Viatges solidaris. Una altra manera de conèixer el món

Viatges solidaris. Una altra manera de conèixer el món

Fins al mes de juliol passat, al voltant de 700 milions de viatgers –un 43% més que en els mateixos mesos de 2022– s’han mogut d’una banda a l’altra del globus, segons les últimes dades de l’Organització Mundial del Turisme (OMT). Però en la manera de conèixer el món ha canviat alguna cosa: la mateixa OMT reconeix que, en un escenari d’emergència climàtica i en un planeta on augmenten les desigualtats, és imprescindible avançar cap a un turisme sostenible, capaç de promoure un canvi positiu per a les persones. Per això, els últims anys han sorgit alternatives al turisme més convencional. Una d’aquestes noves modalitats són els viatges solidaris, que han augmentat al voltant d’un 20%.

La fórmula és senzilla: a més de conèixer els recursos turístics de la destinació (naturalesa, cultura, art, ciutats…), el turista es compromet amb la comunitat local, coneix els seus problemes i s’hi acosta, i ajuda a difondre’ls. “El viatger va més enllà, perquè aprèn com es viu en aquest lloc i com treballen les ONG en els diversos projectes sobre el terreny, però no s’involucra en el treball dels cooperants. I, si ho fa, és de manera molt superficial i amb tasques complementàries”, explica Francesc González, professor i director del grau en Turisme de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). És a dir, la persona interessada paga a una agència o a una organització pel viatge, i una part d’aquests diners es destinen als projectes solidaris –que solen estar relacionats amb l’àmbit educatiu, sanitari, mediambiental o d’empoderament de la dona– que visitarà acompanyat d’un guia durant el recorregut.

Responsabilitat i compromís amb la solidaritat són les dues premisses fonamentals que caracteritzen aquests viatges. “Es dissenyen per a evitar al màxim els impactes derivats del mateix desplaçament sobre la comunitat local i, a més, es potencia el component social i es busca posar fi als estereotips que, de vegades, es vinculen a les societats d’acolliment”, sosté González.

Sinònim de voluntariat?

De fet, qui s’embarca en un viatge solidari no necessita tenir coneixements o habilitats específiques sobre determinades qüestions. Perquè, encara que a molts els sembli que són el mateix, aquest tipus de turisme difereix del voluntariat internacional.

El director de l’ONG Cooperatour, David Pratdeseba, apunta algunes d’aquestes diferències. Si un viatge solidari dura d’una a tres setmanes, un programa de voluntariat es pot allargar fins a un any. El temps d’implicació personal també varia, ja que un voluntari dedica pràcticament la totalitat de la jornada al projecte, mentre que el turista d’aquests tipus de viatges simplement inverteix algunes hores del seu recorregut pel país a acostar-se a les activitats solidàries i a conèixer-les de prop.

Cada persona té els seus gustos i preferències, per això les raons que mouen cada turista a decantar-se per una destinació o una altra són molt variades. En la guia Viatges solidaris. Una manera solidària de conèixer el món, l’ONG Intermón Oxfam desgrana algunes de les raons principals que fan que la gent contracti un d’aquests viatges. Entre aquestes, la immersió cultural i social, la possibilitat de viure en primera persona l’experiència de ser al terreny i aportar al desenvolupament social d’aquestes comunitats, la contribució a la preservació dels entorns naturals, la satisfacció personal i l’obtenció d’una visió més àmplia del món que ens envolta.

Per a David Pratdeseba, les dues variables necessàries per a organitzar un viatge solidari a mida són la destinació i el tipus de projecte. El catàleg de propostes és amplíssim: des d’escapades a Machu Picchu (Perú) per contactar amb la població local fins a estades solidàries en família a països africans o a Kàtmandu (Nepal), per citar-ne un parell d’exemples.

Per ONG o per agència?

Les pioneres a organitzar aquesta activitat van ser les ONG. Com a entitats sense ànim de lucre, aquestes associacions destinen els diners a cobrir les despeses del trajecte i als projectes solidaris en què participen. Les empreses i agències, en canvi, busquen un benefici econòmic. En qualsevol cas, insisteix Francesc González, les dues maneres de comercialitzar aquests viatges “són legítimes”, ja que l’activitat repercuteix positivament sobre la comunitat d’acollida. De fet, hi ha agències especialitzades en cooperació que ofereixen, a més d’allotjament, transport, menjar i activitats turístiques, la possibilitat de participar en projectes de voluntariat al país de destinació.

Això sí, cal tenir en compte que les agències solen cobrar preus més alts. En canvi, si el que es busca és dedicar més hores a conèixer els projectes socials, s’ha de contractar directament el viatge solidari amb una ONG. Aquestes organitzacions permeten visitar els programes de cooperació que tenen en marxa i fins i tot participar activament en determinats projectes. Si s’opta per una ONG, Pratdeseba aconsella triar una organització que estigui registrada al Ministeri de l’Interior, amb l’activitat regulada per l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AECID).

Hi ha algunes ONG que sí que organitzen viatges per a un públic general, però d’altres els limiten als seus socis i col·laboradors. Passa el mateix amb les agències. N’hi ha que són molt professionals i estan consolidades, però d’altres no tant. I si el viatge no està ben dissenyat ni plantejat, pot restar més que sumar.

Per bé que és en els mesos de temporada alta (Nadal, Setmana Santa i estiu) quan més es contracten els viatges solidaris, moltes organitzacions i agències ja els ofereixen en qualsevol època de l’any. Els preus depenen del temps d’estada, de la destinació i dels serveis prestats. El turista assumeix els costos relatius al menjar, l’allotjament, el donatiu del projecte, la recollida de l’aeroport… Es poden trobar ofertes des de 250 o 300 euros setmanals, encara que algunes propostes poden arribar als 2.000 euros setmanals.

Abans d’embarcar

Els requisits per a apuntar-s’hi són mínims, ja que, al cap i a la fi, no es requereixen habilitats específiques. El format de viatges solidaris familiars permet que puguin viatjar menors acompanyats dels pares o tutors. Abans d’embarcar és important tenir molt clar la destinació que es vol visitar i el que es pretén amb aquesta experiència. A més, cal analitzar bé les condicions de l’estada, triar les iniciatives on el viatger pugui aportar de debò i informar-se dels costums i les formes de vida dels llocs de destinació. El més habitual és fer un ingrés previ per a formalitzar la reserva de plaça i allotjament, i pagar la resta de l’import ja a la destinació.

El segon pas té a veure amb les gestions del viatge: contractar l’assegurança, informar-se sobre les vacunes que cal posar-se, obtenir el visat si cal… Moltes agències de viatges i ONG ajuden a fer aquests tràmits burocràtics (i obligatoris) abans de partir. En alguns casos, també s’han de completar uns cursos de formació breus (molts són en línia), impartits des de les mateixes agències i ONG, per a viatjar de manera més responsable i segura. Una vegada fets tots aquests passos, només cal fer la maleta i gaudir de l’experiència.