Sota la lupa

Virginias Defens amb pròpoli

Analitzem l’etiqueta d’una rajola que al·lega uns beneficis que no estan autoritzats.
1 Maig de 2023

Sota la lupa. Virginias Defens amb pròpoli

El reclam principal d’aquesta rajola és la capacitat per a millorar les defenses, cosa que atribueix al pròpoli. Els beneficis d’aquest compost que produeixen les abelles no estan demostrats científicament, per tant la Unió Europea no autoritza aquesta declaració. A més a més, per aconseguir aquests suposats “beneficis” caldria menjar-se gairebé una rajola al dia.

Beneficis sense demostrar

A l’envàs es poden llegir declaracions que atribueixen al pròpoli la capacitat d’ajudar les defenses, inclòs el nom de la gamma (Benefits) i del producte (Defens). Tanmateix, aquest missatge no està autoritzat. Encara que s’ha sol·licitat poder fer nombroses declaracions sobre els beneficis del pròpoli en el sistema immunitari, el 2010 l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) va considerar que no s’havia establert científicament una relació causa-efecte entre el consum d’aquest compost i els beneficis. Per tant, aquesta declaració incompleix la normativa europea.

Quan es fa una declaració de propietats saludables, el fabricant està obligat a indicar la quantitat d’aliment que s’ha de prendre per a obtenir aquest benefici. La ració diària recomanada són 70 g: és a dir, cal menjar gairebé tres quartes parts de la rajola (100 g) per a obtenir 0,53 g de pròpoli. Alguns aliments que sí que aporten els nutrients necessaris per a poder fer aquesta declaració són, pel contingut que tenen en vitamina A, una quarta part d’una pastanaga (15 g) o un grapat d’espinacs (25 g); per a aconseguir vitamina C, cinc maduixes (50 g), i per a la vitamina D, una mica de tonyina (1,5 g) o un terç d’ou (20 g).

“Cobertura de xocolata” no és el mateix que xocolata

Encara que es destaca “xocolata negra 70%”, en realitat és una denominació imprecisa, ja que el producte no és xocolata, sinó cobertura de xocolata (com s’indica en la denominació de venda). Això suposa que la part de l’aliment corresponent al cacau és principalment mantega de cacau. Legalment, la cobertura de xocolata està composta, almenys, d’un 35% de cacau, amb un mínim del 31% de mantega de cacau i un 2,5% de cacau desgreixat. La xocolata, d’altra banda, també conté com a mínim un 35% de cacau, però aquest ha d’estar compost per menys mantega de cacau (un mínim del 18%) i més cacau desgreixat (un mínim d’un 14%). En aquest producte, la mantega de cacau suposa el 38% de l’aliment i aporta prop d’un 23% de greixos saturats. Els greixos saturats són els responsables de gairebé el 40% de les seves calories.

Una ració enorme amb molt de tot

La ració diària recomanada suposa gairebé el 20% de les calories diàries que ha de consumir un adult mitjà (2.000 kcal), a més de 16 g de greixos saturats i 18 g de sucres lliures. Això implica aconseguir, amb una sola ració d’un sol aliment, el 72% del màxim diari de greixos saturats i de sucres proposat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS).

Què significa “negra”?

Res. L’esment “negra” pot evocar una xocolata amb gran quantitat de cacau, però només és un reclam comercial, ja que aquest terme no està regulat per a la xocolata ni per als productes que en continguin. L’aliment no necessita tenir un percentatge mínim de cacau per a poder exhibir aquests esments.

Conclusió

El reclam principal d’aquesta cobertura de xocolata és la capacitat d’ajudar el sistema immunitari. Tanmateix, és una declaració no autoritzada. A més, la dosi recomanada de consum és elevadíssima per a un aliment que, en tot cas, pel fet tenir un valor energètic alt i pel gran contingut en greixos saturats i sucres lliures seria de consum ocasional.