Digues com camines i et diré quina plantilla necessites
Els tapem, els descurem sense tenir en compte les seves necessitats i els portem a límits extrems, mentre que ells ens porten d’un lloc a un altre sense demanar res a canvi. Són els peus i, en concret, les plantes dels peus, els puntals que sustenten aquest edifici anomenat cos humà. Tret de casos extrems, en general, no es dedica als peus l’atenció que mereixen, raó per la qual cada vegada un nombre més gran de persones necessiten plantilles per a calçat estàndard, intermèdies o per a peus patològics amb la finalitat de corregir algun problema, prevenir dolors i, per què no, proporcionar més comoditat. En definitiva, són un tractament excel.lent i no invasiu per als nostres peus cansats, adolorits i plens de dureses. Moltes vegades n’hi ha prou d’utilitzar les del calçat normal per a evitar aquestes molèsties. Però quan no és possible, es poden alleujar amb plantilles de gamma intermèdia i, si no desapareixen, amb una plantilla terapèutica prescrita per un professional. Hi ha, per tant, una plantilla per a cada peu. Tan sols cal descobrir el problema podològic que es té per a esbrinar quina és la més idònia en cada cas.
En la majoria, el calçat inclou plantilles per a garantir el confort, algunes de les quals són extraïbles i unes altres estan enganxades a la pell de la sabata. En aquests moments hi ha una àmplia gamma de plantilles que es fabriquen amb polímers EVA, làtex i poliuretà, entre altres materials, per a grups específics, com els usuaris del calçat esportiu, casual o infantil, la gent gran o les dones. De totes aquestes, les que més comoditat proporcionen són les anatòmiques bio, la forma de les quals s’ajusta a l’anatomia del peu, composta pel taló, l’arc i els ossos metatarsians. Per al calçat esportiu s’han dissenyat plantilles capaces de millorar l’amortiment dels impactes que es produeixen en córrer, saltar i caure durant la pràctica de l’esport. Aquestes plantilles inclouen una inserció al taló feta amb materials específics, que tenen una capacitat d’absorció dels impactes més gran.
En el cas del calçat infantil, els nens necessiten plantilles que millorin la higiene dels seus peus, amb elements bactericides i antifongs. Com més petits són, més teixit tou té la planta dels peus i, per tant, no fa falta complementar les plantilles. A les persones grans els ocorre el contrari: el teixit de la planta dels peus disminueix i s’originen pressions elevades quan els recolzen, per la qual cosa les seves plantilles s’han de complementar amb materials amortidors, de forma que les pressions de la planta del peu es distribueixin bé.
Els darrers anys també ha aparegut una innovació interessant en les plantilles per a dones mitjançant les insercions parcials per a sabates de tacó; les plantilles es col.loquen al taló i fins a mig peu o en la zona anterior del peu, la metatarsiana. L’objectiu d’aquestes taloneres és que el peu no rellisqui i la usuària noti més confort i menys pressió en pujar sobre el tacó i a la zona del davant del peu. Milloren l’estabilitat, la comoditat i ajuden a prevenir patologies comunes, com les talàlgies i les metatarsàlgies que sofreixen moltes dones a partir dels 65 anys. Aquests mals es caracteritzen per provocar dolor crònic a la zona del taló i a la part del davant del peu, respectivament.
Entre les plantilles de calçat normal i les terapèutiques es troben les plantilles intermèdies, que es venen en farmàcies, supermercats i botigues d’articles d’esport. S’hi sol recórrer si les sabates no porten plantilles d’acord amb el gust o les necessitats de l’usuari, si tenen la sola molt dura o en cas de problemes a la planta del peu o al taló. L’objectiu és alleujar les molèsties lleus dels peus i millorar el confort. Estan elaborades a base de gel, copolímers EVA, poliuretà o làtexs més sofisticats. El seu preu oscil.la entre els 5 euros i els 20.
Si, malgrat utilitzar-les, les molèsties del peu continuen, s’ha d’anar a un podòleg per rebre assessorament professional i esbrinar si es pateix alguna patologia del peu, ja que aquesta pot tenir relació amb problemes de genolls, d’esquena i de l’estructura musculoesquelètica.
- En el cas d’un producte no terapèutic, per a calçat casual, s’ha de posar una atenció especial a la plantilla, ja que aquesta és un element important per a garantir confort i té una influència important per a prevenir malalties de la planta del peu i dolor.
- S’ha de parar una atenció especial a l’elecció de les plantilles per a nens i grans.
- En cas de dubte i davant d’un dolor als peus o al genoll o l’esquena, que no millora amb el calçat, s’ha de consultar un podòleg o un professional mèdic i rebre el seu assessorament.
- Les plantilles són un tractament no invasiu i efectiu, que pot ser molt positiu per a la salut dels peus.
Font: Juan Carlos González, director de l’àmbit d’indumentària de l’Institut de Biomecànica de València (IBV)
Plantilles terapèutiques
Les plantilles terapèutiques es caracteritzen per tenir la finalitat de corregir i donar solució als problemes dels peus. A més de les talàlgies i metatarsàlgies, els problemes més importants es descriuen a continuació:
El peu pla destaca perquè l’arc del peu es troba anormalment baix. De vegades, el peu pla va acompanyat d’una rotació excessiva del peu respecte del turmell, que fa que aquest s’inclini cap endins (peu pla valc), cosa que, a llarg termini i associat a altres factors de risc com passar-se durant moltes hores dempeus, pot provocar un altre problema afegit, la fasciïtis plantar. Per això, en les persones amb el peu pla, les plantilles es col.loquen per elevar l’arc i corregir l’alineament del peu respecte del turmell. Les plantilles es dissenyen amb més gruix en la part interna del peu i menys en l’externa, a fi de corregir la inclinació excessiva (pronació).
El peu buit es caracteritza pel contrari: l’arc del peu és molt alt i, en general, va acompanyat d’una rotació excessiva del peu respecte del turmell, que fa que el peu s’inclini cap enfora (peu buit var). Per aquesta raó, les plantilles es dissenyen a l’inrevés que en el peu pla, elevant la zona externa del peu, en comptes de la interna, a fi d’alinear el turmell, i que s’ajusti l’anatomia de la plantilla a l’altura de l’arc perquè la petjada sigui normal. D’aquesta forma, s’aconsegueix que l’arc tingui un suport per al pes i que descansi sobre aquest.
L’ús d’aquestes plantilles no corregeix l’anatomia del peu pla ni del peu buit, però sí que evita els problemes derivats d’aquestes formes del peu. Així, el peu pla recolza més sobre la part interna i el dit gros, on es formen els galindons (Hallux valgus), per la qual cosa aquest tipus de peus tendeix a accentuar els galindons i les dureses en la part interna. En canvi, en el peu buit les dureses apareixen en la part externa i el dit petit del peu.
Pel que fa als problemes d’alineament del peu, s’ha de tenir una cura especial amb els nens, un grup especialment sensible. Cal tenir en compte que els nens neixen amb abundant teixit tou als peus i amb els peus plans. A mesura que creixen, el teixit gras es va perdent i es forma l’arc. A partir dels tres o quatre anys poden començar a manifestar-se els problemes dels peus, però no és fins a cinc o set anys que es pot obtenir un diagnòstic clar. Una vegada que se sospita que un nen té un problema als peus, és aconsellable que el podòleg li faci una revisió per any, sobretot els primers anys, quan el peu creix més de pressa (a partir dels catorze o quinze s’alenteix el creixement), ja que si la plantilla se’ls queda petita, quedaria mal col.locada per a la forma anatòmica del peu que ha de compensar.
L’interior de la planta del peu està recobert per la fàscia plantar, una membrana de teixit (molt semblat a un tendó) que fa que l’arc del peu estigui en tensió. La fasciïtis plantar és la inflamació de la fàscia i causa, normalment, dolor al taló o a la zona mitjana de la planta del peu. La causa o l’agreujament de la fasciïtis pot ser a causa d’un calçat inadequat o pel treball excessiu d’aquesta zona (feines en què s’està molt temps dempeus, esportistes, persones amb sobrepès, etc.). Els peus plans i la pronació excessiva també són factors de risc, ja que poden implicar una tensió elevada de la fàscia.
Un dels tractaments per a evitar les molèsties de la fasciïtis plantar és utilitzar una plantilla que suporti l’arc del peu per reduir la tensió de la fàscia i que no estiri tant de la zona de les insercions en els metatarsians i el taló.
Cal tenir en compte que els problemes de la fàscia es tracten amb infiltracions i antiinflamatoris. Per això, en l’escenari terapèutic actual recórrer a les plantilles sempre és un bon remei, ja que és menys invasiu que els medicaments.
Les persones diabètiques han d’intentar distribuir les pressions al peu de manera que siguin el més homogènies possibles, sense que hi hagi punts de sobrepressió que puguin provocar una úlcera. Això significa que en els punts on s’identifica una pressió excessiva, un podòleg hauria d’actuar i modificar la plantilla (mitjançant la incorporació d’un material més tou o la realització d’un forat). Aquestes plantilles permeten als pacients diabètics distribuir bé les pressions del peu per a evitar les úlceres i les fabrica un podòleg.
Les plantilles terapèutiques es fabriquen pràcticament amb els mateixos materials que els altres tipus de plantilles. El marge de preus és ampli, ja que va des dels 80 euros fins als 150, als quals s’han de sumar uns 60 euros o més de la visita que cobra el podòleg. Els podòlegs són els professionals que s’encarreguen de prescriure i fabricar-les, mentre que els traumatòlegs poden prescriure-les, però no les fabriquen i les ortopèdies tenen capacitat per fabricar-les, però no per prescriure-les. Per aquesta raó, el traumatòleg pot receptar la plantilla i després dirigir el pacient a l’ortopèdia perquè la compri, però el podòleg pot fer la consulta del peu i confeccionar la plantilla. N’informa Juan Carlos González, director de l’àmbit d’indumentària de l’Institut de Biomecànica de València (IBV).