Es pot patir obesitat tot i tenir un pes normal?
El percentatge de greix és un indicador més fiable que el pes per a valorar el risc cardiovascular d’una persona.
Un estudi recent, publicat a Frontiers of Nutrition i fet sobre 3.000 persones, parla de la “paradoxa de l’obesitat en persones amb normopès”, ja que ha trobat que el 38,5% de les dones i el 26,5% dels homes amb un pes normal presentaven un excés de greix.
Tradicionalment, s’ha fet servir l’índex de massa corporal (IMC, que es calcula dividint el pes en quilograms entre el quadrat de l’altura en metres) per valorar l’estat d’una persona (normopès, pes baix, sobrepès o obesitat), i avaluar la seva salut en general i el risc cardiometabòlic. Tanmateix, aquest índex no dona informació sobre el percentatge de greix corporal –que és el veritable criteri a l’hora de definir el sobrepès i l’obesitat–, ni tampoc ho fa sobre la distribució –el greix localitzat a la zona abdominal es relaciona amb un risc metabòlic més alt–. Els investigadors assenyalen que el percentatge de greix corporal és un indicador molt més fiable que l’IMC per a valorar l’estat de salut.
Les diferències entre el torró tou i el dur
Els dos s’elaboren amb els mateixos ingredients, però difereixen en el procés de producció.
Tant el torró tou com el dur estan elaborats bàsicament amb una massa de mel i/o sucres cuits fins a formar un caramel, que es pot blanquejar afegint-hi clara d’ou. A aquesta base viscosa s’hi afegeixen les ametlles torrades, amb pela o sense, que són la matèria bàsica dels torrons, i es barregen fins a aconseguir que tota l’ametlla estigui coberta. Per fer torró dur, simplement es col·loca aquesta combinació viscosa en motlles embolcallats en pa d’àngel i es talla.
Fabricar torró tou té més elaboració, perquè es parteix de la mateixa barreja de mel, sucre i ametlla, però es mol i es bat per obtenir una pasta que es torna a coure per homogeneïtzar-la i aconseguir la cremositat desitjada. Les denominacions “torró d’Alacant” per al dur i “torró de Xixona” per al tou són indicacions geogràfiques protegides, de manera que només reben aquestes noms els torrons que compleixin les condicions establertes en aquests segells de qualitat.
Així es redueix la picor dels raves
Els raves pertanyen a la família de les cols i en la seva composició destaca la presència de glucosinolats, un grup de substàncies ensofrades que també són a les cebes i als alls, i que tenen una funció defensiva contra els depredadors. Quan els teixits es danyen –bé per un depredador que els mastega o per l’acció de les dents o els ganivets a la cuina–, els seus enzims es posen en contacte amb aquests precursors i els transformen, per generar composts amb una olor forta, amargs i picants, uns sabors dels quals es treu partit gastronòmic. Si la picor dels raves ens resulta molesta, es pot reduir evitant l’acció dels enzims, o bé pelant-los (gran part dels enzims es troben a la pell, per tant pelar el rave redueix aquest problema) o desactivant-los amb la calor de la cocció. La fermentació i l’adobada també alliberen el picant.
Cal rentar els vegetals envasats?
Amanides de bossa, herbes aromàtiques, germinats de soia, pastanagues, endívies i cors d’enciam en bossa, safates de xampinyons… Encara que tots tenen una presentació similar, envasats i aparentment nets, només es poden consumir sense rentar els que tinguin indicacions a l’etiqueta amb frases com “aliment a punt per a consumir” o “consumiu-ho sense rentar-ho”. Els altres s’han de rentar convenientment i també s’han de desinfectar si els volem consumir crus i amb pell, especialment si estan destinats a grups de risc, com ara embarassades o persones immunodeprimides.
Per què el bròcoli i la coliflor fan mala olor quan es cuinen
La calor fa que unes substàncies defensives característiques de les cols, els isotiocianats, produeixin compostos volàtils que contenen sofre. Si la cocció dura massa es formen substàncies denominades trisulfurs, que tenen una olor més forta i duradora. Per a evitar aquesta olor es pot optar per coccions més curtes –amb olla ràpida– o cuinar-los al vapor, col·locant una vaporadora a l’olla o amb un recipient específic per a microones.
Què és la resistència a la insulina?
Aquesta condició implica que les cèl·lules fan servir la insulina d’una manera poc eficaç; amb això, la retirada de la glucosa de la sang i altres accions mediades per aquesta hormona es dificulten. Això obliga el pàncrees a segregar més insulina, i així s’entra en un cercle viciós relacionat amb efectes adversos en la salut, com un risc més alt de patir diabetis o obesitat.
Embaràs, parella i alcohol
El consum de qualsevol quantitat d’alcohol durant l’embaràs per part de la futura mare és un risc per al fetus. Però, compte, perquè també és important estar atents a la quantitat d’alcohol que beu la parella. Un estudi de la Universitat de Finlàndia Oriental (UEF) sobre 20.000 embarassos ha evidenciat que l’alcohol que consumeixen les parelles de les gestants es correlaciona directament amb el que aquestes prenen abans i durant l’embaràs.