Nou errors que cal evitar a la feina

Nou errors que cal evitar a la feina

/imgs/20150301/TrabajadorCabezazo.jpg

El treball és un bé preuat, més encara en aquesta època en què no abunda. Conservar-lo és prioritari i s’ha de tenir una cura especial amb els errors que es cometen. I és que, encara que és lògic equivocar-se, hi ha errors que, per la seva gravetat, suposen un gran perjudici per a l’empresa o per al prestigi professional. En el món laboral es registren diàriament una sèrie de conductes que, tard o d’hora, comporten que un empleat sigui acomiadat. Segons els experts, aquestes són les més habituals:

1. Excés de perfeccionisme. El perfeccionisme mal entès pot implicar molts problemes a la feina. L’empleat perfeccionista és un professional fanàtic de les normes, i això fa que en molts casos sigui lent i no compleixi les dates de lliurament. Detallista i ordenat en excés, és capaç de no donar per conclosa mai una tasca. No aprecia la llibertat en el treball i, per por de cometre errors, provoca colls d’ampolla al seu departament.
2. Parlar més del compte. En moltes empreses, la prudència, la formalitat i el respecte a les persones continuen sent les grans virtuts de la seva cultura corporativa. Això fa que no hi encaixin aquelles persones amants de les tafaneries i de propagar rumors. A aquest perfil d’empleat, no li preocupa exagerar o mentir. En alguns casos, solen simular lleialtat envers l’empresa, els caps i els companys, però la veritat és que busquen avantatges per utilitzar-los en benefici propi. Tard o d’hora acaben sent rebutjats.
3. Submissió excessiva. L’antiga cultura empresarial de l'”aquí mano jo” ha passat a la història. Les empreses modernes busquen contractar empleats creatius, innovadors i amb iniciativa. Persones que, si no estan d’acord amb les opinions i les directrius dels seus superiors, siguin capaços de qüestionar-les i de plantejar crítiques constructives. Aquestes noves tendències fan que l’antic empleat submís i obedient es quedi cada vegada més fora de joc.
4. Falta d’eficàcia. En una petita o mitjana empresa, resulta més difícil escapolir-se dels treballs en equip. En canvi, en les organitzacions més grans, les tasques i les responsabilitats poden no estar clares i és aquí on la figura del gandul se sol donar amb més freqüència. Ganduleja tot el dia, sense centrar-se en la feina. Això provoca problemes freqüents amb els companys, que han d’assumir el seu treball.
5. Desmotivació indissimulada. Segons els experts en recursos humans, la falta de motivació és una actitud que no passa desapercebuda. A més, limita una carrera professional en molts aspectes: per aconseguir un augment salarial, un ascens, millores en les condicions de treball, etc., els empleats desmotivats es converteixen en primmirats i amargats, es queixen davant del mínim contratemps i creuen que els altres “l’han presa amb ells” o que els seus caps els encarreguen les pitjors feines. En definitiva, es posen al centre de la diana, de cara a futurs acomiadaments.
6. Ambició sense límits. Els experts qualifiquen les persones com a “reactives” (no tenen iniciativa) o “proactives” (aporten idees noves contínuament). L’ideal és el punt mitjà. L’excés de protagonisme, voler acumular tots els mèrits de l’equip i pretendre escalar posicions en l’empresa a costa dels altres són actituds que molt aviat faran que, tant superiors com companys, vegin aquest treballador com un “grimpaire”. Les persones que actuen d’aquesta manera solen trobar-se amb el temps aïllades i sense cap suport dins de l’organització.
7. Treballador individualista. Pel seu comportament en el treball, a aquests empleats se’ls sol col·locar l’etiqueta de “llops solitaris”. Es mostren segurs de si mateixos, fan les coses a la seva manera i s’expressen de forma lliure i desinhibida, són molt crítics, desafien contínuament l’autoritat i treballen malament en equip. Encara que es tracta d’un perfil de treballadors que també acostuma a posseir virtuts importants -els agraden els reptes, són intel.ligents, sincers i molt exigents amb ells mateixos-, la veritat és que no encaixen bé en els grups de treball, cosa que moltes vegades és un obstacle insalvable perquè la seva carrera professional tingui un desenvolupament positiu.
8. Amors d’oficina. És cert que els sentiments són impossibles de controlar, i això fa que les relacions afectives amb companys de feina siguin bastant freqüents. En principi, aquestes situacions no han de ser cap obstacle per a la carrera professional, encara que hi ha casos concrets en què sí que poden plantejar problemes.
9. Absentisme reiterat. Hi ha empleats molt hàbils per buscar excuses i no anar a treballar. Qui practica l’absentisme reiterat pot pensar que amb això obté un avantatge, però a llarg termini, això suposa la seva tomba professional. Hi ha empreses que fins i tot han recorregut als serveis de detectius privats per a acumular proves que justifiquin l’acomiadament objectiu de l’empleat.