Factura de la llum: pràcticament no hi ha diferències entre el mercat lliure i la tarifa regulada
Pitjar l’interruptor i encendre el llum. És un acte rutinari al qual no donem la importància que mereix. Però l’energia elèctrica té un valor incalculable en les nostres vides. Precisament, les famílies consumeixen gairebé el 30% del consum energètic total d’Espanya i, més concretament, una llar mitjana consumeix prop de 4.000 quilowatts per hora (kW/h) a l’any. I a què equival un quilowatt per hora? Al consum d’un llum (de 100 watts) en funcionament durant 10 hores.
Darrere d’aquestes dades i gestos tan quotidians hi ha una indústria molt complexa. Recentment, el subministrament elèctric ha sofert una sèrie de canvis normatius i des de juliol de 2009, el mercat de l’electricitat a Espanya està liberalitzat. I què suposa això per al consumidor? Igual que en altres sectors, com el de la telefonia mòbil, el ciutadà pot contractar el subministrament elèctric amb aquella empresa comercialitzadora que millor s’ajusti a les seves necessitats. No obstant això, els consumidors que tinguin contractada una potència de menys de 10 quilowatts (kW) poden optar per la Tarifa d’Últim Recurs (TUR), el preu de la qual el fixa el Govern. Demostrada la importància del sector elèctric en les economies domèstiques, EROSKI CONSUMER es proposa en aquest estudi analitzar les diferents tarifes que paguen els ciutadans, a més de conèixer si hi ha ofertes reals en el mercat lliure que atreguin el consumidor.
Per dur-ho a terme, s’ha sol.licitat informació a experts de la Comissió Nacional d’Energia (CNE) i d’Unitat Elèctrica (UNESA), i també a les organitzacions de consumidors: l’Associació General de Consumidors (ASGECO CONFEDERACIÓN) i la Unió de Consumidors d’Espanya (UCE). Així mateix, s’ha sol.licitat tarifes i informació sobre el sector elèctric a 12 companyies elèctriques que operen en tot el país: Aduriz Energía, Compañía Escandinava de Electricidad de España, Eléctrica Serosense, Endesa Energia, Enerco Cuéllar, E.ON Energia, Gas Natural Serveis, Gerternova, HC Energía, Iberdrola, Nexus Energía i Orus Energía.
Per fer-ho s’han creat tres supòsits a fi de comprovar quant hauria de pagar al mes en la factura de la llum un consumidor mitjà:
- Una llar de 50 metres quadrats amb dues habitacions i una cuina, les necessitats de la qual són: il.luminació, ràdio, televisió, frigorífic, rentadora, aigua calenta i petits electrodomèstics com l’aspiradora, la cafetera o el microones. La potència contractada en aquest cas són 2,3kW i l’energia consumida en un mes (30 dies) ha estat de 150kW/h.
- Una casa de 80 metres quadrats amb tres habitacions i una cuina, les necessitats de la qual són iguals als del primer supòsit més rentadora, rentaplats, forn, vitroceràmica i ordinador. La potència contractada són 4,6kW i l’energia consumida en els 30 dies ha estat de 300kW/h.
- Una llar de 100 metres quadrats amb 5 habitacions i una cuina amb les mateixes facilitats que el segon supòsit més aire condicionat i assecadora. En aquest últim cas, la potència contractada és de 4,6kW i l’energia consumida en un mes ha estat de 500kW/h.
Sense grans diferències
Per calcular la factura de la llum, EROSKI CONSUMER ha sumat quatre conceptes: d’una banda, la potència contractada i el consum d’energia multiplicats els dos per les tarifes respectives (en aquest punt s’han tingut en compte les ofertes dirigides als consumidors que tenen contractada només la llum, no les duals de llum+gas que s’estudien a banda), i de l’altra, l’impost d’electricitat (5,1127%) i l’IVA (18%). Habitualment, el consumidor troba en la seva factura un altre concepte, com és el lloguer de l’equip (comptadors i interruptors), però en aquest estudi no s’ha inclòs el càlcul perquè les comercialitzadores consultades no han facilitat aquest preu.
Així, en l’actualitat, un consumidor que contracta en el mercat lliure una tarifa sense discriminació horària (la 2.0A), una potència de 4,6 quilowatts i consumeix durant un mes 300 quilowatts per hora paga una mitjana de 61 euros per la seva factura de la llum. Es tracta d’un import molt similar (tan sols un 1,4% més econòmic) al que hauria de desemborsar si contractés la Tarifa d’Últim Recurs. Així mateix, en el mercat lliure les diferències tampoc són substancials entre una companyia i una altra, només 2 euros entre les més cares i les més barates: les primeres van ser Aduriz Energía, Eléctrica Serosense, Gas Natural i Gesternova (que ofereixen la mateixa tarifa que la TUR, gairebé 62 euros), mentre que les segones són la Compañía Escandinava de Electricidad de España i HC Energía (amb 59 euros mensuals).
Una situació similar ocorre quan el consumidor té una casa més gran (de 100 metres quadrats), contracta la mateixa potència (4,6 kW) i encara que té electrodomèstics semblants consumeix 500 quilowatts per hora. En aquest cas, cada mes ha de pagar una mitjana de 96 euros en el mercat lliure. L’estalvi que pot aconseguir respecte de la TUR és d’un 1,2% i, igual que en el cas anterior, entre companyies no hi ha pràcticament diferències (fins a 5 euros): les més cares són precisament les que ofereixen les mateixes tarifes que les regulades pel Govern (Aduriz Energía, Eléctrica Serosense, Enerco Cuéllar, Gas Natural i Gesternova (el cost són 97 euros), mentre que la més econòmica és la Compañía Escandinava de Electricidad (92 euros).
Aquestes conclusions indiquen que encara que ja ha passat cert temps des de la liberalització del sector energètic, quasi no hi ha diferències en les tarifes destinades al consumidor domèstic (l’anomenada 2.0A i 2.0DHA) entre les diverses companyies elèctriques estudiades, i tampoc pel que fa a la regulada pel Govern (la TUR). Les dades parlen per si soles i durant l’anàlisi s’ha comprovat que sobre el terme fix (la potència), solament una de cada tres companyies analitzades ofereix algun descompte d’entre el 10% i el 15% (Endesa Energia, E.ON Energia, Iberdrola i Orus Energia), mentre que sobre el variable (l’energia consumida) només una de cada quatre el rebaixa entre un 1% i un 5% (la Compañía Escandinava de Electricidad de España, HC Energía i Nexus Energía). Quina és la raó? En alguns casos, indiquen que la TUR fixada pel Govern no reflecteix els veritables costos del subministrament elèctric i que una comercialitzadora en el mercat lliure molt difícilment la pot reduir sense incórrer en pèrdues. Així i tot, també ofereixen un altre tipus d’ofertes: Iberdrola i E.ON Energia, un servei de manteniment gratuït o bé acollir-se a la Tarifa d’Últim Recurs amb preu fix durant un any; i Gesternova té un servei d’atenció i de reclamacions gratuït.
En aquest sentit, la mateixa CNE també va valorar com a insuficient l’evolució de la competència en el mercat elèctric, especialment pel que fa al sector del consumidor domèstic. Segons l’entitat, en l’actualitat, els usuaris continuen sent fidels a les empreses establertes i es troben indefensos a l’hora de canviar de subministrador, ja que la normativa no és clara en aquesta matèria. Encara que sí que és cert que els subministraments en el mercat lliure van registrar en 2010 un increment de més d’1,8 milions pel que fa a l’any anterior, la majoria dels consumidors domèstics (el 85%) continuen sent subministrats per una comercialitzadora d’últim recurs (CUR).
Per a les associacions de consumidors el futur del sector elèctric espanyol és complicat. Encara més, segons la UCE, la pitjor de les situacions que podia viure el mercat elèctric és l’actual, en què les tarifes de les empreses que operen en el mercat lliure estan vinculades a la regulada pel Govern i no hi ha descomptes interessants per al petit consumidor.
Tarifa d’Últim Recurs (TUR): Els usuaris domèstics amb menys de 10 kW contractats de potència poden subscriure aquesta tarifa que determina l’Administració. N’hi ha dues modalitats:
- Tarifa sense discriminació horària: és la que habitualment es contracta. Es paga un preu per quilowatt fix, sense dependre de l’hora en què s’hagi produït el consum.
- Tarifa amb discriminació horària: en aquest tipus de tarifa la potència continua sent un concepte fix en la factura, però el consum, depenent de l’hora en què es faci, es dividirà en dos trams, anomenats “punta” (de 12 hores a 22 hores a l’hivern, i de 13 hores a 23 hores a l’estiu) i “vall” (de 22 hores a 12 hores a l’hivern, i de 23 hores a 13 hores a l’estiu)
Bo Social: Es tracta d’un descompte sobre el preu de la Tarifa d’Últim Recurs (TUR) per a determinats consumidors d’electricitat acollits a aquesta tarifa. Aquests hauran de ser persones físiques i sol.licitar-ho per a l’habitatge habitual. Han de pertànyer a algun dels col.lectius següents: clients domèstics que contractin una potència inferior a 3kW, pensionistes amb 60 o més anys amb contribucions mínimes per jubilació, incapacitat permanent o viduïtat, famílies nombroses o llars on tots els integrants estiguin en l’atur.
Tarifes en el mercat lliure: Els consumidors són lliures de triar el subministrador elèctric. En aquest cas, és el mercat el qui determina el tipus de tarifes que es comercialitzaran. A hores d’ara, les companyies elèctriques encara no han fet una aposta important per aquest tipus de mercat: només ofereixen alguns productes que rebaixen el preu de la tarifa d’últim recurs en percentatges gairebé minúsculs. Això ha provocat que la gran majoria dels usuaris domèstics mantinguin els seus contractes amb les comercialitzadores d’últim recurs.
Per a estalviar: tarifa amb discriminació horària i ofertes de llum+gas
Amb tot, sí que s’han trobat contrastos més importants en el cas que un usuari contracti una tarifa amb discriminació horària. En els dos supòsits (el segon i el tercer) creats per EROSKI CONSUMER, el consumidor podria estalviar-se en un mes fins a un 24% en la factura de la llum: pagaria en el primer cas una mitjana de 48 euros al mes i en el segon 74 euros cada mes (tampoc hi ha diferències substancials entre companyies). Ara bé, això solament ocorre si el 40% del seu consum d’electricitat es fa en hora punta i la resta en hora vall (quan les tarifes són més barates). Tot i això, els especialistes consultats asseguren que és difícil aconseguir un estalvi efectiu amb la tarifa amb discriminació horària si no hi ha sistemes intel.ligents que ajudin el consumidor a fer un consum responsable, com per exemple a Aduriz Energía, on la gran majoria dels clients amb tarifes amb discriminació horària tenen un sistema de calefacció per acumulació que es carrega durant la nit (consumeix energia) per emetre calor durant el dia. En aquest sentit també té un paper important el sector de la domòtica, que consisteix a controlar i automatitzar els sistemes d’il.luminació a través de sistemes de control intel.ligent.
Una altra forma d’estalviar en la factura de la llum en el mercat lliure és contractar la llum i el gas amb la mateixa companyia. D’aquesta manera, els usuaris poden trobar bonificacions que oscil.len entre el 12% i el 15% en el terme fix (potència) de la llum (Gas Natural, E.ON Energia i Endesa Energia) i en el terme variable (consum) de la llum entre el 2% i el 10% (HC Energía i Gas Natural). Encara més, a E.ON Energia, si es redueix el consum elèctric un 10%, ofereixen com a bonificació un mes de llum gratis.
Aquells consumidors acollits a la Tarifa d’Últim Recurs (TUR) poden beneficiar-se des de fa dos anys d’una ajuda en la factura de la llum, el Bo Social. Per sol.licitar-lo, han de pertànyer a un dels col.lectius següents: clients domèstics que contractin una potència inferior a 3kW, pensionistes amb 60 anys o més i amb contribucions mínimes per jubilació, incapacitat permanent o viduïtat, famílies nombroses o llars on tots els integrants estiguin en l’atur.
Aquesta mesura de caràcter social va ser creada quan va entrar en vigor la Tarifa d’Últim Recurs (juliol de 2009) per afavorir els col.lectius més desprotegits. Es basa a congelar la tarifa vigent en el moment de la posada en marxa de la TUR fins a l’any següent.
Així, el primer supòsit creat per EROSKI CONSUMER (una llar en què s’ha contractat una potència de 2,3 quilowatts i en un mes s’han consumit 150 quilowatts a l’hora) pertany a aquest col.lectiu. Si contractés la llum en el mercat lliure, pagaria una mensualitat mitjana de 31 euros amb una tarifa sense discriminació horària, mentre que si sol.licités el bo social (sempre que s’aculli a la TUR), s’estalviaria un 16% en la factura mensual (pagaria 26 euros al mes).
Convé recordar que el bo social es gaudeix per un període de dos anys i que el beneficiari haurà d’estar acollit a la TUR, ser una persona física i que el contracte pel qual el sol.licita sigui el de l’habitatge habitual.
Obrim la bústia i “sorpresa!”: ha arribat el rebut de la llum. La majoria de les persones es limita a mirar amb resignació quant li costa aquell mes la llum. Tanmateix, a més del preu que s’ha d’abonar per l’electricitat, la factura inclou una altra sèrie de detalls i conceptes en els quals no sempre ens fixem i que no resulten del tot comprensibles. I és que la lectura d’aquests documents no sempre resulta fàcil.
Ja sigui amb tarifa regulada o en el mercat lliure, la factura ha de mostrar el consum anual: és un gràfic de barres que serveix, a més de per a controlar l’excés de consum, per a saber si la lectura estimada que realitza la companyia es correspon amb el consum històric interanual. Per això, es poden consultar les factures anteriors i comparar les dades dels gràfics. Els que segueixen són els conceptes, a més del preu final, que haurien de figurar en el rebut que ens arriba a casa:
En el preu regulat o Tarifa d’Últim Recurs (TUR), la factura ha de mostrar:
- El butlletí oficial on es publica la tarifa.
- El preu total a què puja la factura, desglossat en terme fix o terme de potència: en aquest concepte es paga per la potència contractada, i és el resultat de multiplicar el preu del terme de potència pels quilowatts contractats. S’abona sempre, fins i tot si no s’ha consumit res. I d’altra banda, el terme variable o terme d’energia: aquí es facturen els quilowatts per hora que hàgim consumit en el període de facturació, mesurats pel comptador.
En el mercat lliure, les dades per facturar varien i, per tant, els conceptes de la factura que han d’aparèixer són:
- Peatges: és el pagament per fer servir les xarxes del distribuïdor (empresa que distribueix la llum fins al nostre domicili), mitjançant un preu que és fixat pel Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme.
- Energia consumida: és el pagament de l’energia consumida, mesurada pel comptador. És el resultat de multiplicar el preu lliurement pactat amb el comercialitzador, que figura en el contracte, pels kW/h mesurats pel comptador.
- En les factures, a més, com a mínim una vegada a l’any o cada mes, si així se sol.licita, l’empresa té obligació d’informar dels pagaments que ha fet al distribuïdor, en nom del consumidor, pels peatges.
- Ofertes: la liberalització del mercat ha comportat ofertes i descomptes sobre les tarifes pautades. Han de figurar els descomptes i, si no s’hi inclouen, s’han de controlar mitjançant el contracte. D’altra banda, cal especificar clarament si el descompte és sobre el total de la tarifa o solament sobre una part (el terme fix o el terme de consum).
Cal afegir una altra sèrie de conceptes que s’apliquen tant si el consumidor s’acull a la Tarifa d’Últim Recurs (TUR) com si decideix sortir al mercat lliure:
- Impost sobre l’electricitat: quantitat variable per pagar segons el consum que es faci en cada llar i que s’inverteix en la investigació d’energies alternatives. La fórmula per calcular aquest impost relaciona conceptes com la suma de la potència contractada amb l’energia consumida i un coeficient fix.
- Lloguer d’equips de mesura: quantitat fixa que paga el particular a canvi de la qual l’empresa realitza, de forma obligatòria, el manteniment i la reparació del comptador.
- Historial de consum: a través d’un gràfic de barres es mostra com ha evolucionat la despesa energètica al llarg dels últims mesos de consum per part del particular.
- IVA: la suma de totes les quantitats esmentades més amunt (cost fix del servei, facturació per potència, impost especial sobre electricitat i lloguer d’equip de mesura, entre altres conceptes) es grava amb un 18% d’IVA.
Lectura estimada de la factura: un engany al consumidor? i taules comparatives
Entre els consumidors, un dels aspectes que més controvèrsia genera en la factura de la llum és la lectura estimada. La lectura és la xifra que marca el comptador de la llum del subministrament, i n’hi ha de dos tipus. En primer lloc, hi ha la lectura real, que es refereix a la numeració que marca el comptador en una data concreta i que anota el personal de la companyia o el mateix consumidor. En segon lloc, hi ha la lectura estimada que s’utilitza en els períodes en què no ha estat possible fer la lectura del comptador.
En aquest cas, el sistema informàtic de l’empresa elèctrica fa una valoració aproximada del consum que pot haver tingut el subministrament. La normativa permet calcular-ho mitjançant una fórmula que pren com a referència el consum “històric” del consumidor en el mateix període de l’any anterior amb lectura real. Però aquesta valoració no deixa de ser fictícia i pot ser superior o inferior que el consum real. Per això, com que les lectures han d’anar alternant una factura estimada i una de real, una vegada que es faci una lectura real del comptador es regularitzarà el pagament en la factura següent. Així, és possible tant que retornin a l’usuari part de l’import facturat (quan s’ha estimat de més) com que hagi de pagar part de l’import no facturat anteriorment (quan s’ha estimat per sota del consum).
Les lectures estimades generen desconfiança en les organitzacions de consumidors i són moltes les denúncies interposades en aquest sentit. L’última va ser a la Comunitat de Madrid, on l’Executiu regional va obrir el mes de març passat un expedient sancionador a tres empreses comercialitzadores d’electricitat a la Comunitat per entendre que s’havien vulnerat els drets dels consumidors madrilenys a rebre una informació eficaç i suficient i s’instava les companyies a facturar sempre d’acord amb una lectura real.