Els experts nutricionistes d'EROSKI CONSUMER responen
La soia i els productes derivats de la soia, com ara la beguda vegetal, contenen isoflavones (fitoestrògens), un tipus de compostos que interfereixen en l’acció fisiològica natural de les hormones sexuals femenines. La dona, després de la menopausa deixa de produir-ne. Sembla que el consum d’aquests compostos redunda en efectes preventius i protectors en diferents nivells, encara que la majoria d’estudis no ofereix resultats concloents. Per contra, està en estudi el potencial negatiu d’un abús de fitoestrògens en determinats grups de població, com ara nens i homes en edat fèrtil.
En estudis d’intervenció amb dones, no es troben proves concloents que les isoflavones tinguin un efecte beneficiós sobre la densitat mineral òssia, encara que les perspectives en aquest sentit siguin bones. S’ha suggerit que les dones asiàtiques, grans consumidores de soia i derivats, registren una incidència més baixa de molèsties associades al climateri (fogots, sequedat vaginal…) en comparació amb les dones occidentals, poc habituades al seu consum. L’evidència científica en aquest aspecte és molt limitada. Malgrat això, no té res a veure el tipus d’aliments derivats de la soia que es consumeix per costum a Orient, la majoria fermentats de la soia (miso, tamari o salsa de soia) a més d’oli de soia, però no “llet de soia” que sí que és un aliment de moda a Occident. Encara que no hi ha evidència científica constatada d’efectes perjudicials d’un consum habitual d’aquesta beguda, el sentit comú fa pensar que la varietat és el millor consell a l’hora de consumir amb responsabilitat i seguretat un aliment. Alternar el consum de beguda de soia amb altres begudes vegetals (arròs, civada) pot ser una bona alternativa.
En l’ésser humà, la vitamina B 12 és sintetitzada al còlon (última porció de l’intestí gros) en petites fraccions pels bacteris intestinals, si bé per a garantir la quantitat requerida per a les funcions vitals, s’ha d’aportar per mitjà de l’alimentació diària.
Si hi ha diagnòstic de dèficit nutricional de vitamina B12 caldrà un tractament mèdiconutricional amb aquesta vitamina per garantir l’aportació mínima adequada i frenar així la simptomatologia derivada d’aquesta deficiència. De manera simultània interessa ser selectiu amb els aliments i incloure aquells que siguin una bona font de vitamina B12. Els aliments que concentren més quantitat de vitamina B12 són els d’origen animal: carns en general, peixos, mariscs i ous. La presència diària de proteïna animal -en què prima més la qualitat d’aquests aliments que la quantitat- pot ser convenient. Aquests aliments, distribuïts en la dieta de manera proporcionada, ajuden a garantir les ingestes diàries recomanades d’aquesta vitamina. La cocció d’aquests aliments no comporta pèrdues en aquesta vitamina, si bé en carns i peixos bullits se n’arriba a reduir fins en un 30% el contingut, que queda dissolta en l’aigua de cocció pel seu caràcter hidrosoluble.
La candidiasi és una infecció provocada per un fong, la Candida albicans, que es comporta com un paràsit oportunista. Habita normalment en la mucosa de la boca de l’aparell digestiu (en l’intestí) i genital. En condicions favorables al seu creixement, entre les quals influeix el tipus d’alimentació, creix en proporcions anormals i provoca diversos trastorns de salut. El sucre és l’aliment principal d’aquest fong. Mostrar una apetència contínua i exagerada per la xocolata o pels dolços, juntament amb símptomes diversos com les infeccions vaginals freqüents o inflor abdominal, gasos, sorolls i molèsties digestives poden ser clars indicis de la infecció.
Com una part de la Campanya sobre Al.lèrgia a Aliments i Anafilaxi, l’Acadèmia Europea d’Al.lèrgia i Immunologia Clínica (EAACI) llança una Declaració Pública Europea en la qual reclama accions de sensibilització, un millor accés a tractaments d’emergència, més recursos per a la investigació en matèria d’al.lèrgies i també unes mesures d’etiquetatge d’aliments més exigents.
L’objectiu d’aquesta campanya és informar els responsables polítics i el públic en general sobre l’increment notable de l’al.lèrgia a aliments a la Unió Europea i dels desencadenants de crisis anafilàctiques. Durant tot el 2013, l’EAACI, l’associació mèdica més important d’Europa en matèria d’al.lèrgies, interactuarà amb legisladors i responsables polítics de la UE amb l’objectiu d’assessorar-los i impulsar-los a prendre accions concretes destinades a millorar el diagnòstic i el tractament de l’al.lèrgia a aliments i l’anafilàxia.
En total són 17 milions de ciutadans els afectats per al.lèrgia a aliments a Europa. Entre els països que mostren una prevalença més alta es troben França, Alemanya i Itàlia, amb un 3,5% de les poblacions respectives que pateixen aquesta alteració de forma crònica, seguits d’Espanya i Suïssa, amb un 3% de la població afectada.
Nombrosos assajos clínics i estudis sobre la composició de l’all se centren a destacar-ne les potencials funcions biològiques i els beneficis com un component important de la dieta.
En les primeres fases d’investigació, l’administració contínua d’all ha demostrat una millora en la funció de la memòria i fins i tot del rendiment cognitiu. Els alls frescos contenen les mateixes propietats nutritives i químiques que l’all en bulb, si bé en aquests últims els compostos estan més concentrats. Els sulfurats que donen el sabor i l’olor marcats als alls són els principals responsables de les seves accions salutíferes. Així s’ha reflectit en l’assaig fet des de la Unitat d’Investigació de Neuroquímica i Neurofarmacologia de la universitat pakistanesa de Karachi.
Noves dades rellevants sobre aquestes accions positives es desprenen de la investigació publicada en la revista mèdica Genes & Cancer al febrer de 2012, que van associar la ingesta d’extracte d’all fresc (sense bullir) amb la detenció del creixement i l’alteració de la morfologia de cèl.lules canceroses en dones amb càncer de mama. Aquets estudis, fets des del Departament d’Immunologia i Microbiologia de l’Escola de Medicina Wayne State a Detroit, confirmen una vegada més el vincle entre una dieta rica en fruites i verdures i un risc més baix de desenvolupar càncer o un suport en el control de la malaltia.
Aprofitar la temporada natural de recol.lecció de les verdures és una bona oportunitat per aprofitar-se d’aquests beneficis. A la cuina, una de les preparacions més populars d’aquestes hortalisses és el remenat d’alls tendres i gambes. Ofegats sols o barrejats amb altres ingredients constitueixen un acompanyament deliciós per a una gran varietat de plats; des d’arrossos (amb espinacs, alls tendres i xampinyons), plats de pasta (espaguetis amb alls tendres i bitxo), cuscús (amb alls tendres i gambes) o amanides (amb carxofes i gules; de bolets, alls tendres i salmó) fins a guarnicions de carns o peixos.
La seva capacitat antioxidant permet a la vitamina E actuar en l’organisme juntament amb altres elements equivalents, participar en fenòmens biològics que frenen el desenvolupament i l’aparició de malalties degeneratives, entre les quals s’inclouen les cardiovasculars i el càncer. Fins i tot s’estudia el paper que tenen en la fertilitat; pel caràcter antioxidant contraresta l’acció nociva dels radicals lliures que poden afectar de forma negativa en la mobilitat dels espermatozoides i en la qualitat del semen. El refinat sistemàtic dels aliments fa que en el procés de manipulació es perdin components interessants pel seu valor nutricional, com ara la vitamina E. Conèixer els aliments que són font natural d’aquesta vitamina permet incloure’ls en l’alimentació diària i completar així l’aportació d’un nutrient essencial.
- Germen de blat: el germen és la part del gra dels cereals que concentra més greix insaturat (cardiosaludable) i també més antioxidants. La facilitat d’ús i les nul.les contraindicacions (excepte al.lèrgia alimentària) fan que es pugui considerar com un complement dietètic idoni com a font de vitamina E.
- Oli de gira-sol: és sens dubte l’oli vegetal més concentrat en vitamina E, ja que les pipes de gira-sol són les llavors més concentrades en aquesta vitamina. Gairebé duplica en contingut vitamínic l’oli de blat de moro, el segon més abundant i en proporciona gairebé cinc vegades més que l’oli d’oliva.
- Pipes de gira-sol: de totes les fruites seques, les pipes són la font més destacada d’aquesta vitamina (46 mg/100 g), doble quantitat que les avellanes i les ametlles, que també destaquen sobre la resta en aquest antioxidant natural.