Fideus instantanis

Poca guarnició i massa sal

Aquests plats estan compostos principalment per pasta de blat, i el seu acompanyament –com gambes o verdures– és escàs o fins i tot inexistent. Aporten una quantitat notable de sal i en molts casos també de greixos i calories, així que no convé abusar-ne del consum.
1 Febrer de 2023

Fideus instantanis. Poca guarnició i massa sal

Els plats orientals a punt per consumir elaborats a base de pasta es venen al Japó des de fa més de 60 anys, però no van començar a popularitzar-se al nostre entorn fins fa aproximadament una dècada. Van aterrar tímidament al mercat, però només en dos o tres anys van guanyar una popularitat enorme, fins al punt que avui en tenim una varietat notable.

La fama d’aquests plats preparats s’explica en gran part per tres característiques: l’exotisme de la recepta, amb textures, aromes i sabors de la gastronomia oriental; la facilitat de preparació, ràpida i senzilla (s’hi afegeix aigua bullint), i el preu assequible. Si volem saber el que comprem realment, la tasca és complicada. Sobretot, perquè les etiquetes solen ser complexes i difícils de llegir i interpretar. Expliquem com podem fer-ho per a fer una bona tria.

És millor ignorar els reclams

A primera vista, els envasos són relativament sobris i només mostren dos reclams: imatges del plat preparat i paraules d’ingredients atractius, com gambes, verdures o pollastre. Amb tot, poden arribar a despistar-nos, perquè la composició real del producte no sempre s’ajusta al que aparenta. Per això convé llegir l’etiqueta.

Si ens fixem en la denominació de venda, que normalment es mostra al costat de la llista d’ingredients, ens podrem fer una idea general de les característiques del producte. La legislació no recull una definició específica per a ells, com sí que ho fa amb altres aliments ( iogurt o pa), així que el que es fa és una descripció breu del producte. Per exemple, “preparat alimentari amb fideus de farina de blat, salsa de soia amb espècies i verdures deshidratades”. Així sabem que ens trobem davant d’un producte compost per una base de fideus, un amaniment i una guarnició.

Aquest és l’esquema general que trobarem en la majoria dels productes. L’excepció és Demae Ramen, que es qualifica com una sopa oriental de fideus.

Una llista interminable

Llegir la llista d’ingredients és una tasca que en aquest cas no resulta gens fàcil. Sobretot, perquè és habitual trobar llargues enumeracions, compostes fàcilment per uns 20 o 30 elements, alguns compostos i altres de noms estranys.

Tan sols la pasta d’aquests fideus ja està constituïda per una quantitat considerable d’ingredients: farina de blat, oli de palma, midó modificat, sal, carbonat de sodi, carbonat de potassi… I encara més si ens fixem en els adobs, on trobem infinitat d’aromes, espècies, saboritzants… Per exemple, extracte de llevat, soia, vinagre, gingebre, bitxo, potenciadors de sabor… A aquests, cal sumar-hi altres ingredients que contribueixen a millorar-ne la conservació i les característiques organolèptiques (sabor, color o textura), com ara antioxidants, colorants, correctors d’acidesa…

La majoria inclou diversos elements, sobretot els que es comercialitzen al recipient amb forma de got, on en trobem habitualment tres: pasta, guarnició i un sobre amb una salsa o un adob. Per preparar-los, normalment s’hi ha d’afegir aigua bullint per a reconstituir la pasta i la guarnició i, finalment, afegir l’amaniment. Per això, en moltes etiquetes els ingredients s’indiquen de forma agrupada, cosa que en facilita una mica la interpretació.

Anàlisi

Per fer aquesta guia de compra s’han seleccionat fideus i sopes orientals instantanis elaborats per marques capdavanteres al mercat, en els quals s’ha analitzat principalment:

  • Puntuació Nutri-Score. La valoració està determinada per la quantitat de sal i de greixos i l’aportació calòrica.
  • Informació comercial. Hem analitzat si aporta informació de valor o si pot resultar confusa o portar a engany el consumidor.
  • Ingredients. Per conèixer la qualitat comercial, especialment per la quantitat d’ingredients nobles.
  • Preus. Recollits al desembre del 2022. No ha estat un criteri per a avaluar-ne la qualitat, però la relació qualitat-preu s’ha tingut en compte per al rànquing.
  • Etiquetatge. S’ha analitzat si compleix la legislació vigent.

La pasta és l’ingredient principal

En tots els productes, l’element majoritari és la pasta, que es troba en proporcions d’entre el 92% i el 72,4%, xifres que corresponen a Yatekomo verdures i Sukiyaki Beef Soba, respectivament. També és l’element principal en dos productes de Maggi, Fussian Taste of India i Fusian Taste of Teriyaki. No se n’indica la proporció, que s’ha de fer perquè s’esmenta en la denominació de venda, però es pot deduir perquè la farina de blat figura en la primera posició de la llista d’ingredients. La pasta està elaborada amb farina o sèmola (farina poc molta) de blat; això implica que aquest és l’ingredient principal. Podem veure-ho fàcilment perquè s’indica en la denominació de venda. Però, en canvi, no se n’especifica la proporció en la llista d’ingredients, per tant incompleix la legislació vigent.

Com ja hem dit més amunt, la pasta sol contenir, a més, altres ingredients, com oli de palma, ou, sal o gasificants (carbonat de sodi). Aquests s’utilitzen sobretot per aconseguir que els fideus tinguin una textura característica, més suculenta, tova i elàstica que els fideus convencionals, compostos només per sèmola de blat.

Del Japó a la nostra taula

La majoria d’aquests plats orientals procedeix de la cuina nipona, així que és habitual l’ús d’alguns termes que ens poden resultar poc familiars o confusos.

  • Soba. S’utilitza per designar el blat negre o fajol (que en realitat no és estrictament un cereal), i que es fa servir comunament per anomenar els fideus fins elaborats amb aquest gra. També s’usa per designar els fideus fins, en contrast amb les tallarines gruixudes elaborades amb farina de blat, que es denominen udon. Normalment es mengen freds, acompanyats d’una salsa; o bé, calents, submergits en un brou.
  • Yakisoba. Es refereix a les tallarines fregides elaborades amb farina de blat. Per cuinar-les, es tira una mica d’oli vegetal en una cassola i s’hi afegeix carn i vegetals, com ara pastanaga, brots de llavors, col o ceba. Finalment, s’hi incorporen els fideus i una mica d’aigua, i es cuina fins que s’evapora, moment en què s’uneix amb la salsa. Curiosament, aquesta salsa també es denomina yakisoba i s’elabora normalment amb ingredients com salsa Worcestershire, salsa d’ostres, salsa de soia, sucre, oli de sèsam, mirin (un vi d’arròs de sabor dolç, semblant al sake, però de baix contingut alcohòlic), quètxup i pebre.
  • Sukiyaki. Plat japonès que està compost per trossos fins de carn de vedella o de tofu, bullits, juntament amb vegetals i altres ingredients, en una barreja de salsa de soia, sucre i mirin.
  • Ramen. Sopa japonesa que té moltes variants. Bàsicament és un plat de fideus servits en un brou preparat a base de carn i verdures i al qual s’afegeixen diferents guarnicions, com algues o carn de porc.
  • Teriyaki. Tècnica de cocció que consisteix a rostir els aliments (normalment a la graella) marinats amb una salsa elaborada amb soia, sake (o mirin) i sucre (o mel). Normalment s’utilitza aquest nom per a la salsa i, per extensió, en la cuina occidental es fa servir per denominar qualsevol plat elaborat amb aquesta salsa.
  • Noodles. En sentit estricte, és la paraula que es fa servir en anglès per designar els fideus. Però en el nostre entorn la solem utilitzar per referir-nos als fideus orientals, més llargs que els que usem en les sopes de la nostra gastronomia i més estrets que els espaguetis.

Una guarnició molt escassa

En dos dels productes de Gallina Blanca, Yatekomo Yakisoba Classic i Yatekomo Yakisoba Pollastre, s’especifica que la guarnició es troba en una proporció del 4%. En el primer cas, es tracta de pastanaga, col i porro, mentre que en el segon està composta per aquestes mateixes verdures (3,3%) i pollastre (0,7%). És a dir, aquest últim producte conté menys d’un 1% de pollastre, malgrat que porta aquest ingredient en el nom, i això pot donar lloc a engany.

En altres productes passa una cosa semblant. A Yatekomo verdures Gallina Blanca, la proporció de la guarnició també és escassa. El que passa és que és més difícil d’advertir perquè, en aquesta etiqueta, la proporció de verdures (35,1%) no s’expressa sobre la totalitat del producte, sinó que és una proporció relativa, referida a l’amaniment (8%). És a dir, del 8% d’endreç que conté el producte, el 35,1% són verdures. Això vol dir que el producte només conté un 0,03% de verdures.

També trobem la mateixa situació a Yatekomo gambes Gallina Blanca, on aquest ingredient constitueix un 8% sobre el 10% de l’amaniment, que significa que el producte conté només un 0,008% de gambes. O a Sukiyaki Beef Soba, que només conté un 1,2% de vedella, malgrat destacar aquest ingredient (beef) en l’envàs.

En altres productes no s’indica expressament que continguin determinats ingredients, però s’esmenten en l’envàs i això pot donar a entendre que hi són presents en una quantitat significativa. Els Fideus Orientals Maggi destaquen la paraula “pollastre” en lletres grans, però en lletres molt més petites indica “sabor de”. En realitat, només conté un 0,8% de pollastre. Una cosa semblant passa a Fusian Taste of Teriyaki de Maggi, que no conté aquesta salsa, malgrat que aquesta última paraula es destaca en lletres grans. Però en petit s’indica “taste of” (“sabor de”) i en la denominació de venda s’especifica que es tracta d’un condiment amb “sabor de teriyaki”.

Finalment, en la imatge de l’envàs de Demae Ramen Nissin es mostra el que sembla una alga wakame, però no figura entre els ingredients.

Més enllà de les pràctiques poc ètiques d’alguns fabricants, el problema de fons és que no hi ha una obligació legal que estableixi una quantitat mínima perquè els ingredients es puguin destacar.

La comoditat es paga cara

Aquests productes tenen un preu assequible i en certa manera resulten barats si considerem que equivalen a un plat que ens pot resoldre un àpat. Però si fem una comparació amb el que ens costaria elaborar-ho a casa, veurem que el preu resulta un 62% més car.

Una informació nutricional confusa

A l’hora de consultar la informació nutricional podem trobar algunes dificultats degudes al fet de vendre’s deshidratats. La legislació (Reg. 1169/2011) indica que la informació nutricional s’ha de referir a l’aliment tal com es ven. Però quan es tracta d’un aliment deshidratat, això no aporta informació gaire útil per al consumidor. Per això, la legislació indica també que “quan sigui procedent” es podrà donar informació referent a l’aliment preparat, sempre que s’indiquin les instruccions de preparació amb detall.

Aquesta ambigüitat deixa en mans del fabricant la decisió d’indicar la informació nutricional d’una manera o d’una altra, així que no s’expressa igual en tots els productes, i això fa que sigui difícil establir comparacions. Per exemple, en els productes Yatekomo la informació nutricional s’expressa per a 100 g de producte a punt per al consum, mentre que en els productes Fusian es refereix a 100 g de producte, tal com es ven. La informació més completa la trobem en els Fideus Orientals Maggi, on s’expressa de les dues maneres.

Afortunadament, en tots, la informació nutricional s’expressa també referida a una ració de producte a punt per al consum, que és el que considerarem en aquesta guia per poder interpretar i comparar les dades. Això sí, presenta limitacions importants. La més evident és que la mida de ració no és la mateixa per a tots els productes: entre els de marca Yatekomo hi ha uns envasos que en contenen 60 g i uns altres que en contenen 93 g.

Molt calòrics i amb massa sal

Aquests productes estan constituïts principalment per hidrats de carboni, encara que la proporció varia depenent de la quantitat d’aigua que s’hi afegeixi. Així, a Demae Ramen Nissin, que és una sopa, el contingut per ració és d’11 g, mentre que a Yatekomo Yakisoba Classic és de 53 g. El contingut mitjà és de 38 g.

També és considerable la quantitat de greix, sobretot a Fusian (12 g) i a Yatekomo (20-14 g). En la majoria dels casos es tracta d’oli de palma, encara que alguns productes també contenen oli de gira-sol, que explica l’alta proporció de greixos saturats, especialment a Yatekomo (7-9 g per ració).

El contingut de greixos i d’hidrats de carboni explica que l’aportació de calories sigui molt significativa en alguns casos. Destaquen, sobretot, Yatekomo Yakisoba Classic i Yatekomo Yakisoba pollastre, amb 429 kcal, una quantitat equivalent a la que aporta un frànkfurt o un plat d’espaguetis a la bolonyesa, amb la seva carn i la seva salsa de tomàquet.

Un altre aspecte molt destacable és el contingut en sal. Es considera que un aliment en conté massa quan supera l’1,25 g per cada 100 g. Tots, excepte Demae Ramen Nissin (1 g per ració de 100 g), superen àmpliament aquesta quantitat. Destaquen especialment els Fideus Orientals Maggi i el Yakisoba pollastre, on trobem fins a 2,4 g de sal per ració (per a porcions de 61 g o 93 g).

Puntuació Nutri-Score

També hi ha una altra limitació, i és que el càlcul de la puntuació Nutri-Score es fa sobre les dades de nutrients referides a 100 g de producte a punt per al consum, així que no es pot calcular en els productes que no indiquen aquesta informació: Fusian Taste of India i Fusian Taste of Teriyaki. En aquesta guia el càlcul de la puntuació Nutri-Score en aquests productes s’ha deduït a partir de la resta que sí que la inclou.

Com podem veure, tots presenten una nota C, excepte Sukiyaki Beef Soba, amb una D. Les puntuacions s’expliquen per l’elevat contingut de greix i de sal i per la notable aportació calòrica.

Relació qualitat-preu

Si comparem el preu per 100 grams de producte, veurem que hi ha dos grups de productes diferenciats: entre els més barats, amb valors compresos entre 1,25€ i 1,35 €, es troben Demae Ramen Nissin, Fusian Taste of Teriyakii els Fideus Orientals Maggi, mentre que entre els més cars, amb valors entre 2,24 € i 2,51 €, es troben Sukiyaki Beef Soba, Yatekomo gambes i Yatekomo verdures.

Podríem pensar que els productes més cars són deguts al contingut en ingredients d’alt valor, com les gambes o la vedella, però en tenen una quantitat molt baixa (1,2% de vedella) o gairebé nul·la (0,008% de gambes i 0,03% de verdures, respectivament). Així que les diferències importants en el preu sembla que no estan justificades en aquest sentit. Potser poden ser degudes a les diferències en el cost dels envasos, que varien segons el producte.

Recomanacions de compra

  1. Els ingredients. L’element principal és la pasta de farina de blat. Però més enllà d’això és important conèixer la composició de l’amaniment i de la guarnició, així com la quantitat en què es troben. Comprova que realment conté els ingredients que destaca.
  2. La informació nutricional. Per a consultar-la cal tenir en compte de quina manera està expressada: sobre el producte tal com es ven o a punt per al consum. Com menys quantitat de sal, de greixos i de calories, millor.
  3. L’envàs. Els productes que es venen en format got tenen un preu més car que la resta, potser per l’envàs. Són més pràctics per a consumir-los fora de casa, però si no ho fem així potser ens compensa adquirir els que es venen en format sobre.

Conclusions

En general, els productes que es comercialitzen en sobre són més econòmics que els que es venen en got, potser per l’envàs. Entre els primers destaquen, en aquest ordre, els Fideus Orientals Classic i els Fideus Orientals de pollastre, els dos de Maggi, pel preu (1,35 € per 100 g), per l’etiquetatge (la informació nutricional és la més completa) i per la composició nutricional, entre les “menys desfavorables”: contenen menys greix, greixos saturats i aporten poques calories, en comparació amb la resta.

En qualsevol cas, aquest tipus de productes són molt poc interessants des del punt de vista nutricional i es poden qualificar de poc saludables, pel contingut en farines refinades, greixos i sal i la pràctica absència d’ingredients saludables. A més, tots incompleixen la legislació vigent, ja que no mostren el percentatge d’alguns ingredients destacats. Per això, el més recomanable és no consumir-los de manera habitual.