Per què no s’ha de pressionar els nens amb el menjar
Obligar-los a menjar tot el que hi ha al plat pot alterar els seus mecanismes de gana i sacietat.
És habitual que els adults ens preocupem per l’estat nutricional dels menors i adoptem algunes pràctiques incorrectes, com ara pressionar-los perquè es mengin tot el que els hem servit. A més, no sempre som conscients que les racions han d’estar adaptades a la seva edat.
Els nens tenen mecanismes d’autoregulació innats i, en condicions normals, quan no tenen problemes de salut, els seus senyals de gana i sacietat estan perfectament calibrats perquè mengin si tenen gana i parin quan estiguin tipis. L’evidència científica mostra que, si els pressionem insistint perquè mengin la quantitat d’aliment que als adults ens sembla raonable, aquests mecanismes es poden alterar i fer que perdin la sensibilitat innata a aquests senyals, i provocar així que mengin sense gana. Això incrementa el risc de patir sobrepès o obesitat. La gana és molt variable segons les fases de creixement, i les fluctuacions en les quantitats que mengen són perfectament normals en menors sans.
Alguns productes “sense gluten” ens poden confondre
Els aliments que no contenen gluten de manera natural no haurien de portar aquesta etiqueta.
Els aliments que no contenen gluten de manera natural no haurien de portar en l’envàs el missatge “sense gluten”, excepte si hi ha productes similars que sí que puguin contenir-ne. D’aquesta manera, estaria justificat en el cas d’embotits o salses, ja que no tenen una recepta comuna, però no estaria permès en la llet, els iogurts naturals o els sucs, tal com ho explica l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició. La raó és que pot donar lloc a confusió, ja que els consumidors poden pensar que, si l’absència no està indicada, no hi ha garantia que el producte no tingui gluten, fet que limita les eleccions, a més de ser una competència deslleial. Els consumidors que pateixen reaccions adverses al gluten ja estan protegits per la legislació sobre informació alimentària, que obliga que es declari a l’etiqueta i es destaqui la presència de cereals que conté el producte (blat, sègol, ordi i civada). A més, de manera voluntària, els fabricants poden declarar que un aliment és “sense gluten” si conté menys de 20 mg de gluten per quilo. En altres paraules, l’obligació és declarar-ne la presència, no l’absència.
Com podem fer que la carn rostida quedi més suculenta
Durant la cocció es produeixen canvis en les proteïnes de la carn que provoquen la pèrdua d’aigua i impedeixen que les fibres musculars tornin a captar-ne; per això, afegir-hi aigua o la salsa mateixa durant el rostit no fa que quedi més suculenta. Aconseguir una carn sucosa depèn directament de la duresa inicial de la peça i de la combinació de temps i temperatura durant la cocció. Les carns dures tenen molt de col·lagen, una proteïna que es transforma en gelatina quan es cuina al voltant de 70 °C. Això els aporta tendresa: quedaran més suculentes si es cuinen durant un temps llarg per sota de 100 °C, com ara guisant-les. En les carns tendres, sense tant de col·lagen, la suculència s’aconsegueix escalfant-les a temperatures altes durant un temps curt, perquè alliberin l’aigua intramuscular sense que s’endureixin les proteïnes.
L’origen de les pastanagues “baby”
Aquest tipus de pastanagues, pelades i tallades, són hortalisses de maduració i mida normal que es retallen per donar-los la forma de tub característica. Les va idear als vuitanta un agricultor nord-americà com una manera d’aprofitar les pastanagues que no es podien comercialitzar perquè tenien formes defectuoses i altres problemes estètics. És una manera d’aprofitar les pastanagues imperfectes, però la demanda fa que també s’elaborin a partir de pastanagues sense defectes. Encara que se’n poden seleccionar varietats amb formes allargades adaptades per a aquesta finalitat, suposen un desaprofitament alimentari.
Les cremes de fruita seca són saludables?
N’hi ha moltes versions i no totes són iguals nutricionalment. Per triar la millor, hem de mirar la llista d’ingredients i assegurar-nos que estan elaborades només amb cacauet o fruita seca natural o torrada, sense altres matèries primeres com sucre, sal o greixos. Són molt energètiques i, encara que són més bona opció que les cremes de cacau, és preferible prendre la fruita seca sencera.
Colorants i hiperactivitat
En els productes amb uns certs colorants –tartrazina (E102), carmoisina (E122), groc ataronjat (E110), groc de quinolina (E104), vermell allura (E129) i vermell de cotxinilla (E124)– s’indica que “poden tenir efectes negatius sobre l’activitat i atenció dels nens”. És una exigència legal pel fet que un estudi del 2007 va trobar aquesta relació adversa. Encara que el missatge és obligatori, altres recerques posteriors ho han descartat.
La sal “baixa en sodi” és una bona alternativa?
Hi ha productes en què se substitueix una part del sodi per potassi o magnesi. El portal d’evidència científica Nutrimedia ha analitzat diversos estudis per a avaluar si substituir la sal per aquests productes té un efecte sobre la salut cardiovascular i s’ha vist que, més enllà de baixar la tensió, sí que sembla que redueixen lleugerament el risc de mortalitat cardiovascular i altres malalties com l’ictus.