Cannabidiol. Des de l’ús medicinal fins a l’efecte placebo
A penes ja queden grans ciutats a Espanya sense un establiment de cannabidiol (CBD). Qualsevol persona que passegi assíduament per la seva localitat s’haurà pogut adonar de l’auge d’aquestes botigues que, d’un temps ençà –sobretot a partir de la pandèmia–, venen (també en línia) un ampli grup de productes rics en cannabidiol, el component del cànnabis sense efectes psicotròpics.
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TUE) va avalar el 2020 la comercialització d’olis, cremes, flors aromàtiques, sals de bany o vaporejadors que inclouen CBD en la composició i que, suposadament, ajudaran a combatre les arrugues, les vermellors, l’ansietat, l’acne, el dolor menstrual, l’insomni o les xacres musculars i de les articulacions, entre moltes altres molèsties. Unes propietats gairebé miraculoses que xoquen frontalment amb el que diu la ciència, que pràcticament els cataloga de placebo.
Encara que el CBD sí que té propietats medicinals demostrades per a tractar la simptomatologia d’algunes malalties, la seva efectivitat depèn de la concentració i de la dosi. Aquests productes per a la salut gairebé no tenen res a veure amb el que s’amaga darrere de la investigació del cànnabis amb usos mèdics, que sí que compta amb molt de potencial i que es presenta de manera esperançadora per a moltes persones que viuen amb dolor crònic.
La planta i els seus compostos
El cànnabis, com qualsevol altra planta, és una barreja molt complexa de compostos (n’hi ha més de 500, entre els quals uns 113 cannabinoides). De tots aquests compostos, destaquen el THC (tetrahidrocannabidol) i el CBD (cannabidiol). Són els dos més rellevants pel que fa a l’acció farmacològica, però per l’abundància i la potència d’acció, el més important és, sens dubte, el THC. “La immensa majoria de les propietats del cànnabis, tant en l’ús recreatiu com en el medicinal, i tant en els efectes buscats com en els no buscats, són degudes a l’acció del THC. És, perquè tothom ho entengui, el cannabinoide que ‘col·loca’ en l’ús recreatiu i el que té propietats farmacològiques en l’ús terapèutic”, explica Manuel Guzmán, catedràtic de Bioquímica de la Universitat Complutense de Madrid i un dels experts que ha assessorat el Govern en la imminent llei per a l’ús del cànnabis medicinal.
El tetrahidrocannabinol és, per establir una analogia, com la cafeïna en el gra de cafè, la morfina en la planta de l’opi o la teofil·lina en la planta de te. “El THC és el principi actiu més rellevant del cànnabis, que s’uneix a uns receptors específics que hi ha en l’organisme anomenats receptors cannabinoides (CB1 i CB2, entre d’altres) i, a través d’aquests, exerceix un gran nombre d’accions, tant les que es busquen en l’ús recreatiu (relaxació, millor estat d’ànim, menys estrès i més sensibilitat) com en l’ús medicinal”, relata Guzmán. Pel que fa a aquestes últimes cal destacar les propietats antiemètiques del THC a l’hora d’alleujar els vòmits i les nàusees en pacients que estan en tractament de quimioteràpia i que no responen al medicament tradicional. “També estan demostrades científicament les seves propietats com a estimulant de la gana i la millora del metabolisme en malalts de càncer, que després de la quimioteràpia han vist afectades les ganes de menjar, o el seu efecte analgèsic o antiinflamatori, especialment a l’hora de reduir la rigidesa muscular en els pacients amb esclerosi múltiple”, detalla l’expert.
Descobriment
Fins a la dècada dels noranta es desconeixia que el cos humà tingués aquest sistema de comunicació entre cèl·lules. Des de llavors, ha estat el motor impulsor de la recerca del cànnabis amb finalitats terapèutiques.
Funcions
Aquest sistema s’encarrega d’equilibrar processos metabòlics i optimitzar les funcions del nostre cos. Entre altres funcions, modera la funció cerebral, el sistema endocrí, el tegumentari (pell i cabell, ungles, glàndules sebàcies i sudorípares) i l’immunològic.
Receptors
Aquest sistema està compost per receptors cannabinoides, unes proteïnes que s’activen pels cannabinoides i que transmeten la informació. Els receptors més estudiats són els CB1 i CB2. Els receptors CB1 es troben majoritàriament distribuïts per tot el sistema nerviós central (cervell i nervis de la medul·la espinal) i els receptors CB2 resideixen al sistema nerviós perifèric (els nervis situats a la resta del cos), i permeten així que el cervell es comuniqui amb totes aquestes àrees, com també amb els sistemes digestiu i immunològic.
Estimulació
L’organisme produeix els seus cannabinoides, els endocannabinoides, per assegurar-se que es mantingui l’equilibri del cos. Però també es pot estimular mitjançant cannabinoides externs, com el CBD o el THC. Quan l’organisme s’estimula, la nostra funció física i mental es veu afectada.
Com actuen el THC i el CBD
La interacció del THC amb el CB1 és el que produeix l’efecte psicoactiu d’aquest compost. El CBD, però, toca més molècules diferents del nostre organisme i, per tant, pot interactuar i unir-se als dos tipus de receptors: els receptors CB1 al cervell i els receptors CB2 a tot el cos.
CBD: el principi actiu “descafeïnat”
Però el THC no és l’únic cannabinoide amb accions farmacològiques. Sí que és cert que és el més important, però el CBD també té propietats que mereixen ser destacades. “Comparat amb el THC, el CBD és com prendre’s un cafè descafeïnat”, resumeix el científic. Manuel Guzmán es refereix al fet que té menys accions que el THC, però algunes són molt interessants. “S’ha demostrat eficaç en la inhibició de les convulsions en epilèpsies pediàtriques (en adults també, encara que menys) que no responen als anticonvulsius de primera línia”, ens explica el catedràtic.
El THC i el CBD combinen bé en medicina. Aquest investigador opina que, a l’hora de recomanar el cànnabis per a ús medicinal, sempre és millor utilitzar una preparació equilibrada entre THC i CBD. El motiu és que el pacient el tolera molt millor, ja que el CBD actua com a modulador dels efectes no desitjats del THC . “Hi ha alguns efectes psicoactius del THC que són buscats pels pacients. Parlem d’estar de més bon humor o de dormir millor. Però hi ha altres efectes secundaris que no són els desitjats, com ara tenir un atac de pànic, ansietat, descoordinació, un cansament excessiu… En aquest sentit, aquesta part no desitjada que arriba amb el THC, el CBD la pot temperar”, diu el bioquímic.
Hi ha altres propietats en el CBD que, encara que estan menys demostrades científicament que la inhibició de les nàusees en pacients amb epilèpsia, sí que funcionen en alguns pacients i amb determinades dosis. “El cannabidiol té un cert efecte analgèsic en quadres de dolor crònic. El seu efecte ansiolític és suau. Per exemple, si ho compares amb el diazepam és molt menor, però en dosis raonablement elevades (uns centenars de mil·ligrams al dia) s’ha demostrat algun efecte”, diu Guzmán.
El cànnabis i el seu ús medicinal
L’Agència Espanyola del Medicament només ha aprovat dos fàrmacs amb cannabinoides en la composició: Sativex, elaborat amb una combinació de THC i CBD i que es fa servir per combatre els espasmes musculars en pacients amb esclerosi múltiple, i Epidiolex, que només té CBD i que s’utilitza en menors amb epilèpsia que no responen bé a uns altres anticonvulsius. Ara com ara només es dispensen amb prescripció mèdica en l’atenció hospitalària i tenen un cost molt elevat. El primer té un preu al voltant dels 500 euros per tres envasos de 10 ml i el segon supera els 1.100 euros per 100 ml, un import que només cobreixen algunes asseguradores privades.
A més d’aquests medicaments, a Espanya hi ha moltes persones que fan servir preparats crus de cànnabis per a altres indicacions que no estan aprovades oficialment, sobretot en casos de pacients amb càncer i malalties amb dolors crònics. Aquestes preparacions no estan aprovades com a medicament, però en molts països ja s’han implementat programes de cànnabis medicinal per a millorar la qualitat de vida de pacients amb malalties cròniques i altament debilitants (la majoria dels estats de la UE, gran part d’Amèrica, Israel, Austràlia i el Marroc).
Per a Manuel Lázaro, veterinari clínic i portaveu del Col·legi de Veterinaris de Madrid, l’ús de CBD en les mascotes és un tema molt controvertit. “No hi ha prou evidències científiques, els estudis són escassos i hi ha un biaix de confirmació marcat”, assenyala. L’Associació Mundial de Veterinaris d’Animals Petits (WSAVA, per les sigles en anglès) ha publicat alguna informació sobre el CBD en un document relacionat amb la gestió del dolor, però actualment és impossible recomanar de manera universal l’ús de cannabinoides als veterinaris. “És cert que aquests compostos s’utilitzen àmpliament i, sovint, s’obtenen sense supervisió veterinària, però els professionals veterinaris hem d’exercir un paper protector i d’assessorament, almenys pel que fa a la reducció de danys”, explica Manuel Lázaro.
La Federació de Veterinaris d’Europa aposta per promoure estudis ben controlats per a avaluar el veritable potencial terapèutic del CBD en animals. L’objectiu és que els veterinaris i els animals disposin de productes que gaudeixin d’una autentica garantia i seguretat abans de dispensar-los. Per això, també demanen que s’elabori una reglamentació a propòsit. “Els cannabinoides són potents inhibidors dels enzims del citocrom P450 (especialment el CBD), que participa en el metabolisme de molts fàrmacs. S’ha de tenir precaució a l’hora de combinar-los amb altres medicaments, i s’ha de fer un seguiment per a avaluar els canvis en els enzims i la funció del fetge. Així mateix, els efectes vasodilatadors del THC poden alterar estats patològics subjacents, com afeccions renals i cardíaques. Encara cal investigar més”, conclou el veterinari.
Dues maneres de prendre’l
Hi ha moltes maneres de prendre’l, però, des del punt de vista farmacològic, es distingeixen dues vies d’administració: les ràpides i les lentes. Per a obtenir un alleujament immediat hi ha el vaporatge, que no s’ha de confondre amb fumar i vaporejar, ja que en aquest cas la planta s’escalfa (no es crema) i aquesta calor activa els seus components, que s’alliberen en un núvol de vapor. S’utilitza sobretot quan es vol obtenir un efecte en 1-2 minuts, quan un malalt té un brot de dolor, una convulsió o un espasme. Per a quadres de dolor crònic o trastorns del son es fa servir la via lenta, l’oral –com els preparats crus de cànnabis o l’oli de cànnabis–, que actua en l’organisme al cap d’1-2 hores. “Aquestes preparacions proporcionen una millora de qualitat de vida a moltes persones: augmenten l’estat d’ànim, milloren els trastorns de son, la ingesta de menjar, inhibeixen l’ansietat i, sobretot, milloren la gestió emocional del dolor”, indica el bioquímic.
A Espanya, ara mateix l’Agència Espanyola del Medicament està estudiant les vies per a regular el cànnabis medicinal, cosa que ja han fet la gran majoria dels nostres veïns europeus. “Això obrirà una porta als pacients perquè continuïn fent el que fan ara, però amb seguretat jurídica i sanitària: que sàpiguen el que prenen, que no hagin de recórrer al mercat negre i que puguin ser monitorats pel sistema nacional de salut. A més, aquesta regularització millorarà la recerca clínica i obrirà la porta a nous estudis d’aplicació terapèutica dels cannabinoides que beneficiaran les pròximes generacions”, explica Guzmán.
Cosmètics i altres productes
Fins ara hem parlat de la regulació dels preparats de cànnabis i els productes amb cannabinoides per a ús mèdic, una cosa molt diferent de tots els articles de cosmètica que es comercialitzen com a productes de CBD o amb baix contingut de THC. En les etiquetes es poden veure generalment els continguts dels dos cannabinoides, encara que alguns productes sí que indiquen que estan lliures de THC. Sempre que incloguin THC, el seu contingut ha de ser inferior a 0,2%, una xifra que no es considera psicoactiva, per tant entraria dins de la legalitat. Tot i això, com que no hi ha una agència independent al darrere que ho reguli, el client no sap qui controla que aquests percentatges es corresponguin amb la realitat.
“La qualitat d’aquests productes és molt variada”, comenta Manuel Guzmán. S’han fet estudis de qualitat i s’ha observat que aquests articles estan més o menys bé pel que fa a contingut i seguretat, però també s’han trobat empreses amb partides de productes amb CBD que contenen menys percentatge del que diuen en l’etiqueta o que inclouen algun contaminant (per exemple, un plaguicida que s’hagi utilitzat en el cultiu) o algun metall pesant que hi hagués al sòl. “El consumidor realment no sap si aquest oli en concret que compra té una bona traçabilitat i seguretat”, revela l’expert, qui aconsella investigar una mica més abans de comprar el producte.
El CBD en els aliments
Encara hi ha moltes incerteses al voltant d’aquests productes i per això l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) no pot establir, de moment, la seguretat del CBD com a aliment. En concret, destaca que no disposa de dades suficients per a saber com actua el CBD al fetge o l’efecte que té en el tracte gastrointestinal, el sistema endocrí, el sistema nerviós i el benestar psicològic de les persones. A més, en ratolins s’han observat unes certes reaccions adverses en la reproducció. Per això, a Espanya només se’n permet l’ús cosmètic, tòpic o extern.
Tenen aquests productes les propietats del CBD en l’ús mèdic? “En general, es venen amb una publicitat excessivament benèvola i es publiciten efectes que estan provats en ratolins i no mai en humans. Les propietats anticonvulsives, antiinflamatòries i ansiolítiques del CBD estan demostrades en estudis clínics a grans dosis. Parlem de diversos centenars de mil·ligrams al dia, mentre que les quantitats que es recomanen d’aquests productes són de 10-15 mil·ligrams al dia. I, a més, per a aconseguir aquests efectes parlem d’una ingesta per via oral. En cremes l’efectivitat es reduiria encara molt més”, remarca Guzmán.
Els percentatges de CBD que s’utilitzen en aquests productes són bastant segurs, igual que les dosis recomanades, ja que no se n’ha demostrat cap efecte secundari fins a 200 mil·ligrams per dia. Però cal tenir en compte que la interacció del CBD amb els medicaments encara no és gaire clara. El cannabidiol és metabolitzat pel fetge, igual que els fàrmacs, i el problema vindria quan es consumeixen els dos conjuntament. Fins i tot no se sap amb exactitud si això podria produir efectes adversos en determinades persones.
Abans de comprar aquests productes cal tenir en compte els possibles riscos que tenen i saber que, amb la poca concentració de cannabidiol que contenen, l’únic que poden proporcionar és un cert efecte placebo.