Conjuntivitis: no són llàgrimes de cocodril
Davant dels primers raigs del sol i les primeres capbussades estivals, l’amenaça de patir una inflamació als ulls, més coneguda com conjuntivitis, torna a aparèixer, com cada any, en nens i grans. Mentre que les conjuntivitis al.lèrgiques són més comunes a la primavera, pel contacte amb el pol.len, les bacterianes són pròpies de l’estiu, sobretot entre la població infantil. I les conjuntivitis de piscines també es detecten més durant les vacances. Per això, adoptar certes mesures pot ajudar a prevenir-les i a gaudir de l’ambient primaveral i estival sense problemes oculars.
Picor, coïssor, cremor, sensació d’un cos estrany o sorreta, llagrimeig, ulls envermellits i fotofòbia (hipersensibilitat a la llum) són els símptomes delators de la conjuntivitis o inflamació de la conjuntiva, una membrana mucosa molt fina que entapissa interiorment les parpelles i s’estén fins a la part anterior del globus de l’ull. La seva funció és conferir protecció als ulls, ja que estan exposats de manera contínua a l’ambient extern. Aquesta inflamació pot ser provocada per diferents causes i ser d’origen infecciós, al.lèrgic o irritatiu per contacte amb determinats productes.
Les conjuntivitis infeccioses es caracteritzen per una inflor en les parpelles i secrecions o lleganyes, a més dels símptomes típics d’aquest problema ocular. Poden ser provocades per virus, bacteris o altres microorganismes, com alguns fongs o paràsits. Aquest tipus de conjuntivitis la pateixen de manera freqüent els nens petits durant els dos o tres primers anys de vida. A aquestes edats gategen molt, i és fàcil que s’infectin amb bacteris i altres gèrmens que estan a terra i després es posin les mans brutes als ulls i se’ls freguin. A més, són ells els qui solen contagiar la resta de la família. Les conjuntivitis al.lèrgiques sorgeixen per l’exposició al pol.len de les flors i els arbres. I les irritatives es formen per l’entrada d’una partícula orgànica a l’ull, per contacte amb productes químics en el medi laboral, com ara àcids i alcaloides, o amb els productes de neteja de la llar i la higiene personal. Entre els primers figuren el lleixiu, els líquids per fregar terres, els desgreixants i els sabons de neteja més agressius. Com a productes d’higiene personal destaquen els xampús, encara que l’afecció que solen provocar és de tipus agut i lleu, a més dels articles cosmètics, encara que cada vegada hi ha menys casos a causa de l’ús en augment dels productes de tipus hipoal.lergogen.
Per bé que les conjuntivitis es diagnostiquen al llarg de tot l’any, sobretot aquelles causades per virus, les bacterianes són més comunes a l’estiu, mentre que les al.lèrgiques es detecten sobretot a la primavera, estació en què es registren més casos de problemes de salut ocular.
En aquest cas, la conjuntivitis s’origina pel contacte amb el clor (que és irritant i provoca al.lèrgies), i també amb altres substàncies químiques que es fan servir per a la desinfecció i que originen irritació ocular, o per contacte amb virus o bacteris. A les platges, la malaltia es pot contreure per una alta concentració de sal en l’aigua i l’exposició al sol, al vent i especialment als raigs ultraviolats, que es troben en una proporció més alta en la llum que emeten els reflexos del mar. Amb la finalitat de prevenir les conjuntivitis de les piscines es recomana l’ús d’ulleres per a nedar i bussejar tant per als adults com per als nens, excepte si aquests tenen menys de tres anys. En aquest cas es desaconsella utilitzar-ne. L’objectiu és evitar al màxim el contacte dels ulls amb l’aigua. A més, les persones que pateixen una conjuntivitis infecciosa no s’han de banyar per evitar contagiar els altres. I els qui utilitzin lents de contacte han de treure-se-les abans del bany i no utilitzar-les mai ni a la piscina ni al mar, ja que en contacte amb l’aigua són molt propenses a provocar una infecció ocular per un protozou anomenat acanthamoeba. És una infecció greu de l’ull, que pot provocar una úlcera molt dolorosa (queratitis per acanthamoeba) i repercutir de manera seriosa i definitiva en la visió.
Una altra forma de combatre les conjuntivitis irritativas de les piscines és triar instal.lacions que tinguin un tractament de l’aigua amb menys compostos químics. Entre les opcions disponibles en l’actualitat, la ionització és apropiada, ja que no comporta la presència de cap producte químic en l’aigua de la piscina; la cloració salina solament aporta una determinada quantitat de sal a la piscina tractada amb aquesta; l’ozó comporta abocar una mínima proporció de clor a l’aigua; i, finalment, les piscines que es tracten amb clor contenen la quantitat estàndard permesa d’aquest compost perquè puguin banyar-s’hi les persones.
Un tractament per a cada conjuntivitis
El tractament és tòpic, excepte en ocasions comptades, per la qual cosa la medicació s’aplica a través de col.liris o gotes, gels oftàlmics, ungüents i cremes. Poques vegades es fa per mitjà de medicaments orals o sistèmics, ja que solament s’utilitzen en casos extrems, com les cremades.
Les conjuntivitis bacterianes es tracten amb antibiòtics, que s’administren per mitjà de col.liris tres vegades al dia, cada vuit hores, i durant deu dies, si l’ull afectat està inflamat. Ara bé, aquesta pauta no és estricta i pot variar en cada persona. En l’actualitat hi ha disponible un ampli arsenal terapèutic d’antibiòtics per a tractar i guarir la majoria d’aquestes afeccions. Quan no responen a l’antibioticoteràpia pautada, es pot fer un cultiu per a aïllar l’agent bacterià causal i dur a terme després un tractament més específic. Però això només ocorre en una minoria de casos. Sovint n’hi ha prou amb una bona exploració clínica per a diferenciar si la infecció és per bacteris o per virus. Aquestes últimes no disposen de medicaments efectius i específics per a tractar-les. No obstant això, la comercialització recent d’un antivíric, el ganciclovir (Virgan®), que és gairebé l’única innovació terapèutica que s’ha produït els últims quatre anys, té cert efecte en algunes conjuntivitis víriques, tot i que unes altres haurien millorat igual sense aquest. En general, aquestes afeccions víriques no es tracten, sinó que les cura el mateix organisme en fabricar anticossos contra el virus. Quan les conjuntivitis són de tipus irritatiu, cal aplicar compreses fredes sobre les parpelles i evitar l’agent que causa la irritació. Si al cap de 24 o 48 hores no ha desaparegut, s’ha d’anar al metge, ja que pot tractar-se d’un quadre infecciós. Finalment, si l’afecció és d’origen al.lèrgic es tracta amb gotes antial.lèrgiques o amb antihistamínics.
Els ulls afectats amb conjuntivitis han de ser objecte d’una acurada higiene diària. Quan els ulls es desperten enganxats per les lleganyes, s’han de rentar de manera preferent amb sèrum fisiològic, perquè és estèril, encara que també s’hi pot aplicar camamilla. Per retirar les secrecions acumulades, es recomana utilitzar gases estèrils i utilitzar-ne una per a cada ull, sobretot en els casos en què la conjuntivitis només hagi afectat un ull, amb l’objectiu de no contaminar l’altre. És important recordar que el rentat dels ulls no s’ha de fer a cada moment, perquè la pell de les parpelles es pot macerar per un excés de rentat. Per tant, és aconsellable efectuar aquests rentats oculars tres vegades al dia i abans de cada aplicació de col.liri.
/imgs/20110501/salud6.jpg
Per a evitar la irritació ocular en piscines, cal protegir els ulls amb ulleres, sobretot en el cas de nens propensos a les conjuntivitis.- Col.locar compreses fredes sobre les parpelles.
- Si la conjuntivitis és irritativa, millora al cap de 24 o 48 hores. En cas contrari, s’ha d’anar al metge.
- Per a prevenir les conjuntivitis al.lèrgiques, s’ha d’evitar el contacte amb l’al.lergogen i, fins i tot, utilitzar fàrmacs.
- Amb la finalitat d’evitar les conjuntivitis infeccioses, cal rentar-se les mans amb freqüència i no tocar-se ni fregar-se els ulls sense haver-se-les rentat abans.
- No compartir tovalloles ni mocadors, sobretot si s’han utilitzat per a eixugar-se les llàgrimes.
- Canviar els coixins sovint, sobretot si de nit hi ha hagut una mica de llagrimeig.
- No tombar-se sobre el coixí d’una altra persona amb conjuntivitis sense canviar abans la funda.
- Si s’ha patit conjuntivitis relacionada i es porten lents de contacte, cal mantenir una higiene màxima dels ulls i de les lents, igual com de la seva manipulació, que ha de ser tan escrupolosa com sigui possible.
Font: Josep Villanueva, oftalmòleg responsable del Servei d’Urgències del Centre d’Oftalmologia Barraquer, de Barcelona, i Víctor Charoenrook de la Fuente, del mateix centre.