La nostra microbiota influeix en el cervell
Hi ha persones que quan estan nervioses noten un nus a l’estómac i no poden menjar. A unes altres, l’estrès els provoca símptomes intestinals com diarrees o restrenyiment. Aquests senyals ja ens donen una pista de la relació que hi ha entre el cervell i el sistema digestiu. I la clau d’aquesta connexió és a la microbiota, composta per milions de microorganismes –en una quantitat 10 vegades més gran que totes les cèl·lules del nostre cos– que conviuen de manera estreta principalment al tracte digestiu, però també a la boca, al tracte respiratori o a la pell, i exerceixen una funció molt important per a la salut. La microbiota comença a determinar-se des que naixem i es va modificant al llarg de la vida segons el lloc on vivim, la nostra alimentació o l’estil de vida.
Una connexió en dues direccions
Avui es coneix el paper essencial que la microbiota té en el sistema immunitari, metabòlic i hormonal, però també en el cervell, amb el qual es comunica constantment. “D’una banda, el cervell impacta a l’estómac i a l’intestí, que són àrees involucrades en l’emoció i el moviment; per això la gestió emocional i l’exercici són bons aliats per a combatre les alteracions digestives. D’una altra, a l’intestí habiten milions de microorganismes, principalment bacteris, que estan involucrats en els processos d’aprenentatge i en l’estat d’ànim, la denominada microbiota. La connexió entre els dos es fa sobretot pel nervi vague, que recull la informació visceral i la fa arribar al cervell”, explica Nazareth Castellanos, neurocientífica, divulgadora i càtedra extraordinària de Mindfulness i Ciències Cognitives de la Universitat Complutense de Madrid.
La neurociència ha aprofundit en com la microbiota intestinal serveix de mediadora en la comunicació en l’eix intestí-cervell i com afecta el comportament humà. Però també a l’inrevés, com la conducta pot produir canvis en la microbiota. Una recerca del 2022 de l’Institut Pasteur, que ha fet servir tècniques d’imatge cerebral en models animals, ha observat que les neurones que es troben a l’hipotàlem detecten directament variacions en l’activitat bacteriana i adapten la gana i la temperatura corporal en conseqüència. Això pot afavorir nous enfocaments terapèutics per a abordar trastorns metabòlics com la diabetis o l’obesitat.
L’eix intestí-cervell es refereix a la comunicació que hi ha entre tots dos òrgans. Aquesta connexió s’estableix per mitjà de tres vies: el nervi vague, el sistema circulatori (alliberant hormones com la serotonina o la dopamina, metabòlits i neurotransmissors) i el sistema immunitari (per l’acció de les citocines). El nervi vague és el nervi cranial més llarg i connecta el cervell amb gairebé tots els òrgans essencials del cos, com ara l’estómac i els intestins. Per aquest passa la major part de la informació que possibilita la connexió.
La relació que té amb l’ansietat
María Victoria Sánchez, psicòloga clínica, posa alguns exemples de la relació directa que hi ha entre la microbiota intestinal i el sistema nerviós central. “En la microbiota es produeix una quantitat molt gran de serotonina, i un dèficit d’aquesta hormona s’associa amb símptomes de depressió”, explica. “D’altra banda, si hi ha canvis en la microbiota, es pot activar el sistema immunitari, que és un dels eixos que generen la nostra resposta a l’estrès”. Per tant, un canvi en la composició de la microbiota, tant en la quantitat de bacteris com en la seva composició, pot alterar les funcions del sistema immunitari i del sistema nerviós central. “La resposta a l’estrès, on intervenen diferents neurotransmissors –adrenalina i noradrenalina–, citocines immunològiques i hormonals (cortisol), també es veu influïda per la microbiota”, manté aquesta experta.
De fet, hi ha estudis que han aprofundit en la relació que pot haver-hi entre la microbiota intestinal i l’existència de malalties neurològiques, com el Parkinson, l’Alzheimer o l’esclerosi múltiple. Altres investigacions se centren en la connexió amb trastorns relacionats amb l’ànim, com l’estrès, l’ansietat o la depressió. Un exemple és l’article publicat per l’editorial científica Elsevier al gener de 2023, “Paper de la microbiota intestinal en la depressió”, que suggereix que l’alteració de l’equilibri de la microbiota és una de les causes més importants de la depressió. Segons aquesta recerca, el desequilibri en la relació entre l’intestí i cervell pot provocar problemes en el metabolisme dels àcids grassos, en la formació de neuropèptids, hormones intestinals i neurotransmissors, en l’alteració del metabolisme del triptòfan (un aminoàcid essencial que arriba al nostre organisme amb l’alimentació) o en una activació anormal del sistema immunitari.
El 2004, un professor del Departament de Medicina Psicosomàtica de la Universitat de Fukuoka (Japó), Nobuyuki Sudo, va publicar a The Journal of Psysiology un article on mostraven que els ratolins que no tenien flora intestinal reaccionaven a l’estrès de manera molt més exagerada i produïen menys factors neurotròfics (unes proteïnes necessàries per a la supervivència de les neurones) que els que tenien una flora intestinal adequada. En canvi, quan a aquests ratolins se’ls administrava una espècie bacteriana concreta, Bifidobacterium infantis, la resposta a l’estrès era més controlada. “Aquest document formulava la hipòtesi de la connexió entre l’intestí i el cervell. Posteriorment, com passa en la ciència, diversos grups científics han començat a investigar sobre aquesta qüestió i, des de fa 5 o 10 anys, han augmentat l’interès per esclarir quina és la relació, les implicacions que això comporta a nivell clínic i el possible potencial terapèutic”, analitza María Gómez Eguílaz, neuròloga a l’Hospital San Pedro de Logronyo.
Tant és així que, el 2021, la Societat Espanyola de Microbiota, probiòtics i Prebiòtics (SEMiPyP), la Societat Espanyola de Psiquiatria Biològica (SEPB) i la Societat Espanyola de Neurologia (SEN) van publicar un document de consens sobre la microbiota i l’ús de probiòtics i prebiòtics en patologies neurològiques i psiquiàtriques, on es revisava tot el que s’havia publicat fins al moment i que servís de guia. Segons aquest document, encara s’han d’identificar les dianes d’actuació en la microbiota, especialment en la intestinal, per poder desenvolupar probiòtics i prebiòtics específics i eficaços per a les diferents alteracions neurològiques i psiquiàtriques, que s’han de validar en estudis d’intervenció, ben dissenyats, per a grups concrets de pacients.
Es pot millorar l’ànim amb un canvi d’alimentació?
Llavors, canviar la dieta pot ajudar a prevenir l’ansietat i altres trastorns de l’estat de l’ànim? Un estudi de desembre del 2021, en què van participar investigadors del departament de Psiquiatria de la Universitat de Harvard i que es publicar a Nutrients, assegurava que hi ha una associació clara entre els nivells més alts d’ansietat i una dieta rica en greixos, amb una ingesta baixa de triptòfan i proteïnes i un consum alt de sucre i carbohidrats refinats (no integrals). És a dir, un patró dietètic poc saludable.
Per això, alguns estudis ja assenyalen la regulació de la microbiota com un tractament per a combatre l’ansietat. La revisió sistemàtica “Efectes de la regulació de la microbiota intestinal sobre els símptomes d’ansietat”, recollida a General Psychiatry, assevera que “és positiu tractar els símptomes d’ansietat mitjançant la regulació de la microbiota intestinal”. Aquesta revisió també fa referència als probiòtics, que són microorganismes vius que, administrats en les quantitats adequades, poden ajudar a equilibrar la microbiota intestinal. Aquesta recerca mostra que és més efectiu millorar els hàbits i consumir més varietat d’aliments que no pas prendre probiòtics.
En la gestió i el tractament de quadres relacionats amb depressió, ansietat o estrès, Manuel Martín, president de la Societat Espanyola de Psiquiatria i Salut Mental (SEPSM ), suggereix que l’especialista ha d’incorporar a l’exploració clínica l’existència en la persona d’algun desordre intestinal, com ara diarrees, males digestions, restrenyiment, flatulències… Pel que fa a la recomanació de prescriure probiòtics, Manuel Martín opina que, amb el grau d’evidència que hi ha a hores d’ara, “sí que es podria recomanar prendre’s un probiòtic per intentar millorar aquest aspecte. Però no tenim el grau de coneixement per a dir exactament quin probiòtic. Estem en una recomanació general més que específica, que crec que arribarà amb el temps”, explica. És a dir, encara falten més estudis.
Hàbits per a un cervell sa
Per a prevenir el risc de patir trastorns de l’estat d’ànim, és important seguir una alimentació amb abundància de productes vegetals de tot tipus, com ara verdures, fruita fresca, fruita seca, llavors, cereals integrals i llegums. Però també consumir aliments tan beneficiosos com el peix blau, que aporta omega-3. A més, s’aconsella incloure en la dieta peix i carn blanca, ous i lactis no massa grassos com a fonts importants també de proteïnes i triptòfan, el precursor de la serotonina tan valorada. Tot això amanit o cuinat amb oli d’oliva verge extra”, opina la dietista nutricionista Laura Isabel Arranz. Però la millora de la nostra microbiota no només depèn de seguir una dieta adequada, sinó també de l’activitat física que fem. En aquest sentit, Nazareth Castellanos comenta, en relació amb alguns estudis que ha portat a terme el seu grup, que “la vida sedentària empobreix la microbiota intestinal i l’exercici físic regular, uns 120 minuts a la setmana, millora la diversitat microbiana, i està relacionat amb salut general”, conclou.
Molt per investigar
“Se sap que l’intestí és el segon òrgan del cos que té més neurones, després del cervell. Així mateix, que la flora intestinal té una activitat molt important a l’hora de produir neurotransmissors com la serotonina o la dopamina. També hi ha estudis que han relacionat l’estat de la flora intestinal amb una sèrie de trastorns, per exemple de quina manera l’estrès afecta la flora intestinal i, al contrari, com les alteracions de la flora poden produir símptomes d’estrès”, analitza el president de la Societat Espanyola de Psiquiatria i Salut Mental (SEPSM). Però, tot i això i els resultats prometedors, “aquests estudis estan en període experimental amb models animals. El trasllat posterior a persones és més complicat. Així que estem en una fase de recerca”, finalitza Manuel Martín.
Hi ha bibliografia abundant sobre l’ús de probiòtics i prebiòtics en la millora de la microbiota intestinal. Per a Iván Guerra Marina, facultatiu del Servei d’Aparell Digestiu de l’Hospital Universitari de Fuenlabrada, “els prebiòtics i probiòtics poden promoure les funcions beneficioses per a la salut de la microbiota intestinal. Tanmateix, de manera general, no fa falta ingerir-ne per a mantenir una microbiota intestinal correcta, només en situacions determinades”. Per aconseguir una microbiota sana, Guerra aconsella “mantenir una dieta sana, evitar aliments ultraprocessats i hàbits tòxics, incloent el tabac”. Abans de prendre prebiòtics i probiòtics, recomana consultar amb el metge per a valorar la idoneïtat de fer servir aquests productes.
En l’ús concret de probiòtics per a combatre trastorns com la depressió o l’ansietat, el president de la Societat Espanyola de Psiquiatria i Salut Mental, Manuel Martín, accentua que cal tenir en compte que “hi ha molts ceps diferents; això fa que sigui difícil trobar-ne un que sigui específic per a combatre la depressió i, sobretot, donar-lo amb un grau d’evidència com la que hi ha quan es posa un tractament o una psicoteràpia. Actualment, disposem de moltes dades que obren unes possibilitats molt interessants, però d’una manera incipient”.