Els experts nutricionistes d'EROSKI Consumer responen
La lactosa és un sucre present en la llet i en alguns productes lactis (els formatges curats en tenen molt poca). L’intestí prim produeix un enzim denominat lactasa que trenca la lactosa en glucosa i galactosa, i que passa a la nostra sang. Quan els nivells de lactasa són baixos, es produeix l’anomenada «malabsorció de lactosa», és a dir, que el nostre cos no absorbeix bé la lactosa perquè no s’ha pogut dividir en glucosa i galactosa. Si la «malabsorció de lactosa» és pronunciada, s’anomena intolerància a la lactosa. En aquest cas, la lactosa no digerida es manté en l’intestí més del normal i apareixen símptomes com molèsties abdominals, diarrea, inflor o flatulències. Solen ser símptomes lleus i passatgers, a diferència del que passa amb l’al.lèrgia a la proteïna làctica. Per a diagnosticar aquesta intolerància, el metge farà servir tècniques com el test d’hidrogen (després d’ingerir una beguda amb lactosa s’examina l’alè per a valorar la quantitat d’hidrogen que hi ha). És important saber, en tot cas, que nombrosos casos d’intolerància a la lactosa són transitoris (per trastorns digestius puntuals) i que les persones amb aquesta condició poden tolerar, en molts casos, quantitats moderades de lactis en la seva dieta (per exemple, un got de llet en una dosi única), com assenyala l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària.
El bisfenol A (BPA) és un compost químic utilitzat en la fabricació de cosmètics i també de materials en contacte amb aliments, com ara recipients de plàstic o llaunes de revestiments protectors. Els residus de BPA poden migrar als aliments i a les begudes, i poden ser ingerits pel consumidor en petites quantitats. En diversos mitjans, s’ha postulat que el BPA és capaç de simular el comportament de les hormones, per la qual cosa en teoria podria exercir alteracions del metabolisme o estar relacionat amb malalties com la diabetis i alguns tipus de càncer. El 2006, l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA, en les sigles en anglès) va descartar totes aquestes possibilitats, però uns estudis recents han requerit una nova resposta. Així, el panel d’experts l’EFSA de materials en contacte amb aliments (Panel CEF) ha avaluat en profunditat la seguretat del BPA. El seu dictamen, com va ocórrer en 2006, torna a ser tranquil.litzador: el BPA no presenta riscos per a consumidors, amb independència de l’edat, si hem de jutjar pels nivells actuals d’exposició. Segons l’EFSA farien falta exposicions que superessin en més de cent vegades les actuals perquè es produïssin efectes adversos.
Els beneficis per a la salut associats al consum de cereals integrals (arròs, farina, pa i pasta integrals) van molt més enllà del seu paper conegut en la prevenció de trastorns digestius com el restrenyiment o la diarrea. Les evidències científiques que constaten la capacitat de prevenir malalties dels cereals integrals són aclaparadores. L’última anàlisi sobre aquesta qüestió, publicada en la revista JAMA Internal Medicine, ha revelat que prendre sovint cereals integrals pot disminuir la mortalitat poblacional fins en un 15%. Cada ració diària de cereals integrals (28 grams) es va associar a una disminució de la mortalitat total d’un 5% i de la mortalitat cardiovascular d’un 9%. En l’estudi, també es va constatar que substituir la carn vermella per cereals integrals pot disminuir la mortalitat fins en un 20%. Per tot això, val la pena recordar que la nostra alimentació s’ha de basar en el consum freqüent d’aliments vegetals poc processats. Convé, així mateix, passar a consumir arròs, pa, pasta i farina integrals. El sabor i la textura no s’alteren, però els seus beneficis potencials per a la salut es multipliquen.
Donar bon exemple als nostres fills és fonamental. Així, pretendre que un nen s’alimenti de forma saludable mentre els pares segueixen una dieta desequilibrada és una incoherència que als nens no se’ls escapa i que pot pesar més que qualsevol consell. Diversos estudis han constatat que l’exemple dels pares és una eina molt important per a aconseguir que els nens s’alimentin de forma saludable. Un d’ells, publicat al maig de 2013 en la revista científica American Journal of Clinical Nutrition, va comprovar que el fet que els pares o cuidadors adoptin hàbits alimentaris saludables es pot traduir en una dieta infantil sana. La recerca va constatar que resulta útil encoratjar el nen a menjar de forma sana, però sempre sense fer servir la força, les recompenses o els càstigs. Atès que tant l’alimentació dels adults com la infantil s’allunyen de forma progressiva d’un patró de dieta sana, predicar amb l’exemple es traduirà en beneficis per a pares i fills. Una manera recomanable de transmetre uns bons hàbits és incrementar el nombre d’àpats compartits amb els menors. Les recerques disponibles confirmen que menjar sovint en família s’associa a una millor qualitat de la dieta infantil.