Decisions alimentàries amb impacte
Davant d’un aparador o d’una prestatgeria tota plena de productes alimentaris, el preu final és el factor principal que ens indueix a triar. Tanmateix, el simple gest d’agafar un aliment o un altre aliment no només té conseqüències econòmiques en la nostra butxaca, sinó que també té un cost mediambiental. A continuació, s’explica en quin sentit.
- El problema: Els aliments solen presentar-se en una subcategoria d’envasos, denominada “envasos lleugers”, la característica comuna dels quals és la baixa relació pes/volum. Són ampolles i pots de plàstic, paper film, llaunes i brics, cartró per a begudes o altres envasos mixtos.
A Espanya, es produeixen gairebé dos milions de tones d’envasos lleugers a l’any, dels quals només es recuperen (gràcies al reciclatge) 1,2 milions de tones. Fabricar i reciclar aquests envasos genera moltes emissions, una gran despesa d’energia i matèries primeres, així com la destrucció de terrenys per l’extracció i l’ús de recursos no renovables.
- Les recomanacions: En primer lloc, sempre que sigui possible es recomana reduir el consum de productes envasats. El segon pas és reutilitzar-los (si es pot) i el tercer, dipositar-los en els contenidors apropiats perquè siguin reciclats. Segons dades del MAGRAMA, per cada 2 tones de plàstic reciclat s’estalvia una tona de petroli.
- El problema: Al novembre de 2013, l’informe “Aliments quilomètrics”, elaborat per l’organització Amics de la Terra en col.laboració amb el MAGRAMA, va revelar que l’any 2011 Espanya va gastar 23.000 milions d’euros important aliments d’altres països. Encara que és obvi que és imprescindible importar certs productes, en molts casos es tracta d’aliments que podem produir dins de les nostres fronteres. I l’informe va revelar una cosa més. Les gairebé 25.500 milions de tones d’aliments importats van recórrer una mitjana de 3.827 quilòmetres i això va generar més de quatre milions de tones de CO2.
Triar productes locals ajuda a cuidar la riquesa de l’entorn i contribueix al desenvolupament econòmic, agroalimentari i social de la zona, així com la cura de tradicions culinàries centenàries. També prevé l’enorme cost ambiental que suposen les compres “quilomètriques”, cosa que pot ajudar a lluitar contra el canvi climàtic.
- Les recomanacions: En primer lloc, val la pena evitar comprar sovint aliments exòtics, el consum dels quals respon molt sovint a modes passatgeres (per exemple, “superaliments” com les baies de goji, similars a les panses, de color vermellós i de gust amarg). A més, convé prioritzar els aliments de temporada. Si consumim molts aliments que no corresponen a la temporada en què estem, és probable que provinguin de països on el clima sí que permet el seu cultiu en qualsevol època de l’any. És possible indagar sobre l’origen dels aliments, tant al punt de venda (en el cas d’aliments frescos), com en l’etiqueta. Malgrat això, les etiquetes poden no aportar informació fidedigna perquè, en molts casos, els aliments s’importen de l’estranger, però s’etiqueten a Espanya.
Però hi ha més opcions, tal com indica el blog El Ecocosmopolita en el seu article “Quilòmetres ocults en els nostres aliments”. És possible recórrer a cooperatives de consumidors que compren directament al productor o als serveis de distribució que porten els aliments del camp a casa. També hi ha botigues especialitzades en productes locals i que distribueixen productes propis.
- El problema: El 6 de novembre de 2014, la revista Public Health Nutrition va publicar una recerca titulada “El cost mediambiental de les seleccions proteiques”. En aquest, s’avaluava l’impacte mediambiental de produir un quilo de proteïna comestible a partir de dues fonts proteiques d’origen vegetal (mongetes i ametlles) i tres fonts proteiques d’origen animal (ous, pollastre i carn de boví). La conclusió és que produir un quilo de proteïna comestible a partir de mongetes requereix aproximadament 18 vegades menys terra, 10 vegades menys aigua, 9 vegades menys combustible, 12 vegades menys fertilitzants i 10 vegades menys pesticides que produir un quilo de proteïna a partir de carn de boví. Per la seva banda, produir 1 kg de proteïna a partir de carn de boví genera de 5 a 6 vegades més residus (fem).
- Les recomanacions: Segons els autors de la recerca, substituir carn de boví per mongetes en els patrons d’alimentació reduirà significativament la petjada ambiental en tot el món i s’hauria de promoure per a reduir la prevalença de malalties no transmissibles. El que s’ha dit per a les mongetes és extrapolable a altres llegums com les llenties o a altres fruites seques com les avellanes, que també són una bona font de proteïna i també aporten una llarga llista de beneficis.
Un altre estudi del mateix equip d’investigadors, dut a terme amb 73.000 voluntaris i titulat “Mitigació del canvi climàtic i efectes sobre la salut de diversos patrons dietètics en escenaris de la vida real a Amèrica del Nord”, va confirmar que disminuir el nostre consum (elevat) d’aliments d’origen animal pot ser una eina viable i eficaç per a mitigar el canvi climàtic. També es van constatar millores en la salut dels qui consumien més aliments vegetals. Per a un dels coautors de la recerca, petites reduccions en el consum de productes d’origen animal donen com a resultat beneficis mediambientals i gens trivials per a la salut.