L’empatx. Com cal enfrontar-se al “dolent” de Nadal
Alegria, retrobaments familiars, regals, llums, emocions… Nadal és sinònim de moltes coses, totes tan entranyables com susceptibles de ser celebrades amb àpats abundants. En moltes cases, és temps per a l’excés d’estima, però també de calories. Aquestes últimes arriben fora mida i en molts casos provenen de greixos de mala qualitat, dolços i begudes alcohòliques, una barreja explosiva que té conseqüències en el pes –els espanyols engreixem entre tres i cinc quilos en aquestes dates, segons l’Institut Mèdic Europeu de l’Obesitat (IMEO)– i en el sistema digestiu. Dinars i sopars d’empresa, amb els amics o la família. Aquests grans tiberis poden arribar a aportar-nos entre un 30% i un 50% més de les calories que necessita diàriament el nostre organisme.
3.000 calories en un àpat
Una anàlisi feta per la Societat Espanyola de Ciències de l’Alimentació (SEDCA) assenyalava que cada àpat de Nadal ens proporciona, com a mínim, una mitjana de 1.100 calories, sense comptar les que aporten les begudes alcohòliques que acompanyen la vetllada. Algunes vegades, es pot arribar a consumir 3.000 calories en una sola ingesta, un fet extremadament excessiu si pensem que el cos necessita entre 1.600 i 2.500 kcal al dia. Però aquí no acaba l’abús. Moltes vegades, aquest nivell calòric, en comptes de ser un fet puntual, continua l’endemà. Posem com a exemple el sopar de la nit de Nadal i el dinar de Nadal, menús amb què ingerim en menys de 24 hores la quantitat d’energia recomanada per a tres dies. Aquesta sobreingesta té conseqüències per a la salut. N’és una prova que les urgències i els ingressos hospitalaris solen augmentar un 25% aquests dies. Les raons, segons la Societat Espanyola per a l’Estudi de l’Obesitat (SEEDO), solen ser crisis hipertensives, diabetis descompensades i diverses patologies digestives relacionades amb els excessos alimentaris.
Els típics empatxos de Nadal, a més de provocar nombroses molèsties intestinals gens agradables i que ens poden arruïnar la festa –amb símptomes com regurgitació, inflor, malestar en l’abdomen i flatulències–, també poden fer aparèixer problemes digestius ja presents en la persona, com el reflux, el còlon irritable, una gastritis o les intoleràncies. Per això, els especialistes de l’aparell digestiu recomanen tenir mesura i evitar els coneguts empatxos. Si no hem pogut esquivar tanta temptació i ens n’hem passat amb el menjar, també hi ha uns trucs que poden ajudar a alleujar-ne els símptomes.
Les infusions sí que ajuden
Prendre un poliol o una camamilla després d’una ingesta exagerada alleuja la pesadesa i el malestar gastrointestinal. “Hi ha alguns productes vegetals que han demostrat que poden millorar-ne els símptomes. Plantes com l’espígol, el romaní, l’àloe vera, l’eucaliptus, la farigola, el fonoll, el card marià, les fulles de menta, la camamilla o la melissa poden facilitar i afavorir les digestions i els gasos excessius”, indica la gastroenteròloga María del Mar Calvo. “El benefici de les d’infusions és la ingesta de més quantitat de líquid calent. Encara que no mai s’ha de bullir l’aigua d’una infusió, perquè la planta pot perdre algunes propietats”, afegeix l’especialista en aparell digestiu Blanca Sampedro. Però aquest remei no val en tots els casos. “En els pacients diagnosticats de reflux gastroesofàgic amb dany a l’esòfag (esofagitis), és a dir, ferides en l’esòfag produïdes per l’àcid de l’estómac, es recomana prendre un protector d’estómac (Omeprazol) en dejú el dia que hagin de fer un àpat abundós”, conclou Calvo.
Una migdiada, un cafè o un passeig?
Després d’un àpat copiós, la migdiada no és el més recomanable. “Tombar-se afavoreix el reflux i fa que els moviments gàstrics siguin més lents”, explica Calvo. L’experta recomana un passejada, però és conscient que després d’un àpat de Nadal no és el que ens ve més de gust. Igualment, el cafè, tot i que és una beguda recomanable pels efectes hepàtics, també pot produir un augment de l’acidesa i els símptomes de reflux, per tant és millor moderar-ne el consum.
Els didalets no són digestius
L’alcohol afavoreix el reflux gastroesofàgic amb més acidesa gàstrica i relaxació del càrdies (esfínter entre l’esòfag i l’estómac), per això, en general, no només no milloren els símptomes digestius, sinó que tendeixen a empitjorar-los. “Recomanar no consumir-ne aquests dies és poc realista, però pot ser aconsellable no prendre més que una o dues begudes de baixa graduació al dia”, recomana Sampedro.
Dolor, inflor, cremor, nàusees…
“Encara que l’empatx no és un terme mèdic, comunament s’entén com les molèsties que sorgeixen després d’un àpat abundós –transgressions dietètiques en l’argot mèdic–, com ara nàusees, malestar abdominal i dolor a la part alta i central de l’abdomen”, assenyala Susana Jiménez, portaveu de la Fundació Espanyola de l’Aparell Digestiu (FEAD). Aquests símptomes són una mica freqüents després d’un dinar o sopar voluminós i hipercalòric tan típic d’aquestes dates i tenen l’origen en molts factors.
Les molèsties es produeixen, principalment, per la distensió excessiva que pateix l’estómac a fi de fer cabre tota la quantitat extra d’aliments que ingerim. A l’efecte que té aquesta distensió, cal sumar-hi la irritació que produeixen les begudes alcohòliques a les parets de l’estómac i el reflux (o cremor) que es crea amb la necessitat que té l’estómac de produir més àcid per fer la digestió, que provoca que acabi desbordant-se i desplaçant-se cap a l’esòfag.
Els menjars més indigestos
“Els menjars grassos, amb salses o picants, ajuden a produir aquest augment d’àcid. D’altra banda, la ingesta de begudes amb gas també afavoreix la relaxació del càrdies –porta d’entrada a l’estómac– i facilita la pujada de l’àcid a l’esòfag. A més, els menjars més grassos produeixen un retard del buidatge gàstric que origina una sensació de distensió i incomoditat amb sacietat precoç i dolor a la zona superior de l’abdomen”, explica Blanca Sampedro, especialista de l’aparell digestiu.
Sens dubte, la digestió, a més de ser un procés complex, necessita temps. En general, encara que depèn de cada persona i de si té patologies o no, triga entre 15 i 72 hores a fer-se. Aquesta franja es considera un trànsit digestiu normal, però de vegades es pot dificultar o retardar. Prendre tòxics o medicaments, menjar molt de pressa, l’estrès o tenir algun trastorn psicològic poden ser causants de fer-la més lenta, però també els menjars molt abundants i grassos o la ingesta excessiva d’aliments processats i sucres.
Els dolços típics d’aquestes dates són rics en greixos, sucres i farines refinades. Els polvorons o mantecados, com que es fan amb llard de porc, són els que més calories tenen. Una porció oscil·la entre les 150-200 calories, depenent de la totalitat dels ingredients (s’hi afegeixen farines, cacau i ametlles). La figureta de massapà sol vorejar les 170 calories i els torrons, per cada trosset de 35 grams, les 175 calories (a 500 kcal per cada 100 grams). Hi ha petits trucs per a no caure constantment en la temptació, com ara evitar preparar la famosa safata i tenir-los tots tallats i a la vista durant el dia. Si ens ve de gust un trosset, el millor és tallar-lo en el moment i tornar a guardar-lo.
No és igual a digestió pesada
Un empatx no és una interrupció en la digestió. “Quan ens empatxem de debò, la digestió no s’atura en cap moment, però va més lenta”, explica Blanca Sampedro. Una cosa diferent de quan ingerim aliments en males condicions. “El que propicia això és que es vomiti l’aliment ingerit; llavors, s’interromp la digestió, i es produeix per culpa d’un procés infecciós anomenat gastroenteritis”, matisa la gastroenteròloga María de la Mar Calvo.
Una altra diferència que cal fer és entre l’empatx i les digestions pesades. De vegades es confonen els termes, però aquestes últimes no van lligades necessàriament a haver-se’n passat amb la quantitat de menjar ingerit. Les digestions difícils poden ser cròniques, independentment de l’estil de vida i d’uns hàbits alimentaris saludables. És un trastorn que s’anomena dispèpsia i que afecta un 25% de la població general. “Les mateixes molèsties que caracteritzen l’empatx poden aparèixer també de manera crònica i fins i tot després d’uns àpats molt lleugers. La major part de les vegades és degut a una infecció per Helicobacter pylori, un bacteri que colonitza l’estómac i s’associa al desenvolupament de gastritis crònica i úlceres”, explica la portaveu de la Fundació Espanyola de l’Aparell Digestius (FEAD).
“Hi ha persones que poden tenir un retard del buidatge gàstric crònic per patologies com la diabetis, que afecta el sistema nerviós de l’estómac, i dificulta la seva funció. També pot haver-hi una hèrnia de hiat (és com tenir la porta de l’estómac sempre oberta), que afavoreixi el reflux gastroesofàgic amb menjars habituals. Altres vegades pot haver-hi una hipersensibilitat que generi molèsties amb la digestió d’aliments saludables. Però el més convenient, quan es repeteixen aquests símptomes de manera constant després de la ingesta d’aliments, és consultar amb un metge per a valorar i descartar que no hi hagi qualsevol patologia”, indica l’especialista en aparell digestiu Blanca Sampedro.
Senyals que és una cosa seriosa
Menjar excessivament, per definició, és ingerir més enllà del que el cos necessita per a nodrir-se, i això depèn de cada persona. Triplicar les calories que necessitem en un sol àpat definitivament ho és. Quan es tracta de transgressions ocasionals, no repetides, en un o dos dies, l’estómac va recuperant la seva funció i permet tornar a la situació anterior sense conseqüències severes per a la salut i amb una resolució completa dels símptomes. “Com sempre, en medicina, l’important és la periodicitat amb què es porten a terme les coses. Les ingestes copioses i abundants de manera ocasional no solen comportar riscos per a la salut, tret de les ingestes massives de drogues, incloent-hi l’alcohol”, recorda l’especialista de l’aparell digestiu María del Mar Calvo.
També es considera un factor de risc tenir un problema cardiovascular –sobretot per l’excés de sal que es consumeix en aquests àpats– o diabetis, ja que aquests aliments poden elevar els nivells de sucre en sang i, si no es té un bon control de la malaltia o es desconeix, es pot produir una descompensació. També cal tenir en compte que en els estómacs de les persones de la tercera edat i en els nadons hi cap molt menys menjar, per tant omplir-los en excés durant aquestes festes pot causar-los molèsties serioses, inclosa l’alteració del son. A més a més, els mals de panxa i els vòmits que es poden desencadenar després d’un empatx són sempre més perillosos en ancians o en nens petits, ja que tenen més risc de deshidratar-se o que sorgeixin altres complicacions.
Així pots prevenir l’aparició de l’empatx.
- Alerta amb les sensacions de sacietat. A l’estómac d’una persona de complexió mitjana hi caben dos litres d’aliment –entre sòlids i líquids–; per això, si ens passem d’aquesta quantitat en una sola ingesta ja estarem sobrecarregant aquest òrgan i tindrem més possibilitats de començar a sentir els símptomes de l’empatx. Aquestes xifres ens poden donar una idea del que significa “passar-se’n amb la quantitat de menjar”, però el fonamental és ser conscient de la sacietat, de quan un està ple.
- No reservar-se per al sopar. No hem d’evitar menjar durant tot el dia per donar-nos un homenatge al sopar. Aquests dies, els especialistes recomanen continuar fent –encara que de manera lleugera– els tres àpats del dia.
- Dissenyar un menú saludable. El menú dels àpats de Nadal es pot programar amb plats preparats amb tècniques que aportin menys greix que els arrebossats o els fregits. La planxa, els ofegats, els bullits, les papillotes o les coccions al forn són les millors tècniques per a aquestes dates.
- Compte amb els entrants. Per començar, hem d’intentar introduir opcions saludables i proteiques –vegetals o marisc– i evitar els greixos dels embotits. Les carns més grasses es poden deixar per als dinars i recórrer al peix per als sopars.
- Vigilar les racions i les begudes. Cal servir-se racions petites i beure molta aigua durant l’àpat, ja que així disminuirem les vegades que recorrem a la copa de vi o a altres begudes alcohòliques (que no hidraten).
- Menjar lent. L’entrada d’aire mentre mengem pot generar més gas i distensió abdominal, per això es recomana menjar a poc a poc i no acalorar-se en les discussions familiars mentre es menja.
- Mastegar bé. La saliva conté amilasa, un enzim que comença a descompondre el menjar des de la boca. Si no masteguem a poc a poc, l’estómac haurà de fer més esforç per suplir el treball de l’amilasa, de manera que produirà més àcid i augmentarà l’acidesa.
- Triar unes bones postres. Es poden menjar torrons i polvorons amb moderació, però el millor és treure sempre fruita per a les postres i així podrem tenir també l’opció saludable. Aquests dies es recomana la pinya, que és antiinflamatòria i ens pot ajudar en la digestió.