserva són els pèsols, la pastanaga, els pebrots vermells, la ceba i la tonyina, i algunes hi afegeixen blat de moro, olives, espàrrecs i soja. Una manera de millorar-ne l’aportació de vitamines i minerals és combinar-les amb hortalisses de fulla (enciam, escarola o endívies). Si es barregen amb arròs, pasta o llegums s’aconsegueix un plat únic i nutricionalment equilibrat. Com que es tracta d’un producte processat, porta sal com a conservant, aspecte que cal tenir en compte a l’hora d’amanir .
Paginació dins d’aquest contingut
- No hi ha cap pàgina anterior
- Ets a la pàgina: [Pàg.. 1 de 2]
- Ves a la pàgina següent Sabor i sofisticació »